L'heroi

David 1780

"L'heroi, per tant, és l'home o la dona que ha estat capaç de combatre i triomfar sobre les seves limitacions històriques personals i locals i ha arribat a les formes humanes generals, vàlides i normals. D'aquesta manera les visions, les idees i les inspiracions sorgeixen prístines de les fonts primàries de la vida i del pensament humà. D'aquí la seva eloqüència, no de la societat i de la psique presents i en estat de desintegració, sinó de la font inesgotable a través de la qual la societat ha de renéixer. L'heroi ha mort com a home modern; però com a home etern -perfecte, no específic, universal- ha tornat a néixer. La seva solemne segona tasca i gesta és (com Toynbee declara i com totes les mitologies de la humanitat indiquen) tornar a nosaltres, transfigurat i ensenyar les lliçons que ha après sobre la renovació de la vida."

"La major part d'homes i dones trien el camí menys aventurat de les rutines cíviques i tribals comparativament inconscients. Però aquests cercadors també són salvats - en virtut de les ajudes simbòliques heretades de la societat, els ritus d'iniciació, els sagraments portadors de la gràcia, lliurats a l'antiga humanitat pels seus redemptors i que han funcionat durant mil·lennis. Només aquells que no coneixen ni una crida interior ni una doctrina externa es troben en una situació veritablement desesperada; és a dir, gairebé tots nosaltres en el moment actual, en què ens perdem en aquest laberint de dins i de fora del cor."

Joseph Campbell a The Hero with a thousand faces (1949), p. 14-15 i 17