diumenge, 2 de febrer del 2014

Jaspers sobre Déu





Del gran filòsof alemany Karl Jaspers (1883-1969), al seu llibre Introducció a la filosofia:

"Déu no parla a la llibertat amb un llenguatge unívoc: només se'l percep enmig d'un esforç que dura tant com la vida, en certs instants on l'home rep com a regal el que no hauria mai sabut imaginar."

"Creure en Déu, és viure d'alguna cosa que no existeix de cap manera en aquest món, si no és en el llenguatge ambigu d'aquests fenòmens que denominem xifres o símbols de la transcendència."

""Déu és": en aquesta fórmula, l'element decisiu és la realitat que ella indica. Però pensar "Déu és" no ens fa pas encara copsar aquesta realitat: aquest pensament, per ell mateix, ens deixa buits. En efecte, el seu contingut, per a l'enteniment i per a l'experiència sensible, és nul."

"En tot temps, Déu ha estat concebut amb aspectes pertanyents al món, inclòs el d'una personalitat imaginada per analogia amb l'ésser humà. Cal dir, però, que tota representació d'aquesta mena és alhora una mena de vel. Déu no és mai el que nosaltres podem imaginar."

"Quan es mutila la llibertat de l'home, aquesta llibertat que Déu ha creat i que es vincula amb ell, es mutila precisament allò a través del que Déu, indirectament, s'anuncia."

"Mirar de concebre Déu, és il·luminar la fe. Però creure, no és veure. Déu queda a distància i en qüestió."

"No es veu Déu amb els ulls, no s'assembla a ningú, no es deixa conèixer a través de cap imatge."


Cites de Karl Jaspers recollides per Maria Toscano i Germán Ancochea al seu llibre ¿Qué decimos cuando decimos Dios? (Barcelona: Ediciones Obelisco, 1997, p. 447-449):

"Mentre reflexionem sobre el progressiu procés del nostre conèixer, ens preguntem pel mateix ésser, el qual, però, sembla sempre retrocedir amb el manifestar-se de totes les aparences que ens venen a trobar. A aquest ésser l'anomenem "l'envolvent" (...), el qual mai no es fa visible, ni tan sols com a horitzó; més aviat és allò del que sorgeix tot horitzó (...) alhora és allò pel que totes les coses queden transparents."

"L'ésser en el seu conjunt no pot ser ni objecte ni subjecte sinó l'envolvent, que es manifesta en el si d'aquesta mateixa escissió entre subjecte i objecte. L'envolvent s'estructura en capes o esferes que ens mostren les seves diverses dimensions: l'ésser-en-sí-mateix, o transcendència, i l'ésser com a unitat de tots els objectes, o món; pensat com el que som nosaltres s'anomena ser-aquí, consciència, esperit i existència. Mai no és objecte sinó l'horitzó en que apareixen els objectes. Per això no se'n pot tenir coneixement directe, sinó només indirecte. L'ésser que no es torna mai objecte, però es fa clar amb els objectes i esdevé tant més clar com més clars i conscients es fan els objectes. A través del pensament objectiu arribem a l'ésser per un coneixement no objectiu que té el caràcter d'interiorització."

"La fe és viure la vida des de l'envolvent, és guiar-se i ser sadollat per l'envolvent."

"Únicament en el lliurament a Déu, no al món, és lliura aquest mateix ésser, un mateix i es rep com a llibertat d'afirmar-lo en el món."

"Mai la demostració és imperativa en el sentit que ho és la demostració científica. Un Déu demostrat no és un Déu. D'aquí que només qui parteix de Déu pot cercar-lo. Una certesa de l'ésser de Déu, per rudimentària i incomprensible que sigui, és requisit previ, no resultat del filosofar."

"En el sentit de la realitat de l'existència empírica, Déu no existeix."

"Al pensament que Déu és, el segueix de seguida imaginar què és Déu, cosa impossible i que, de totes maneres, ha desenvolupat en aquest cas un pensament ric i emocionant. És cert que aquest camp està dominat per la teologia negativa, que diu el que Déu no és, és a dir, que no és res que com a finitud estigui davant dels nostres ulls o davant del nostre pensament. Però el finit en forma de metàfora, símbol, analogia, serveix per a fer present la divinitat."