dimecres, 14 de desembre del 2011

Pregària per a un Nadal en temps de crisi




Nadal. El fred: la terra reposa. El solstici d'hivern: la nit més llarga, i l'esperança que ens porta el fet de veure que, de mica en mica, aquesta nit es comença a escurçar. L'esperança que dins la terra les llavors germinen. Comença un nou any, un nou cicle.
 
Nadal. Un infant, un portal on s'atura un estel. On es proclama una invitació a la pau. Una mare pareix, un pare pateix, un bou i una mula s'ho miren. De la foscor de la nit en surt una llum. Del silenci, un cant.




"Mira com vinc per la nit
del meu poble, del món, sense cants
ni ja somnis, ben buides les mans:
et porto sols el meu gran crit.
Infant que dorms, no l'has sentit?
Desperta amb mi, guia'm la por
de caminant, aquest dolor
d'uns ulls de cec dintre la nit."
 
Salvador Espriu




"Veig encara el bou i la mula
i el meu fang que els mancaments endinsen
pel camí de la mort.
Però les mans oloroses de molsa,
les benignes mans de la meva
mare, són quietes per sempre,
allí, sota la nit dels xiprers.
Encalmada en aquest difícil somni,
tota la mar m'acompanya i escolta:
plora amb mi, per mi, el teu fill, Maria?"


Salvador Espriu


Nadal és el temps de la “renovació” (re-novació: la novetat que retorna...).

D'alguna manera, cada any, cada Nadal, tot pot tornar a començar. Ens és donada una nova oportunitat de viure diferentment el mateix viatge. Una nova oportunitat de posar-nos en harmonia amb tot: amb un mateix, amb els altres, amb la societat, amb la natura, amb el cosmos sencer. I des d'aquesta harmonia es pot copsar el ressò de la dimensió subtil, amagada i misteriosa de la realitat.

La imatge del petit infant acabat de néixer, amb una vida tot just encetada, ressona dins de cadascú. Aquest nadó és un símbol de la llum, de la puresa, de la innocència que ens pot alliberar de la nostra manera espontània de ser (egocèntrica, interessada) i de la càrrega que s'ha anat acumulant damunt nostre (disgustos, frustracions, ressentiments, ironies, opacitats, ambigüitats, menyspreus, escepticismes, passotismes, suficiències…).

Nadal és la proclamació d'una gran notícia: es pot canviar la vida, es pot ser diferent, no s'està irremissiblement condemnat pel passat o per l'entorn, es pot veure i viure el món d'una altra manera, amb ulls de pastor, amb ulls d'àngel, amb ulls de llum, amb ulls d'infant.





La realitat és un text en el que es pot llegir entre línies, i així se'ns fa visible quelcom de misteriós i inabastable que és alhora fonamental, que dona gruix, fondària a la nostra vida.

Nadal fa al·lusió a aquest misteri, presentant-lo com un infant lluminós que porta pau. Els àngels que omplen la nit amb el seu cant són imatge de l'intent de mostrar-se'ns de l'inefable. Quan parlem d'un cel ple d'àngels, parlem d'un món ple d'un misteri que se'ns adreça, que ens interpel·la i que ens estima (“Pau a la terra als homes, que el Senyor tant estima”, anuncien els àngels).

Nadal és una oportunitat de renovació, de re-sintonitzar la vida de tal manera que puguem obrir-nos al misteri, a la dimensió subtil, a l'entre-línies de la realitat. És una oportunitat d'alliberar-nos de la càrrega acumulada i poder veure-ho tot amb uns nous ulls, amb ulls d'infant (els únics capaços de “veure” el misteri), amb ulls de llum.




L'Evangeli reflecteix com veien Jesús els seus deixebles. El veien com un do de llum de l'Altíssim, com un gest inaudit de tendresa. Els semblava que la nit el reconeixia i s'il·luminava, que els àngels li cantaven, que els senzills (i preferentment els exclosos) se li apropaven i que els que cerquen els camins del Senyor li feien ofrenes.

Val la pena reflexionar sobre els elements simbòlics de la narració evangèlica del Nadal, veient-los com a orientacions pràctiques pel camí interior: la freda nit d'hivern (el cosmos), l'establia o la cova (la pobresa, l'austeritat, la humilitat: no el confort de l'hostal), el bou i la mula (la vida), Josep i Maria (la humanitat), el nen (la petita, fràgil i lluminosa espurna d'esperança), els pastors (els socialment marginals, els exclosos, i també els que vetllen, que estan alerta; ells són els primers a rebre el missatge), els àngels (els desvetlladors, els conscienciadors)...





"[Els homes i les dones] clamoregen i lluiten, dubten i es desesperen, sense trobar fi a llurs baralles. Que la teva vida arribi entre ells, infant, com una figura de llum pura i viva que els encisi silenciosament. […] Que vegin el teu rostre, infant, i copsin així el sentit de totes les coses; que t'estimin, i així s'estimaran els uns als altres. Vine i pren el teu lloc en el cor de l'infinit, infant.“
 
(R. Tagore, La lluna nova





"Sento el fred de la nit
    i la simbomba fosca.
Així el grup d'homes joves que ara passa cantant.
Sento el carro dels apis
   que l'empedrat recolza
i els altres qui l'avencen, tots d'adreça al mercat.

Els de casa, a la cuina
   prop del braser que crema,
amb el gas tot encès han enllestit el gall.
Ara esguardo la lluna, que
m'apar lluna plena;
i ells recullen les plomes,
   i ja enyoren demà.

Demà posats a taula oblidarem els pobres
-i tan pobres com
som-.
   Jesús ja serà nat.
Ens mirarà un moment a l'hora de les postres
i després de mirar-nos arrencarà a plorar."

Joan Salvat-Papasseit




"Celebrem aquí, en aquesta vida temporal, el naixement etern que Déu Pare ha realitzat i realitza ininterrompudament en l’"eternitat" i que aquest mateix naixement es produeix també en el temps, en la natura humana. Però, si aquest naixement no es produeix en mi, què m'importa? Ans al contrari, que en mi es produeixi, aquesta és la qüestió! […]

Hi ha algun signe pel qual pugui reconèixer que ha esdevingut aquest naixement? Certament, sí! Quan aquest naixement té lloc, ja res no és obstacle per a l'home: tota realitat li mostra Déu. Mentre el teu rostre estigui dirigit cap a aquest naixement, tota cosa es convertirà per a tu en rostre de Déu." 

Mestre Eckhart


"Del teu cos fes néixer, com Maria, un Jesús sense pare; cal néixer dues vegades, primer de la mare, després de si mateix. Vés, doncs, i engendra't a tu mateix una altra vegada.”

Rumi, Mathnawi III, 3700

"Cada persona, com Maria, és portadora d'un Jesús en el seu si. Però fins que no experimentem els dolors de part no naixerà el Jesús; sense aquest esforç, Jesús retornarà vers el seu origen privant-nos dels seus beneficis."

Rumi, Fihi-ma-fihi, 5 p.39




“Venturós qui gronxola l'Infant
i oblidant-se del món un instant,
i de viure, a la Vida s'atansa."


Miquel Martí i Pol



Pastoral de l’Oratori de Nadal de Bach (dirigida per Garcia Navarro)