dimarts, 25 de febrer del 2014

Un arbre mental




Mondrian 1911


Els humans tenim la capacitat de conèixer el món, i incorporar coneixements és una activitat important i plaent. De vegades cansada, és cert, i de vegades descoratjadora donada l’enorme magnitud de coneixements que no arribarem mai a tenir ni que ens faci il·lusió, però els nostres sentits i la nostra intel·ligència ens permeten establir una bonica pràctica de coneixement amb el nostre entorn i amb el nostre propi interior. Tenim també la capacitat d'emocionar-nos davant de les persones, les coses, les situacions; no només coneixem la realitat, sinó que també la sentim. Sovint això passa una mica descontroladament, ja que la raó i la voluntat no són capaces de regular suficientment les nostres reaccions emocionals i això ens pot portar a experimentar sentiments que preferiríem no tenir, ja que les emocions són un conjunt força contradictori on hi ha tant la joia com la tristor, la por com l'esperança, l'amor com l'odi, la gelosia com la gratitud. D'alguna manera vinculat al món emocional hi ha el món de les pulsions corporals, algunes de les quals, sobretot si són practicades amb desmesura, ens poden portar per mals camins. I en tercer lloc els humans tenim la capacitat d'avaluar la realitat, d'opinar respecte a ella, de trobar-la bé o malament, bonica o lletja, veritable o falsa. Aquesta capacitat d'avaluar és incontenible, i la practiquem constantment, de vegades més del que voldríem.

Però resulta que a mesura que anem prenent consciència de la nostra capacitat d’avaluar i del nostre exercici d’aquesta capacitat, anem descobrint que hi ha una mena d’ens, interns però compartibles, patrimoni comú de la humanitat, que ens orienten en la acció valorativa. Que ens ajuden a establir escales de mesura, que ens permeten situar les coses en el seu lloc correcte i ens ajuden a orientar millor la nostra vida en la mesura que la dediquem a practicar-los. Són coses com ara la justícia, la llibertat o la bondat. I de la incidència que aquests valors tenen en nosaltres se’n deriven unes conseqüències interessants. Els valors ens porten al compromís en la transformació positiva de la realitat, o sigui en procurar que la realitat, i sobretot les relacions personals i socials, quedi el més impregnada possible d’aquests valors. I a alguns, aquest compromís els porta a mirar de potenciar, impulsar, promoure, encapçalar processos de transformació col·lectiva, posant les seves capacitats de motivació i orientació al servei dels altres.

Ara, per fer bé aquesta tasca de promoure processos col·lectius és important tenir unes facultats adients, unes competències, i també ser persones fiables i dignes de confiança, el que sovint vol dir ser persones que miren de madurar, de millorar en la seva humanitat, persones que treballen la seva qualitat humana. Aquesta qualitat humana es projectarà llavors en tot el camp d’actuació d’aquella persona, la qual millorarà en la seva personalitat, millorarà les organitzacions en les que participa i millorarà la societat de la que forma part. És des d'aquest plantejament que té el seu més ple sentit l'interès per la política i l'acció política, que cal posar al servei de la millora de la societat i dels que en formen part més que no pas d'altres coses com l'acumulació de poder i influència, coses molt llamineres.

El que passa és que quan ens endinsem en mirar de treballar la nostra qualitat humana descobrim que hi ha un parell d’àmbits que s’hi vinculen, no de manera automàtica però sí generant possibilitats d’influències positives. Aquests àmbits són la sensibilitat i l’espiritualitat. El desenvolupament de la sensibilitat ens permet incrementar la nostra capacitat d’admiració davant del món, i també la capacitat del món de commoure’ns, de tocar-nos la fibra, d’impactar-nos. L’espiritualitat ens permet obrir-nos a àmbits simbòlics que estan més enllà de la raó i que afavoreixen l’anar desplaçant el nostre jo cap a un paper menys protagonista en la nostra relació amb el món.

Treballar la sensibilitat ens portarà a interessar-nos, obrir-nos i deixar-nos impactar per dos grans àmbits, el de la natura i el de la cultura. La terra, el mar i el cel ens ofereixen generosament els seus tresors inesgotables, les seves llums i formes, i els éssers vivents, plantes i animals, ens meravellen. Apropar-s’hi, ficar-s’hi dins, viure en la seva companyia, és tot un programa de vida. Complementat per un altre programa igualment potent: tot el món de les humanitats, vertebrat al voltant de la cosmologia, la història, la filosofia, les ciències, les arts. Aquí també s’han acumulat tresors immensos que no perden la seva vigència i que es posen al nostre servei per millorar la qualitat de la nostra vida. Dins de les arts, els dominis també són múltiples: l'arquitectura, que ens meravella amb la seva capacitat de combinar la utilitat amb la bellesa, com també fa el disseny; l'escultura, que transforma metalls, pedra, fusta i altres materials en plasmadors d'idees i materialitzadors de bellesa; la pintura, amb la seva capacitat de crear en petits espais nous mons que ens meravellen; la música, que no només meravellarà la nostra oïda i la nostra intel·ligència sinó que ens permetrà ampliar i matisar la nostra gamma emocional tant com vulguem; la literatura, que ens permetrà viure vides més enllà de la nostra, o fer que les paraules aconsegueixin dir més que el que normalment diuen; el cinema, amb la seva capacitat d’immergir-nos en mons aliens; el teatre, que ens porta una vibració humana que ens deixa meravellats.

Treballar l’espiritualitat ens portarà a endinsar-nos en els mons simbòlics de les tradicions religioses, descobrint-nos la seva enorme diversitat i alhora les seves convergències, els seus punts de trobada; mons simbòlics que ens ofereixen imatges i textos de riquesa inesgotable, als que podem retornar una vegada i altra i sempre tenen la capacitat de fer-nos descobrir coses noves, camins amagats, dimensions imprevistes. Tradicions religioses que en el món actual afronten els enormes reptes de dialogar amb la cultura moderna i de dialogar entre elles, diàlegs que els hi comporten un gran enrenou intern però alhora els hi obren perspectives de futur que d’altra manera no tindrien. Tradicions religioses entre les quals en trobem algunes amb més ressonància en el nostre interior que d’altres, cosa que ens porta a valorar encara més la seva diversitat. Alguns tenim la tradició judeo-cristiana com a referent central, però això no és incompatible amb l’interès per altres grans religions com el buddhisme i l’islam, o per aportacions més específiques com el taoisme, determinats textos hindús o les estranyes reflexions de Castaneda. Sempre des del meravellament per aquesta riquesa immensa que suposa el conjunt d'aquestes tradicions.

No hi ha prou vida per endinsar-se en tots aquests camins de la natura, les humanitats i les religions, i mirar d'extreure'n coses que ens millorin com a persones i millorin la nostra capacitat de relació amb els altres, una relació que ha d'avançar pels camins de l'ajuda, del servei, de l'estimació. Tampoc cal capficar-s'hi: són àmbits que estan a la nostra disposició en la mesura que els necessitem. Relacionar-nos-hi no ha de ser font de tensió i de preocupació sinó de pacificació del nostre cor, de goig i de millorament personal. És bonic fer-ho des d'una serena i joiosa actitud d'assaboriment de la vida, el gran i breu regal que se'ns ha fet.