dijous, 29 de març de 2012

La santa cena



Giotto 1306


La Santa Cena i la institució de l’Eucaristia (base de la Missa i de la festa del Corpus Christi)


"Mentre sopaven, Jesús prengué el pa, digué la benedicció, el partí i, tot donant-lo als deixebles, digué:
--Preneu, mengeu-ne: això és el meu cos.
Després prengué una copa, digué l'acció de gràcies i els la donà tot dient:
--Beveu-ne tots, que això és la meva sang, la sang de l'aliança, vessada per tothom en remissió dels pecats. Us asseguro que des d'ara ja no beuré d'aquest fruit de la vinya fins al dia que begui vi nou amb vosaltres en el Regne del meu Pare.
Després de cantar els salms, van sortir cap a la muntanya de les Oliveres."
(Mt 26, 26-30)


"Mentre sopaven, Jesús prengué el pa, digué la benedicció, el partí i els el donà. I digué:
--Preneu: això és el meu cos.
Després prengué una copa, digué l'acció de gràcies, els la donà i en begueren tots. Els digué:
--Això és la meva sang, la sang de l'aliança, vessada per tothom. Us asseguro que ja no beuré més del fruit de la vinya fins al dia que begui vi nou en el Regne de Déu."
(Mc 14, 22-25)


"I els digué:
--Com desitjava menjar amb vosaltres aquest sopar pasqual abans de la meva passió! Perquè us asseguro que ja no el menjaré més fins que la Pasqua trobi el seu compliment en el Regne de Déu.
Llavors prengué una copa, digué l'acció de gràcies i afegí:
--Preneu això i repartiu-vos-ho, perquè us asseguro que des d'ara ja no beuré més del fruit de la vinya fins que haurà arribat el Regne de Déu.
Després prengué el pa, digué l'acció de gràcies, el partí i els el donà tot dient:
--Això és el meu cos, entregat per vosaltres. Feu això, que és el meu memorial.
I, havent sopat, féu igualment amb la copa, tot dient:
--Aquesta copa és la nova aliança segellada amb la meva sang, vessada per vosaltres."
(Lc 22, 15-20) 



dimarts, 27 de març de 2012

Gosar






"És que ningú no gosa dir les coses pel seu nom? Mai més no nedarem en l'abundància: el creixement no serà mai més el que va ser!

Immediatament després d'afirmar això, algú hauria d'oferir un model de societat possible, frugal, modest, equitatiu, que no posés l'accent només en la dimensió econòmica dels individus: que apel·lés també a les virtuts cíviques."


Antoni Puigverd, a La Vanguardia del 26.03.2012




dilluns, 26 de març de 2012

Cavalcada



Uccello 1456


"Hi ha una gran preocupació per la impressionant cavalcada d'ignorància que estem organitzant a Occident i que afecta sobretot la joventut.

D'on ve aquesta epidèmia d'un analfabetisme que sap llegir i escriure, però que ja no llegeix ni escriu?

(...)

No es pot educar sense un horitzó de valors clar. Com es pot ensenyar matemàtiques a algú sense l'amor a l'exacta veritat de les coses? Es pot parlar d'escriure bé la pròpia llengua sense el sentit ètic de la pulcritud? Les coses que s'ensenyen a qui té una estructura moral són com rierols que algun dia arribaran al mar. Contràriament, els coneixements que es transmeten a algú sense formació ètica tindran tendència a esqueixar-se: com aquells llibres mal enquadernats, amb els fulls que es deixen anar i es perden."


Gabriel Magalhaes, a La Vanguardia del 25 de març de 2012



diumenge, 25 de març de 2012

Anunciacions de Caravaggio i El Greco




Caravaggio 1608



El Greco 1570


El Greco 1576


El Greco 1600


El Greco 1600


El Greco 1600


El Greco 1614




dimarts, 20 de març de 2012

Folls






"No ens estimem.

El recel es justifica.

Anar més enllà, és de folls."


Li Migara





dimecres, 14 de març de 2012

Consells




"Cultivi el silenci, contacti amb la natura, visqui períodes de soledat, mediti, contempli, tingui cura del seu entorn vibratori, treballi en grup, visqui amb senzillesa."

Annie Marquier (a La Vanguardia del 14.03.12)


dimarts, 13 de març de 2012

Convicció i diversitat


Léger 1950

En sociologia recreativa s'acostuma a mirar d'entendre realitats complexes amb instruments simples. Un d'aquests, aplicable tant a organitzacions com a societats, és la utilització simultània de dos eixos: el de la convicció (la fermesa amb la que la gent s'adhereix a determinades conviccions) i el de la diversitat (l'acceptació de l'existència i convivència de diversitat de posicions en un mateix entorn).

Les conviccions poden ser de menes molt diferents: polítiques, ideològiques, religioses, ètiques, estètiques...

