divendres, 3 d’octubre del 2014

Universalitat i individualitat



Rembrandt 1643


"Vàrem poder dir, en referir-nos a la impressió prou universal de l'art clàssic i del de Rembrandt, que aquell s'encaminava a les formes en certa manera abstractes que la vida diposita i fixa a la seva superfície, mentre que aquest s'atén a la vida en la seva immediatesa. L'art grec no vol apartar-se de la vida o independitzar-se d'ella com passava potser amb l'art hieràtic d'Egipte i l'art antic de l'Àsia oriental. Però el que la seva vista assolia no era però la seriació i individualitat que flueix en el temps, sinó l'estructura, si més no en aparença, sostreta a aquest flux i en la que la vida s'expressa, per haver-se tornat fixa, cap a enfora. Per això busca la legalitat amb la que concorden els elements del fenomen i que, precisament per ser legalitat, està sostreta a tot temps i a tota individualitat. No es parteix, doncs, com a Rembrandt de la vida interior, invisible i, si es vol, informe, que la alimenta, realça o submergeix en cada instant. En l'art clàssic la configuració singular -a partir de la legalitat universal de la forma- domina la seva significació i d'aquí procedeix l'element ja esmentat d'allò representatiu, d'allò teatral, que és propi, en certa mesura, de l'art grec i potser també de la vida grega: l'individu no és simplement ell mateix, sinó que representa quelcom universal; i com que el paper és ideal, el que li proporciona a l'actor singular el sentit i el contingut de la seva existència és l'universal."


Georg Simmel a Rembrandt (1916)