dijous, 30 de juliol de 2015

Sibèria








Del patiment, a través de la compassió, a la dignitat.



Sento  el patiment.
Sento el patiment de la humanitat passada.
Sento la seva por, la seva gana,  el seu fred, la seva soledat, el seu desesper, la seva misèria moral.
Una catalana qualsevol del 2015 sent el seu patiment.
El de milions de persones empresonades als Gulags.
A la gèlida Sibèria, oblidada per tothom.

Sento el seu patiment, però ja no el puc portar sobre les meves espatlles. M'esclafaria.
Sento el seu patiment, però ja no el puc portar dins del meu cor. M'explotaria.
Veig els seus rostres, els seus ulls, les seves llàgrimes, els seus ossos.
Són tots morts. En el fred. A Sibèria.
Però els conec, els he vist, i això em permet viure amb dignitat.

Ara ha arribat el moment d'alliberar-me d'aquest pes.
No pas de la dignitat que m'han donat. Només del pes.
Ara, la meva neboda anirà a Sibèria i enterrarà el meu patiment, perquè els faci companyia.
Certament no la necessiten pas, la meva companyia.
Tots son ben morts i oblidats. Però jo sí que la necessito.
Ara vull que una altra generació agafi aquest patiment per a poder viure amb dignitat.

A Sibèria enterraré el patiment de tots els homes i el meu.


A Sibèria.



Mercè





dimecres, 29 de juliol de 2015

Preciós i terrible



Twombly 1951


"La nostra consciència és un do preciós i terrible."


Irvin Yalom a La Vanguardia del 29.07.2015




dimarts, 28 de juliol de 2015

Yeats: The Lake Isle of Innisfree



Monet 1891


"I will arise and go now, and go to Innisfree,
And a small cabin build there, of clay and wattles made;
Nine bean rows will I have there, a hive for the honeybee,
And live alone in the bee-loud glade.

And I shall have some peace there, for peace comes dropping slow,
Dropping from the veils of the morning to where the cricket sings;
There midnight's all a-glimmer, and noon a purple glow,
And evening full of the linnet's wings.

I will arise and go now, for always night and day
I hear lake water lapping with low sounds by the shore;
While I stand on the roadway, or on the pavements gray,
I hear it in the deep heart's core."


William Butler Yeats (1865-1939). El poema és de 1892.



Traducció al català d'Antoni Vergés:

"M'aixecaré i aniré a Innisfree,
i construiré una petita cabana de canyes i d'argila.
Allí tindré quatre solcs de llegums i una arna per a les abelles,
i viuré sol entre el seu brunzit clar.

Allí hi haurà pau, perquè la pau degota lentament,
des de la matinada fins quan canta el grill.
La mitja nit és allí una visió,
una purpúria resplendor el migdia,
i la tarda l'habiten les ales dels ocells.

M'aixecaré ara i hi aniré. Per sempre. Nit i dia
sentiré esmunyir-se les aigües del llac amb un suau so.
Mentre camino sobre l'asfalt gris
sento la remor de l'aigua al fons de la meua ànima."



La nostra traducció, més literal, dedicada a la Pepita Mas:

"M'aixecaré i me n'aniré ara, i me n'aniré a Innisfree,
i construiré allà una petita cabana, feta de canyes i d'argila.
Allà tindré nou solcs de fesols, una arna per a les abelles,
i viuré sol en la claror brunzent.

I allà hi trobaré certa pau, ja que la pau degota lentament,
degotant dels vels del matí fins on canta el grill.
Allà la mitjanit és tota una visió, i el migdia una purpúria resplendor,
i el vespre és ple d'ales d'ocells.

M'aixecaré i me n'aniré ara, perquè sempre, nit i dia,
sento l'aigua del llac llepant amb un suau so la riba;
mentre m'estic al camí, o sobre l'asfalt gris,
la sento al fons del centre del meu cor."




dilluns, 27 de juliol de 2015

Krishnamurti: Educació



Hernández Pijuan 1990


"S'està fent cada cop més evident que l'educador necessita ser educat. No és qüestió d'educar al nen sinó més aviat a l'educador, ja que aquest ho necessita molt més que l'alumne. (...) I educar a l'educador és molt més difícil que educar a l'infant, perquè l'educador ja està definit, fixe."

