dimarts, 25 de juliol de 2017

Funció de la música




Braque 1910



"The function of music is to release us from the tyranny of conscius thought."


Thomas Beecham (1879-1961)


Possible traducció:

"La funció de la música és deslliurar-nos de la tirania del pensament conscient."





dilluns, 24 de juliol de 2017

Present i futur




Picasso 1936



“La vraie générosité envers l'avenir consiste à tout donner au présent.”


Albert Camus,  L'homme revolté





diumenge, 23 de juliol de 2017

Enganys celestials







Agafem tres dels estels més evidents del nostre cel: Altair, a la constel·lació de l'Àliga, Vega, a la constel·lació de Lira, i Deneb, a la constel·lació del Cigne (la cua del cigne). El que veiem ens mostra a Altair com la meitat de brillant que Vega, i Deneb un terç de Vega.

En canvi, en realitat Altair és quatre vegades menys lluminós que Vega i Deneb és 50.000 vegades més lluminós que Vega (el Sol és 51 vegades menys lluminós que Vega; Deneb fa tanta llum com 250.000 Sols i el seu volum és deu milions de vegades més gran que el Sol).

Perquè aquesta manca de correspondència? Perquè Deneb està a 3.000 anys llum de distància, Altair a 17 milions d'anys llum i Vega a 25 milions d'anys llum.


Explicat per Josep Corbella a La Vanguardia del 30.07.2007





dissabte, 22 de juliol de 2017

Esperit Sant




Turner 1840



"L'Esperit Sant és una de les imatges de Déu utilitzades per la tradició cristiana que indica que tots estem animats per això que els hebreus anomenen l'alè de Déu; és una metàfora d'aquesta força de Déu que ens envaeix quan confiem en ell."


Ramon M. Nogués a La Contra de La Vanguardia del 31.07.2007





divendres, 21 de juliol de 2017

El que és clàssic







"En el respecte pels límits que l'ofici imposa, en la recerca de l'exacta proporció, del que és més valuós, que s'ha d'aconseguir amb esforç vigilant; en tot això que és l'essència de l'humilitat amb que Haydn es situa davant la seva obra i la dels altres, el mestre es caracteritza una vegada més com a fidel representant de l'esperit del segle XVIII. El que és clàssic imposa un coneixement exacte de la realitat de l'obra artística en ella mateixa. Sense els afegitons personals d'un temps posterior, quan es pensa que l'art és un missatge de la individualitat que el crea. El que és propi d'un mateix, el que és més íntim, no serveix per a res si no desapareix en l'obra per a adquirir aquest ésser de tan diferent naturalesa que és el que és artístic."


Vicente Salas, a Momentos decisivos de la música (1957).







dijous, 20 de juliol de 2017

Fondre's amb la llum espiritual







"L'alegria i la còlera són desviacions de la dinàmica de la divinitat, l'ansietat i el lament són pèrdues de la dinàmica de la virtut, la preferència i l'aversió són excesos de la dinàmica de la ment, els desitjos habituals són fardells de la dinàmica de la vida. Quan les persones s'enfaden, es destrueix la tranquil·litat; quan les persones estan eufòriques, es trenca l'acció positiva. Amb l'energia disminuïda, es queden sense parla; espantades i plenes de por, es tornen boges. L'ansietat i el lament cremen el cor, i així es va aposentant la malaltia. Si les persones poden alliberar-se de totes aquestes coses, es fonen amb la llum espiritual."


Del Wenzi 8



(adaptació lliure de Raimon Ribera a partir de la traducció castellana d'Alfonso Colodrón de la traducció anglesa de Thomas Cleary)






dimecres, 19 de juliol de 2017

Sublimitat




Friedrich 1810


Turner 1830


Rothko 1954



"With a no less numbing phenomenon of light and void, Rothko, like Friedrich and Turner, places us on the threshold of those shapeless infinities discussed by the aestheticians of the Sublime."