Si establim tres graus per a cada un d'aquest eixos (baix, mitjà i alt) arribem a nou posicions bàsiques,  que poden ser suficients per a una primera anàlisi.

Les nou posicions serien:
  1. - Institucionalisme radical (nivell alt de fermesa en les conviccions, nivell baix de tolerància a la diversitat)
  2. - Institucionalisme assenyat (nivell alt de fermesa en les conviccions, nivell mitjà de tolerància a la diversitat)
  3. - Institucionalisme liberal (nivell alt de fermesa en les conviccions, nivell alt de tolerància a la diversitat)
  4. - Idealisme radical (nivell mitjà de fermesa en les conviccions, nivell baix de tolerància a la diversitat)
  5. - Idealisme assenyat (nivell mitjà de fermesa en les conviccions, nivell mitjà de tolerància a la diversitat)
  6. - Idealisme liberal (nivell mitjà de fermesa en les conviccions, nivell alt de tolerància a la diversitat)
  7. - Escepticisme radical  (nivell baix de fermesa en les conviccions, nivell baix de tolerància a la diversitat)
  8. - Escepticisme assenyat (nivell baix de fermesa en les conviccions, nivell mitjà de tolerància a la diversitat)
  9. - Escepticisme liberal (nivell baix de fermesa en les conviccions, nivell alt de tolerància a la diversitat)
Cada organització i cada societat ha de veure quines posicions hi són dominants i quines privilegia. Això permet una millor comprensió de les seves dinàmiques i una més gran capacitat d'orientar el seu futur.

Quan una organització té aquestes posicions més aviat equilibrades (el que fa que es neutralitzin entre elles), pot tenir un problema d'incapacitat d'orientar el seu futur. El predomini excessiu d'una d'elles pot produir deformacions indesitjables. No és senzill trobar les proporcions adients per a cada context.



dimecres, 7 de març de 2012

Mites al Nou Testament






Els autors del Nou Testament projecten en la figura de Jesús tota una sèrie de tradicions anteriors que s'aplicaven a personatges divins. Aquestes tradicions s'havien anat influint entre sí, i de vegades és difícil atribuir l'origen d'un element concret a una o l'altra. Moltes antigues tradicions d'arreu, lligades als cicles naturals, consideraven que en el solstici d'hivern naixia el déu Sol, fill de la reina dels Cels, la Verge celestial. I de fet hi ha un conjunt força extens de personatges divins que eren morts i ressucitats, entre ells l'Usir egipci ("Déu fet home", "camí de la veritat i la llum", "verb fet carn"), l'Atis frigi (anomenat "Salvador", "Bon Pastor" i "Fill de Déu", i nascut d'una verge, Nana, el 25 de desembre; crucificat en un arbre per a la salvació de la humanitat, ressucitava al tercer dia, predicava un bautisme pel que es torna a néixer i era celebrat en un menjar anual on el pa representava la carn del déu i el vi la seva sang), l'Adonis siri (en la celebració del qual es cridava "l'estel de la salvació ha nascut a l'Orient!").

Retrobem en la presentació neotestamentària de Jesús força elements que s'havien aplicat al culte de Mitra, força difós a l'imperi romà en temps de Jesús, culte que probablement havia estat influit per la tradició del mazdeisme persa, el qual provenia potser d'influències vèdiques. Hi ha qui atribueix a la figura de Zaratustra el bateig en un riu, l'admiració dels savis pels seus coneixements, l'anada al desert on és temptat pel dimoni, el tenir dotze deixebles, l'execució de miracles, curació de malalts i resurrecció dels morts; i que, un cop mort, els seus deixebles el commemoraven en banquets rituals. Hi ha qui diu que Mitra neix en una cova el 25 de desembre, adorat per tres pastors; en un casament, converteix aigua en vi; entra triomfant en una ciutat damunt d'un ase, aclamat per una multitud portadora de palmes; mor a la primavera per redimir els pecats del món; un cop mort, ressucita al cap de tres dies i puja al Cel; tornarà a la fi dels temps per jutjar els homes; és anomenat pels seus fidels "Salvador" i "Fill de Déu"; la seva mort i resurrecció es commemora en un menjar ritual on es menja pa i es beu vi que representen la carn i la sang de Mitra, seguint la fórmula mitraica "qui no mengi el meu cos i begui la meva sang per fer-se u amb mi i jo amb ell, no coneixerà la salvació." De fet, el mitraisme es va difondre àmpliament en l'exèrcit romà a partir del segle II a.C. i va conviure amb el cristianisme fins que Constantí i el seu successor Teodosi van impulsar l'hegemonia cristiana el segle IV d.C.