"Si jo desitjo comprendre a un infant, no he de tenir un ideal del que ell hauria de ser. Per a comprendre'l, l'he d'estudiar tal com és. (...) Si vosaltres com a pares voleu comprendre el vostre fill, el mireu a través de la pantalla d'un ideal?, o simplement l'estudieu, perquè al vostre cor hi ha amor? L'observeu, vigileu els seus estats d'ànim, la seva idiosincràsia. Com que en vosaltres hi ha amor, l'estudieu. És quan no teniu amor que teniu un ideal. Observeu-vos i ho notareu. Quan no hi ha amor, teniu aquests enormes exemples i ideals amb els quals forceu a l'infant, el sotmeteu. Però quan teniu amor l'estudieu, l'observeu, i li doneu llibertat per a ser el que ell és: el guieu i l'ajudeu, no a anar a l'ideal, no d'acord amb certa norma d'acció, sinó per portar-lo al que ell és. (...) L'heu d'estudiar, d'observar, i això demana molt de temps: demana paciència, cura, tendresa: i com que no teniu res d'això, l'encaixeu en un motlle d'acció que anomeneu "ideal". (...) Quan el mestre persegueix un ideal és incapaç de comprendre l'infant, perquè llavors el futur, l'ideal, resulta més important que l'infant, que és el present."


J. Krishnamurti"Educant l'educador", Bombai, 13 de març de 1948



diumenge, 26 de juliol de 2015

Masculins i femenins






Algú va recopilar fa temps al Magazine de La Vanguardia un interessant llistat d'aquests que contrasten valors masculins i femenins. Tot i que ja sabem que la realitat és més complexa que les contraposicions primàries, aquesta mena d'exercici sempre és útil per prendre consciència de les dinàmiques de la realitat.

A més, contraposar masculí i femení també va bé per recordar que no és el mateix que contraposar home i dona. Hi ha homes més propers a força valors del llistat dels femenins, i viceversa.

Cada parella de valors ens posa al davant d'una realitat que ens porta a una reflexió específica, fecunda, de cara a mirar d'orientar millor el nostre personal sistema ideològic.

Heus ací els dos llistats (a l'esquerra els considerats valors masculins, a la dreta els femenins):


Canvi                                      Permanència
Raó                                         Sentiment
Control                                   Espontaneïtat
Ciència                                   Intuïció
Nivell de vida                        Qualitat de vida
Competició                            Col·laboració
Jerarquia                                Igualtat
Dominació                             Submissió
Regles abstractes                   Compassió
Risc                                       Seguretat
Agressió                                Negociació
Uniformitat                           Personalització
Simplificació                        Complexitat
Autonomia                           Compromisos afectius
Poder sobre altres                 Influència
Llibertat                                Igualtat



Si jo hagués de fer la ponderació d'aquestes parelles de valors, faria la següent:


Canvi (50%)                                     Permanència (50%)
Raó (50%)                                        Sentiment (50%)
Control (40%)                                  Espontaneïtat (60%)
Ciència (70%)                                  Intuïció (30%)
Nivell de vida (25%)                       Qualitat de vida (75%)
Competició (20%)                           Col·laboració (80%)
Jerarquia (20%)                               Igualtat (80%)
Dominació (20%)                            Submissió (80%)
Regles abstractes (20%)                  Compassió (80%)
Risc (50%)                                      Seguretat (50%)
Agressió (10%)                               Negociació (90%)
Uniformitat (10%)                          Personalització (90%)
Simplificació (20%)                       Complexitat (80%)
Autonomia (10%)                          Compromisos afectius (90%)
Poder sobre altres (20%)                Influència (80%)
Llibertat (40 %)                              Igualtat (60%)


