dimarts, 11 de gener del 2011

Prendre distància




Friedrich 1820


"Hi ha dues maneres de prendre distància de sí mateix i donar-se menys importància. Primera: atorgar menys importància al propi benestar que al benestar d'un altre. Segona: atorgar menys importància a tota la trama afectiva egocèntrica.

Es pot entendre la crida a donar-se menys importància tant en el primer sentit com en el segon. Però particularment aquest darrer és el que serà rellevant a la mística.

La frase "no et donis tanta importància", entesa en el primer sentit, equival a "no donis tanta importància a les teves preocupacions egoistes en detriment de les altruistes". Però també es pot llegir en el segon sentit: mitigar totes les preocupacions i passions, incloses les altruistes.

En aquest cas, el que és interpel·lat no és l'egoisme de la persona, sinó la seva egocentricitat. El grau en que es viu l'autoreferència que tota egocentricitat comporta pot ser més o menys gran, i això també depèn de la pròpia llibertat. Hom es pot comportar respecte a la pròpia egocentricitat i donar-li menys importància al mateix donar-se importància.

Com hem d'entendre això? Què pot motivar a algú a no donar tanta importància al mateix donar-se importància? Es pot preguntar: "¿No és exagerat que et donis tanta importància, com si tu i les teves preocupacions (egoistes i altruistes) fossin la única cosa que existeix al món?"

(...)

Els éssers que deliberen poden prendre distància de tres maneres.

La primera consisteix en prendre distància de les sensacions immediates prenent en consideració finalitats i el propi futur. Aprendre a contraposar la perspectiva del que és bo a la del que resulta més agradable o desagradable en una situació: a donar importància a finalitats més que no pas a sensacions, a donar importància al futur més que no pas al present. Aquí es pren distància a la llum de les pròpies finalitats i després del propi benestar.

La segona consisteix en prendre distància del propi benestar, donant també importància als altres (o a altres coses).

La tercera consisteix en prendre distància de la pròpia egocentricitat. En aquest cas, els que diuen "jo" prenen consciència de la seva petitesa i de la petitesa de les seves preocupacions en el marc de l'univers.

La primera presa de distància és una necessitat per a éssers que deliberen; la segona pot inculcar-se en diferents graus; la tercera és només una possibilitat."


"Distanciar-se de sí mateix significa prendre distància no només de l'egoisme, sinó de la pròpia egocentricitat."


Ernst Tugendhat a Egocentricitat i mística (2003)