dijous, 19 de març del 2015

Teologia



Bissier 1964


"No modern theologian, or set of them, or council of bishops -even in Rome- can in a definitive fashion tell the people in the churches what Christian truth is. For what they too say will be relative; and even if it were not so, such objective truth has no religious value until it is affirmed by the people because it convinces them and they believe in it -not because it is officially stated. As a theologian one can only have the intention of expressing validly the faith of our time, and proposing it to the consciences of the people of God for their faithful consideration, for only what they believe is of use to them. Thus merely to tell people what they should believe, even if stated correctly, is religiously useless. Truth is not maintained in the church by authoritative and magisterial pronouncements; nor is it through the possession of correct creeds that the church has the truth. Only if it is so presented that it becomes intelligible, meaningful, and valid for the people of the church who hear it is there truth within the church. Thus the form of theological argument changes radically. No longer is the argument a deductive proof of the rightness and authority of the statement, a deduction from recognized authorities leading to a declared or pronounced conclusion, which is then presented as a consequence to be believed by the hearer. Rather the argument moves toward the experience of the hearer, his experience as a human among humans, and seeks to illumine that experience with the aid of Christian symbols. In this way the anxieties and mysteries of his life are clarified and healed, and the hearer himself is enlightened and so convinced. Theology is a proposal for the deliberation of the church in its time; it proposes an interpretation of Christian symbols as true for us, and asks the church as a whole, and the theological community in particular, to ponder this interpretation, criticize, and affirm, refashion or refuse it. This is, granting relativity and individual conscience, all that theology can ever be."

(...)

"Christian theology is understanding, reflection on, and comprehension of our human experience, our being in the world, in terms of the symbols of the Christian tradition; much as being a Christian is existing (as opposed to reflecting) in the light and the grace of that tradition. Thus the task of theology is to be clear about the eidetic, intrinsic meaning of these symbols."


Langdon Gilkey, a Catholicism confronts modernity (1974)



Possible traducció:


"Cap teòleg modern, o conjunt d'ells, o consell de bisbes -ni a Roma- pot de manera definitiva dir-li a la gent de les esglésies el que és la veritat cristiana. Perquè el que també ells diguin serà relatiu; i ni que no ho fos, aquesta veritat objectiva no té valor religiós fins que és confirmada per les persones perquè els convenç i ho creuen, no perquè sigui declarat oficialment. Com a teòleg hom només pot tenir la intenció d'expressar vàlidament la fe del nostre temps, i proposar-la a les consciències del poble de Déu per a la seva fidel consideració, perquè només el que creuen és d'utilitat per a ells. Per tant, dir-li simplement a la gent el que hauria de creure, fins i tot si s'ha formulat correctament, és religiosament inútil. La veritat no és manté a l'església per pronunciaments d'autoritat i magisterials; ni és a través de la possessió de credos correctes que l'església té la veritat. Només si es presenta de manera intel·ligible, significativa i vàlida per a la gent de l'església que l'escolten hi ha veritat dins de l'església. Així, la forma de l'argumentació teològica canvia radicalment. Ja no és l'argument una prova deductiva de la correcció i autoritat de la declaració, una deducció a partir d'autoritats reconegudes que condueix a una conclusió declarada o pronunciada, que es presenta llavors com una conseqüència a ser creguda per l'oient. Més aviat, l'argument es mou cap a l'experiència de l'oient, la seva experiència com a humà entre els humans, i tracta d'il·luminar aquesta experiència amb l'ajuda dels símbols cristians. D'aquesta manera s'aclareixen i guareixen les ansietats i els misteris de la seva vida, i el mateix oient és il·luminat i per tant convençut. La teologia és una proposta per a la deliberació de l'església en el seu temps; proposa una interpretació dels símbols cristians com a veritable per a nosaltres, i demana a l'església en el seu conjunt, i la comunitat teològica en particular, reflexionar sobre aquesta interpretació, criticar-la, i afirmar-la, remodelar-la o rebutjar-la. Això és, respectant la relativitat i la consciència individual, tot el que la teologia pot mai ser ".

(...)

"La teologia cristiana és l'enteniment, la reflexió i la comprensió de la nostra experiència humana, del nostre estar en el món, en termes dels símbols de la tradició cristiana, així com ser cristià és existir (a diferència de reflexionar) a la llum i a la gràcia d'aquesta tradició. Així, la tasca de la teologia és clarificar el significat eidètic, intrínsec, d'aquests símbols."