Si comparem la suma de percentatges, a mi em dona 475 punts de masculinitat i 1125 punts de feminitat. Interessant a l'hora de pensar quin model de relacions interpersonals i socials volem fomentar.




divendres, 24 de juliol de 2015

No era tan difícil



Tàpies 1975


"Més d'un 70% dels ciutadans de Catalunya defensen de manera sostinguda des de fa anys que el futur de la relació amb Espanya s'ha de decidir en un referèndum legal, democràtic i vinculant; així ho manifesten en les enquestes i en les successives convocatòries electorals. Un percentatge similar de catalans expressen la seva insatisfacció amb l'statu quo i la voluntat d'anar més enllà, per la via d'ampliar la capacitat d'autogovern o apostant directament per la independència. La suma dels dos corrents majoritaris podia haver donat una força imbatible als partits que representaven el catalanisme, i alguns vam reclamar reiteradament un pacte de lleialtat recíproca entre independentistes, federalistes i partidaris de la confederació. Per aconseguir imposar un referèndum amb totes les garanties i, després, per donar-se suport mútuament un cop els ciutadans de Catalunya haguessin decidit a qui feien costat. No era tan difícil i era una manera de garantir que els dos blocs es modulaven mútuament. Però ni uns ni altres no van voler.

Va ser una decisió incomprensible i poc intel·ligent. Ara ja és tard: si el 27-S guanyen els independentistes hauran d'intentar tirar endavant tot sols el seu projecte, sense el suport dels qui defensen la sobirania de Catalunya però encara volen negociar. Si guanyen els federalistes o els confederalistes no tindran el suport de l'independentisme i hauran d'afrontar sols la negociació amb Madrid, que d'aquesta manera naixerà condemnada al fracàs. Els ciutadans teníem dret a esperar un esforç més gran per tal de garantir que el futur transités pels camins més segurs, que només la força de la unitat podia garantir. Sense suports externs, els guanyadors s'enfrontaran a escenaris dificilíssims. I les dificultats afegides les pagarem els ciutadans."


Rafael Nadal La Vanguardia del 24.07.2015





dijous, 23 de juliol de 2015

Vergonya



Twombly 1952


Ara ho veuen? Quina vergonya! Quanta hipocresia!

Els parcs eòlics maten l'ànima d'un paisatge, però només qui és sensible a aquesta ànima ho sap...



Els parcs eòlics canviaran els llums per reduir impacte visual

Els municipis s'havien queixat de les molèsties causades per llums de colors dispars a la nit

Els parcs eòlics de Catalunya modificaran els llums nocturns de senyalització, dins d'un pla de la direcció general de Qualitat Ambiental de la Generalitat destinat a reduir l'impacte visual i lluminós. El pla comportarà la substitució de 235 balises nocturnes, de manera que il·luminacions que fins ara eren blanques intermitents o vermelles intermitents passaran a ser vermelles fixes. El pla, que té l'aval de l'Agència Estatal de Seguretat Aèria (AESA), sorgeix després de les reiterades queixes dels municipis i la seva població per les molèsties que ocasionen els llums de colors diferents projectats pels parcs eòlics (Anoia, Terra Alta...).

Aquest impacte visual és especialment greu en municipis "que estan envoltats de cadenes muntanyoses i on els diferents propietaris dels aerogeneradors segueixen criteris també diferents", diu Assumpta Farran, directora general de Qualitat Ambiental. "A més de l'impacte ambiental, la disparitat de tipologia nocturna que es dóna simultàniament en algunes zones danya el paisatge nocturn i ofereixen una imatge de desassossec especialment en entorns rurals foscos", diu un informe de Qualitat Ambient.