R. Rosenblum, 1969


Possible traducció:

"Amb un fenomen no menys paralitzant de llum i buit, Rothko, com Friedrich i Turner, ens situa al llindar dels infinits sense forma discutits pels esteticistes del sublim."






dimarts, 18 de juliol de 2017

Jazz




Jawlensky 1911



"Jazz és gairebé l'única forma artística actual en la qual hi ha llibertat per a l'individu sense pèrdua del contacte de grup."


Dave Brubeck



"La diferència bàsica entre la música clàssica i el jazz és que en la primera la música sempre és més gran que la seva interpretació, mentre que la manera d'interpretar el jazz és sempre més important que el que es toca."


André Previn



"El jazz sempre ha estat una persona dient la veritat sobre ella mateixa."

Quincy Jones



"El so de la sorpresa"

Whitney Balliett



"No m'agrada el terme jazz que els blancs ens van tirar a sobre."


Miles Davis




"Tots hem treballat i lluitat sota la bandera del jazz durant molts anys, però la paraula en ella mateixa no té cap sentit. Hi ha una mena de condescendència en ell."


Duke Ellington





dilluns, 17 de juliol de 2017

Divertimento fracassat




Klee 1920



Es tractava d'un entreteniment: definir dos eixos corresponents a dues polaritats, un eix vertical amb a l'extrem superior (A) la noció de transcendència i a l'extrem inferior (B) la d'immanència, i un altre d'horitzontal amb a l'extrem esquerre la noció de formalisme (C) i a l'extrem dret la noció d'emocionalisme (D).


Cap d'aquests conceptes comportava una dimensió avaluativa: ni A seria millor que B (ni a la inversa), ni C seria millor que D (ni a la inversa). De fet, tots quatre conceptes serien positius, valuosos, útils, respectables, desitjables.


Volíem associar amb A nocions com  esperit, cel, divinitat, elevació, idealisme... Era un pol yang (el sol, la llum, el dia, el masculí, el foc, l'aire...).

Volíem associar amb B nocions com matèria, terra, humanitat, proximitat, realisme... Era un pol yin (la lluna, la foscor, la nit, el femení, la terra, l'aigua...).

Volíem associar amb C nocions com raó, forma, pensament, ètica, perfecció, seny, estudi, serenitat, contenció, control, ordre, treball, l'intel·lecte, cultura, civilitzat... La seva divinitat mitològica seria Orfeu/Apolo, associat amb la lira. Era també un pol yang. Personatges de referència n'eren Kung Tse, Terpandre d'Esparta, Damó, Bach, Rembrandt, Mondrian... Hi estaven més associats moments artístics com el classicisme, el romànic, el renaixement, el neoclassicisme, el realisme, el noucentisme, el cubisme...

Volíem associar amb D nocions com emoció, fons, sentiment, estètica, expressivitat, rauxa, joc, esverament, passió, disbauxa, caos, festa, els sentits, natura, salvatge... La seva divinitat mitològica seria Dionís/Bacus, associat amb la flauta. Era també un pol yin. Personatges de referència n'eren Lao Tse, Timoteu de Milet, Pitàgores, Vivaldi, Rubens, Matisse... Hi estaven més associats moments artístics com el gòtic, el barroc, el romanticisme, l'impressionisme, el modernisme, l'expressionisme...


El joc consistia en donar tres graus a cada terme i qualificar els artistes. Tampoc aquests tres graus tenien una dimensió avaluativa: el 3 no era millor que l'1. Descrivien maneres de fer, intensitats, sense establir nivells de qualitat. Es podia ser molt bo o molt dolent amb un nivell 1 com amb un nivell 3. Descriure sense avaluar és difícil: la nostra tendència espontània és més avaluativa que descriptiva. Però aquí hi havia part de la gràcia i la dificultat del joc.