L'entrada a la ciutat dalt d'un ase pot simbolitzar el domini de les baixes passions inherents a la naturalesa humana, base per poder reintegrar-se a la seva dimensió divina; d'aquí el Diumenge de Rams com a pòrtic de la passió i mort de Jesús.

Els dotze apòstols, que com deiem es troben ja al mazdeisme, poden representar els dotze fills de Jacob, que representen les dotze tribus d'Israel, però podrien també tenir un fonament més còsmic en els dotze signes zodiacals. La figura de Pere pot derivar del déu egipci Petra, guardià de les portes del cel i de la vida més enllà de la mort (Llibre Egipci dels Morts).

Judas Iscariot, el deixeble traidor, pot derivar de la mitologia veterotestamentària: Judas (Judah, Yehuda) trairia a Jesús (el fill de Josep) com Josep fill de Jacob va ser traït pels seus germans, encapçalats per Yehuda (o com els jueus varen trair els samaritans, que es consideraven fills de Josep; aquesta sembla ser una interpretació més rebuscada). Iscariot: potser home de Karyot, ciutat d'Israel (altres possibles interpretacions: home de Sychar, una altra ciutat; membre del partit extremista dels sicaris; membre de la tribu d'Issacher. El cas és que el terme "scortea" també vol dir moneder de pell, fet que pot haver portat a pensar que ell era el tresorer dels apòstols. Són interpretacions barrejades i confuses, com potser també ho va ser els materials que van acabar anant a parar al Nou Testament).



dissabte, 3 de març de 2012

Joves i lideratge




Cinc recomanacions per a joves que desitgin mirar de ser líders, preparar-se per ser líders (o més aviat hauriem de dir "bons líders", si volem ser precisos); per tenir el coneixement (de l'entorn i d'un mateix), la integritat, la capacitat de generar visió i el carisma per vehicular-la que són ingredients necessaris per a poder exercir un bon lideratge:
  1. Formar-se bé. Llegir molt. Estudiar molt, amb rigor i constància. Ser sistemàtics i tenaços. Esdevenir cultes. Esdevenir persones amb la ment ben endreçada, amb capacitat d’anàlisi i comprensió. 
  2. Desenvolupar la sensibilitat, especialment a través 1) de la natura, 2) de l’art (la música, la literatura, les arts plàstiques, el cinema, el teatre...) i 3) de la relació amb els altres. Aprendre a ser amic i a estimar.
  3. Esdevenir persones amb gruix i aplom. Persones que transmeten consistència, autenticitat, coherència, sinceritat. Persones obertes als grans valors (justícia, llibertat, bondat...). Persones allunyades de la superficialitat i la banalitat: persones que miren de viure a fons, que exploren la realitat fins al final, que busquen el sentit últim o profund del que veuen i el que viuen.
  4. Mirar de ser persones imaginatives, creatives, innovadores, capaces de pensar el futur, de concebre nous horitzons, d’aportar novetat. 
  5. Esdevenir persones responsables, amb capacitat de compromís, amb voluntat de servei als altres, amb ganes d’ajudar els altres a viure millor, a ser millors persones, a afrontar els reptes que tenen al davant.
Això és el que es pot fer si es vol accedir al lideratge. La resta no està a les pròpies mans. Depèn del context i del moment. Pot tocar o no. No cal desitjar-ho ardentment: simplement, cal estar disposat i preparat a assumir el lideratge si arriba.


dijous, 1 de març de 2012

Vestir




Perquè ens vestim?
1) Per no passar fred
2) Per no passar vergonya mostrant parts del nostre cos que considerem massa íntimes o massa desafavorides
3) Per mostrar una imatge favorable i atractiva de la nostra persona
4) Per estar en sintonia i harmonia amb el nostre entorn social
5) Per expressar les nostres preferències estètiques i ideològiques.

Un punt crític en la qüestió del vestir és la tirania de la moda. Deixem de poder exercir la nostra llibertat en la tria del vestir, o bé deixem de vestir de la manera més adient als nostres criteris i característiques, per passar a vestir segons els "dictats" (o sigui, la dictadura) de la moda.

Hi ha un altre punt crític, que no pot ser objecte de criteri de comportament social (no pot ser prohibit: "que cadascú es vesteixi com bonament li plagui"), però sí de criteri de comportament personal desitjable. Parlem de quan es fa servir el vestit per a la ostentació (exhibir la pròpia riquesa o estatus social) o la provocació (potenciar deliberadament -en lloc de dissimular- parts del cos per tal de generar "desig instintiu intens" -per dir-ho d'alguna manera- en els altres). Ambdós comportaments suposen una magnificació del propi ego i la generació d'una relació poc adient amb l'entorn. Van contra la discreció, la modèstia i l'humilitat. Generen un clima competitiu i agressiu. És bonic vestir amb correcció i elegància, és bonic subratllar aspectes atractius de la persona, no ho és vestir amb insolència.