El problema té l'origen en què les guies de senyalització i il·luminació de les turbines eòliques d'AESA han comportat l'aplicació de criteris diferents. El resultat és que els aerogeneradors poden estar senyalitzats de nit amb balises que emeten llum blanca intermitent, llum vermella intermitent o llum vermella fixa. Un estudi de la Generalitat va determinar que hi ha 404 aerogeneradors senyalitzats a Catalunya. En 44 la solució és apagar els llums (ja que estan al costat d'altres molins de vent i són redundants) i es canviaran en 235, mentre les altres 125 no caldrà canviar-les. Les actuacions previstes suposen una inversió d'1,5 milions d'euros; es desenvoluparan en quatre anys, i tindran una subvenció del Goven de fins al 40%.


Antonio Cerrillo a La Vanguardia del 22.07.2015




dimecres, 22 de juliol de 2015

Sisebut



Millares 1957


"L'1 de juliol de 612 entra en vigor la llei promulgada pel rei visigot Sisebut segons la qual es declarava que els jueus no tenien drets i que podien ser condemnats a la pena capital.

(...)

El jueu com a boc expiatori és una marca creada per Sisebut per a la posteritat.

(...)

No n'hi ha prou de plorar en comprovar que aquesta decisió va promoure l'assassinat de milers de jueus, sota la peregrina acusació de ser uns deïcides, ja que, al cap i a la fi, aquest acte expressa una necessitat política d'exterminar aquell qui no pensa d'acord amb les regles establertes."


José Enrique Ruiz-Domènec a La Vanguardia / Cultura del 04.07.2015




dimarts, 21 de juliol de 2015

The way we were







Pot ser, que tot fos tan senzill, llavors, o és que el temps ha reescrit cada línia?


"Memories
Light the corners of my mind
Misty watercolor memories
Of the way we were

Scattered pictures
Of the smiles we left behind
Smiles we gave to one another
For the way we were

Can it be that it was all so simple then
Or has time rewritten every line
If we had the chance to do it all again
Tell me - Would we? Could we?

Memories
May be beautiful and yet
What's too painful to remember
We simply choose to forget
So it's the laughter
We will remember
Whenever we remember
The way we were."






Possible traducció:

"Els records
il·luminen els racons de la meva ment,
records de tal com érem,
boirosos com aquarel·les.

Imatges disperses
dels somriures que varem deixar enrere
somriures que ens donàvem l'un a l'altre
per ser tal com érem.

Pot ser que tot fos tan senzill, llavors,
o és que el temps ha reescrit cada línia?
Si tinguéssim la possibilitat de tornar-ho a fer,
digues-me: Ho faríem? Podríem?

Els records
poden ser bonics, però
el que és massa dolorós de recordar,
simplement, varem optar per oblidar-ho.
Per tant, és el riure
el que recordarem,
quan recordem
tal com érem."




dilluns, 20 de juliol de 2015

Krishnamurti: Amor



Hernández Pijuan 1996


"Una ment que aspira al coneixement sense l'amor, és una ment que opera de forma despietada i que només busca l'eficiència."


"L'amor neteja la ment del mal."



J. Krishnamurti"La urgència d'una nova educació"




diumenge, 19 de juliol de 2015

Dues ONG




Sonia Delaunay 1956



Hi ha dues ONG que m'agradaria que existissin:


1) Una és "Humanitats sense fronteres". Amb una doble línia de treball:

- d'una banda, trencar fronteres culturals a l'hora d'accedir al gaudi de les humanitats, promovent activitats d'alta divulgació, o sigui de màxima divulgació dels continguts més elevats;

- d'altra banda, impulsar iniciatives de caire interdisciplinari en el camp de les humanitats, trencant fronteres i mirant d'interrelacionar les diferents disciplines de cara a copsar millor la identitat cultural global de determinats moments històrics i de cara a obrir noves línies de treball a partir de l'interdisciplinarietat.


