El Xinxinming II

Text atribuït a Seng-Ts’an, (també escrit Sengcan, en japonès Sosan o Sozan) tercer patriarca del tx’an (buddhisme xinès del que sorgirà el zen) després de Boddhidharma (440-528) i Huike o Eka (487-593). Visqué del 520 (data incerta) al 606. El text, però, es considera possiblement redactat al segle VIII.

En japonès se l'anomena el Xin Gin Mei. En castellà es designa com a Sin Sin Ming.

És considerat com el primer escrit sobre l'essència del tx'an / zen. Heus ací la seva grafia xinesa:

信心銘

En aquest blog ja hi figura una traducció. Aquesta segona la fem sobre la versió francesa del llibre utilitzada per Taisen Deshimaru en el seu comentari del Xin Xin Ming o Xin Gin Mei, titulat "L'esprit du ch'an" (Albin Michel, París, 2000). Comparar-les pot acabar d'ajudar a comprendre el text...



1. Fer el camí no és difícil, però cal prescindir de l'atracció, de l'aversió, de l'opció, del refús.

2. Només cal que no hi hagi ni atracció ni aversió per tal que la comprensió aparegui, espontàniament clara, com la llum del dia vista des de dins d'una cova.

3. Si es crea en la ment una singularitat, ni que sigui tan petita com una partícula, immediatament una distància il·limitada separa el cel de la terra.

4. Si fem present la consistència (satori) ara i aquí, les nocions de correcte i erroni han de desaparèixer de la nostra ment.

5. En la nostra consciència, la lluita entre el correcte i l'erroni porta a malmetre la ment.

6. Si no podem arribar fins allà d'on brollen les coses, la nostra ment s'esgotarà en va.

7. El camí és circular, pacífic, ample com el cosmos, perfecte; no hi ha en ell cap rastre de quedar quiet o de fugir.

8. De fet, com que volem agafar o rebutjar, no som lliures.

9. No correu darrera els fenòmens, no resteu en el buit.

10. Si la nostra ment resta tranquil·la, s'esvaneix espontàniament.

11. Si aturem tot moviment, la nostra ment es calmarà, i llavors aquesta calma tornarà a provocar moviment.

12. Si restem en els dos extrems, com en podem comprendre un?

13. Si hom no es concentra en el que origina, els mèrits dels dos extrems es perdran.

14. Si només acceptem una existència, caiem en aquesta única existència. Si seguim el buit (ku), llavors estem contra el buit (ku).

15. Ni que les nostres paraules siguin justes, ni que els nostres pensaments siguin exactes, no expressem la veritat.

16. Anar més enllà del llenguatge i del pensament ens portarà més enllà de tot lloc. Si no podem anar més enllà de la paraula i el pensament, com podem emprendre el camí?

17. Si tornem a l'arrel original, entrem en contacte amb l'essència. Si seguim els reflexes, perdem el que origina.

18. Si estem il·luminats en totes direccions, ni que sigui un sol instant, això és superior al món dels fenòmens.

19. El canvi del món dels fenòmens depèn del naixement de les il·lusions.

20. No busqueu la veritat, simplement no tingueu prejudicis.

21. No resteu en els dos prejudicis, fugiu del dualisme.

22. Per petita que sigui la mica de noció de correcte i d'erroni que resti en nosaltres, la nostra ment es perd en la confusió.

23. El dos depèn de l'u; no us vinculeu a l'u.

24. Si la ment no es manifesta, els fenòmens seran sense error.

25. Si no hi ha error, no hi ha manifestació; si no hi ha manifestació, no hi ha ment.

26. El subjecte s'esvaneix en seguir l'objecte, l'objecte es perd en seguir el subjecte.

27. L'objecte es realitza com a tal per la dependència del subjecte, el subjecte es realitza com a tal per la dependència de l'objecte.