Amb en Lluís Trabal, després d'uns intents de rodar el joc amb autors i obres diversos, vam posar a prova una llista de 60 pintors i 40 compositors... i la cosa no va funcionar! No sabem si els eixos estan mal definits, o són massa subjectius com per permetre comparacions, el cas és que les ubicacions ens sortien massa discrepants i sovint es generava confusió i ens perdíem. Ho varem deixar correr. La vida és així, plena de fracassos...

Només a tall d'exemple, per part meva Bach era A3 C3 i Mahler B3 D3, Rembrant A2 D2 i Raffaello B2 C2.


Per si teniu curiositat, els 60 pintors utilitzats van ser:

Duccio (1255-1318), Giotto (1267-1337), Van der Weyden (1400-1464), Memling (1430-1494), Uccello (1397-1475), Fra Angelico (1400-1455), Masaccio (1421-1438), Boticelli (1445-1510), Bosch (1450-1516), Leonardo da Vinci (1452-1519), Dürer (1471-1528), Cranach (1472-1553), Michelangelo (1475-1564), Giorgione (1480-1510), Raffaello (1483-1520), Tiziano (1485-1576), Bronzino (1503-1572), Brueghel (1525-1569), El Greco (1541-1614), Caravaggio (1573-1610), Rubens (1577-1640), Ribera (1591-1652), La Tour (1593-1652), Velázquez (1599-1660), Zurbarán (1598-1664), Rembrandt (1606-1669), Vermeer (1632-1675), Goya (1746-1828), David (1748-1825), Friedrich (1774-1840), Turner (1775-1851), Ingres (1780-1867), Corot (1796-1875), Delacroix (1798-1863), Millet (1814-1875), Courbet (1819-1877), Manet (1832-1883), Cézanne (1839-1906),
Monet (1840-1926), Renoir (1841-1917), Gauguin (1848-1903), Van Gogh (1853-1890), Klimt (1862-1918), Munch (1863-1944), Hammershoi (1864-1916), Kandinski (1866-1944), Nolde (1867-1956), Matisse (1869-1954), Rouault (1871-1958), Mondrian (1872-1944), Klee (1879-1940), Picasso (1881-1973), Hopper (1882-1967), Modigliani (1884-1920), Chagall (1887-1985), Schiele (1890-1918), Morandi (1890-1964), Miró (1893-1983), Rothko (1903-1970), Pollock (1912-1956).


I els 40 compositors van ser:

Cristóbal de Morales (1500-1553), Victoria (1548-1611), Monteverdi (1567-1643), Corelli (1653-1713), Purcell (1659-1695), Vivaldi (1678-1743), Bach (1685-1750), Haendel (1685-1759), Haydn (1732-1809), Mozart (1756-1791), Beethoven (1770-1827), Schubert (1797-1828), Schumann (1810-1856), Mendelssohn (1809-1847), Chopin (1810-1849), Berlioz (1803-1869), Liszt (1811-1886), Wagner (1813-1883), Bruckner (1824-1896), Verdi (1813-1901), Txaikovski (1840-1893), Dvorak (1841-1904), Grieg (1843-1907), Fauré (1845-1929), Brahms (1853-1897), Mahler (1860-1911), Richard Strauss (1856-1949), Schönberg (1874-1951), Debussy (1862-1918), Ravel (1875-1937), Satie (1866-1925), Bartok (1881-1945), Stravinski (1882-1971), Berg (1885-1935), Webern (1883-1945), Poulenc (1899-1963), Mompou (1893-1987), Xostakovitx (1906-1975), Messiaen (1908-1992), Britten (1913-1976).





diumenge, 16 de juliol de 2017

Covardia i bogeria




Nolde 1919



“Celui qui désespère des événements est un lâche, mais celui qui espère en la condition humaine est un fou.”


Albert Camus, Carnets




“Tout le malheur des hommes vient de l'espérance.”


“Tout homme est un criminel qui s’ignore.”


Albert Camus, L'homme revolté