2) L'altra és "Interiorisme sense fronteres". També amb una doble línia de treball:

- d'una banda, portar l'interiorisme fins a aquells sectors que per manca de recursos o de formació no poden accedir-hi per ells mateixos;

- d'altra banda, treballar per una dinàmica no invasiva ni colonialista de l'interiorisme occidental al món, promovent que la incorporació de la modernitat (tecnologies, disseny, etc.) es faci buscant solucions adients amb la cultura tradicional de cada lloc.




divendres, 17 de juliol de 2015

Vida i humanitats



Mondrian 1928


"La cursa de tot intel·lectual, si segueix el seu camí resoltament i tot el temps necessari, va a parar a les coses evidents, de les quals no s'han mogut mai els qui no són intel·lectuals. (...) Ara que, és evident, molts intel·lectuals no van prou lluny per a poder atènyer les coses evidents. Es queden arrapats a una patètica fe en el racionalisme i en l'absoluta supremacia dels valors mentals i en l'esperit completament conscient. (...) Ells troben com una cosa natural l'axioma principal intel·lectualista - o sigui, que hi ha una superioritat intrínseca de la vida mental, conscient i voluntària, sobre la vida física, intuïtiva, instintiva i emocional. (...) Les coses evidents a les quals torna l'intel·lectual si va a bastament lluny, no son, naturalment, les mateixes que les coses evidents dels no-intel·lectuals; car llur evidència és la vida mateixa i aquesta evidència recuperada de l'intel·lectual és, només, la idea d'aquella vida. No són molts els qui poden donar carn i sang a la idea i convertir-la en realitat.

(...)

És incomparablement més fàcil de saber moltes coses, posem per cas, sobre història de l'art, i de tenir idees profundes sobre metafísica i sociologia, que conèixer, personalment i intuïtiva, moltes coses sobre el nostre proïsme i de mantenir relacions satisfactòries amb els nostres amics i les nostres amants, amb la muller i els fills. Viure és molt més difícil que el sànscrit, la química i l'economia.  (...) És molt més fàcil d'esser un infant, un foll o una salvatgina intel·lectual, que no pas un home adult i harmoniós. I és per això, entre altres motius, que hi ha tanta demanda d'alta educació. L'afluència cap als llibres i les universitats és com l'afluència cap als cafès i les tavernes. Les gens necessiten ofegar llur comprensió de les dificultats de viure convenientment en aquest grotesc món contemporani, necessiten oblidar llur deplorable ineficiència com a artistes en la vida. Alguns ofeguen llurs penes en alcohol, però són més encara els qui les ofeguen en els llibres i en el dilettantisme artístic alguns intenten d'oblidar-se ells mateixos en la fornicació, el ball, el cinema, la ràdio, i d'altres en conferències i en hobbies científics. Els llibres i les conferències serveixen millor per a ofegar les penes que no pas la beguda i la fornicació; car no deixen mal de cap, ni cap d'aquelles desesperadores sensacions de post coitum, triste. No fa pas molt, ho he de confessar, jo em prenia l'erudició i la filosofia i la ciència - totes les activitats que s'amunteguen de faisó grandiloquent sota el títol de "Recerca de la Veritat" - d'una manera molt seriosa. Considerava la Recerca de la Veritat com la més alta de les tasques humanes, i els Investigadors com els més nobles dels homes. Però fa cosa d'un any que he començat de veure que aqueixa famosa Recerca de la Veritat no és sinó una diversió, una distracció com qualsevol altra, un substitut, més aviat refinat i elaborat, de la vida autèntica; i que els Recercadors de la Veritat esdevenen igualment beneits, puerils i corromputs a llur manera com els alcoholitzats, els estetes purs, els homes de negocis i els qui cerquen la Bona Vida, a la llur. He comprès també que la cerca de la Veritat no és sinó un nom més refinat per a la diversió favorita de l'intel·lectual, de posar simples, i per tant, falses abstraccions, al lloc de les vivents complicacions de la realitat. Però cercar la Veritat és molt més fàcil d'aprendre que l'art de viure íntegrament (on, certament, la Recerca de la Veritat ocuparà el seu lloc degut i adequat juntament amb altres diversions, com per exemple les bitlles i l'escalada). La qual cosa explica, si bé no justifica pas, el meu continuat i excessiu abandonament als vicis de la lectura informativa i de la generalització abstracta. ¿Tindré mai la força d'esperit suficient per desfer-me d'aqueixos indolents hàbits d'intel·lectualisme, i per dedicar les meves energies a la tasca, més seriosa i més difícil, de viure íntegrament?"