28. Si voleu comprendre el subjecte i l'objecte, heu de veure que tots dos són buit.

29. Un buit idèntic per a l'un i l'altre inclou tots els fenòmens.

30. No discrimineu entre el subtil i el groller, no hi ha partit a prendre.

31. La substància del Gran Camí és per tot arreu, no és ni difícil ni fàcil.

32. Les persones amb una ment rígida cauen en el dubte.

33. Si ens tornem mesquins, perdent tota mesura, ens endinsem pel camí de l'error.

34. Si l'expressem lliurement, som naturals. En el nostre cos no hi ha enlloc on refugiar-se.

35. Si confiem en la natura, podem estar en harmonia amb el Camí.

36. La dispersió s'oposa a la veritat, la depressió l'evita.

37. Si volem avançar, emprendre l'únic i més gran Camí, no hem de rebutjar els fenòmens.

38. Si no rebutgem els fenòmens, podem assolir l'estat suprem.

39. L'home savi no pren iniciativa, l'home boig es deixa estirar i s'aficiona a sí mateix.

40. En el Camí, res de diferenciació, però l'home boig s'aficiona a sí mateix.

41. Treballar la ment amb la ment, gran confusió o harmonia?

42. Quan dubtem, la dispersió i la depressió apareixen. En la consciència de la consistència (satori), l'atracció i l'aversió són inexistents.

43. Pel que fa a la doble cara de tots els elements, ens hi capfiquem massa.

44. Com un somni, un fantasma, una flor de buidor, així és la nostra vida. Perquè hem de sofrir per emparar-nos d'aquesta il·lusió?

45. El guany, la pèrdua, el correcte, l'erroni, us ho prego, abandoneu-los.

46. Si els nostres ulls no dormen, tots els nostres somnis s'esvaneixen.

47. Si la ment no està sotmesa a les diferenciacions, totes les existències del cosmos formen una unitat.

48. Si el nostre cos assumeix profundament la unitat, podem tallar a l'instant totes les relacions.

49. Si considerem totes les existències amb equanimitat, tornem a la nostra natura original.

50. Si examinem això, res no pot ser comparat.

51. Si aturem el moviment, s'acaba el moviment. Si fem moure l'immobilitat, s'acaba l'immobilitat.

52. Essent el dos impossible, l'u ho és també.

53. Finalment, en darrera instància, no hi ha ni regla ni regulació.

54. Si la ment es retroba amb la ment, les llavors, els rastres de les accions, s'esvaneixen.

55. En no existir el dubte de la guineu, les passions desapareixen completament, i de cop apareix la convicció.

56. Com que tots els elements són impermanents, no hi ha cap rastre a la memòria.

57. Per il·luminar la pròpia interioritat amb la llum de la vacuitat no fa pas falta fer servir la potència de la ment.

58. Pel que fa a la condició original, fer consideracions és molt difícil.

59. En el món de la realitat tal com és, no hi ha ni identitat del jo ni altres diferenciacions.

60. Si voleu realitzar l'u, només ho podreu fer en el no-dos.

61. Com que això és no-dos, tot és idèntic, semblant, assumidor de les contradiccions.

62. Els savis, tota la humanitat, van cap a l'ensenyament de la font original.

63. Un moment de consciència esdevé deu mil anys.

64. Ni existència ni no-existència, per tot arreu davant dels nostres ulls.

65. El mínim és idèntic al màxim, hem d'esborrar les fronteres dels diferents llocs.

66. L'infinitament gran és igual que l'infinitament petit, no podem veure els límits dels llocs.

67. La mateixa existència és no existència. La mateixa no-existència és existència.

68. Si això no és així, no només us hi heu de vincular.

69. El mateix u ho és tot, el mateix tot és u.

70. Si això és així, perquè fer consideracions sobre el tema del no-finit?

71. L'essència de la convicció és no-dos, no-dos és l'essència de la convicció.

72. Finalment, les tècniques del nostre llenguatge seran totalment trencades, i passat, present i futur no estaran limitats.