dissabte, 29 de desembre de 2012

La roca i el núvol




"La roca i el núvol, la permanència i l'evanescència. El núvol passa, però que esplèndid en el seu aspecte canviant a l'hora de la posta; la roca sempre és igual. ¿Què és la roca i què és el núvol en la nostra vida; què val més dels dos? ¿Quina és la part de nosaltres que ha de quedar immutable? ¿I és gaire segur que valgui més que l'altra, la que ens fuig a cada instant? ¿O és que som íntegrament fantasmes, núvols sense més esperança que conèixer un moment gloriós, un sol moment, i esvair-nos?"

Joan Sales, Incerta glòria (1948)


dimecres, 26 de desembre de 2012

Compresos



Hopper 1952


"No sabem res dels altres, ni ens importa; en canvi, voldríem que els altres ens coneguessin a fons. El nostre afany de ser compresos només es pot comparar amb la nostra desgana per comprendre ningú."

Joan Sales, Incerta glòria (1948)



dilluns, 24 de desembre de 2012

dissabte, 22 de desembre de 2012

Cultivar l'hort





 "Il faut cultiver notre jardin."

Cal que cultivem el nostre hort. Aquesta és la frase final del Candide de Voltaire. Pot ser un hort literal, o la petita parcel·la vital que ens ha estat atorgada per la vida, el nostre hortet mental, la nostra sensibilitat, la nostra llar, els nostres territoris més estimats, les nostres amistats...

Prou adient per als temps que corren.



dimarts, 18 de desembre de 2012

Indicació



Giotto 1295 Sant Pau


"Interesseu-vos per tot allò que és autèntic, respectable, just, pur, amable, lloable, tot allò que sigui virtuós i digne d'elogi."


Sant Pau, Carta als Filipencs, 4, 8



diumenge, 16 de desembre de 2012

Crisis de conviccions



Klee 1937

Tothom té conviccions, que influeixen en la seva manera de viure. Però hi ha persones que expliciten i sistematitzen aquestes conviccions, fent-ne un vertebrador i un referent central de la seva identitat; són "éssers de conviccions", podríem dir. I aquests poden viure "crisis de conviccions", que són com a mínim de dues menes:

- crisis internes: allò que era un referent sòlid, un conjunt d'idees potents revestides de certesa, es desfà, s'enfonsa, implosiona, es desmunta, es desgavella, digueu-li com vulgueu. Desapareix el "gust de veritat" que tenien aquelles conviccions i la persona queda buida i desorientada; passa a vagarejar pel món com una ànima en pena, com un gos perdut.

- crisis externes: les conviccions continuen essent subjectivament consistents, però no ressonen amb l'entorn, no es troba prou gent amb conviccions similars, gent amb la que poder sintonitzar i crear una xarxa d'enfortiment mutu d'aquestes conviccions. La persona queda aïllada, desconnectada, desconcertada, amb sensació de soledat i incomprensió.

Les crisis externes poden acabar portant a crisis internes, però no és així necessàriament. Les crisis externes són menys dures que les internes, les quals esdevenen una pèrdua doble, d'estructura de la personalitat i d'orientació en l'entorn.

Les crisis internes no són el mateix que els "canvis de conviccions": una cosa és quedar-se sense conviccions, i una altra substituir unes conviccions per unes altres (procés que pot ser més o menys traumàtic, però que no genera el buit típic de les crisis).

Les crisis externes són freqüents en arribar a una certa edat, quan es constata que el món ja no va per on un pensava que aniria, que el propi món passa a ser residual en haver quedat desplaçat per un altre món nou al que ja no es pertany.

Ambdues menes de crisis són processos personals que comporten la necessitat d'una reconfiguració, per tal de no quedar perduts en els llimbs, per tal de no esdevenir vaixells a la deriva, sense rems ni veles i amb el timó trencat. Però aquesta reconfiguració no sempre es dóna, i això fa que pel món voltin una colla de naufragats, perduts en la immensa mar blava; són les víctimes de les crisis de conviccions...

De tota manera, les crisis de conviccions tampoc no són massa greus, no són tragèdies. La vida sempre continua, la natura segueix estant al seu lloc, així com les obres d'art, i la gent, i els moments que ens permeten entrellucar més enllà de l'habitual... De vegades, tot i no ser agradables poden fins i tot ser saludables, ajudant a desmuntar egos massa cristal·litzats, a volatilitzar seguretats excessives.



diumenge, 2 de desembre de 2012

Un món de colors... Kandinsky (1910-1911)


Kandinsky 1910

"La raó col·labora, però sempre com a factor secundari (...) En l'art desconfiïn de la raó i no intentin "comprendre" seguint el perillós camí de la lògica. Ni la raó ni la lògica són capaces de despatxar qüestions d'art."

W. Kandinsky, citat per Teresa Guardans a El saber marginat, p.85


Kandinsky 1911

Kandinsky 1910

Kandinsky 1911


dissabte, 1 de desembre de 2012

Un món de colors... Kandinsky (1908-1909)


Kandinsky 1909

Kandinsky 1908

Kandinsky 1908

Kandinsky 1908

Kandinsky 1908

Kandinsky 1908

Kandinsky 1909

Kandinsky 1909