Aldous Huxley al capítol XXVI de Contrapunt (1928), traducció de Maria Teresa Vernet.





dimecres, 15 de juliol de 2015

Què s'ha de fer?



Tàpies 1973


"L'èxit del procés sobiranista reclama alguna cosa més que la unitat dels independentistes;  la complexitat del país i les dificultats objectives del procés requereixen recuperar l'entesa entre independentistes i aquells que defensen el dret a decidir; un bloc encara més ampli, encara que potser menys  intens en les objectius nacionals tornarà a ser imprescindible per a persistir.  I si, com tot sembla augurar, els resultats del 27S són ajustats,  tots tenim l'obligació de no trencar ponts  i capacitat de diàleg amb aquells que compartim una mateixa aspiració democràtica. I és que caldria ser molt miop per a creure i pensar que aquells que defensen el dret a decidir i no la independència son "unionistes", segur que una part del camí a recórrer l'hem de fer plegats. A més, quan els escenaris espanyols oberts aquest passat 24 de maig generen dinàmiques noves en la política espanyola , cal estar amatents. La història ens ha ensenyat que quan hem avançat plegats hem avançat més."


Carles Campuzano a Tribuna.Cat del 15.07.2015



"Què s'ha de fer? Hi ha dues opcions. Una és continuar fugint endavant, amb els riscos esmentats. L'altra és fer un pas enrere.

La primera opció està impulsada més per sentiments i emocions que per la raó. El risc és voler fabricar, com diria la filosofa política alemanya Hannah Arendt, la història al marge de les preferències de la majoria.

Des del punt de vista de l'interès general, probablement l'opció més aconsellable és fer un pas enrere per agafar embranzida per formular propostes polítiques coherents, factibles i àmpliament compartides. Propostes que, a la vegada que preservin la cohesió social, permetin afrontar els grans reptes de l'atur, la desigualtat, la pobresa i la falta d'oportunitats. I també els reptes que porta la nova revolució industrial dels robots i les plataformes digitals. No serà fàcil fer aquest pas enrere. Però alguns ja l'han iniciat.

Un pas enrere pot ser també una estratègia favorable per als interessos a llarg termini dels partidaris d'assolir la independència. Com diuen reiteradament les enquestes publicades, ara com ara els números no avalen la independència. Un pas endavant és arriscat per als seus propis interessos. És millor dotar-se de paciència i provar de guanyar suport abans de continuar el camí cap a Ítaca.

Sorprenentment, l'opció del pas enrere és la que requereix més clarividència política sobre els nostres interessos a llarg termini. I també la que necessita més coratge personal. Entre altres coses, per resistir les acusacions de traïció.

Són temps estranys, els que estem vivint, en què es necessita més coratge per ser moderat que per ser radical."


Anton Costas a La Vanguardia del 15.07.2015




dimarts, 14 de juliol de 2015

Montaigne






Alguns passatges suggerents dels Assaigs de Montaigne (1533-1592):


"No habitem mai en nosaltres, estem sempre més enllà. El temor, el desig i l'esperança ens llancen cap a el que vindrà i ens sostreuen als sentiments i les consideracions del que és, per entretenir-nos amb el que serà, fins i tot quan ja no hi serem." (I, III)

"La prudència, tan tendra i circumspecta, és un enemic mortal de les grans execucions" (I, XXIV)

"Pel fet de sentir-me compromès amb una forma pròpia, no obligo el món a seguir-la, tal com fa tothom; crec i concebo mil maneres diferents de viure; i, al revés de la resta, accepto amb més facilitat la diferència que la semblança entre nosaltres. Dispenso a l'altre, tant com ell vulgui, de les condicions i els principis que em són propis, i el considero simplement en ell mateix, sense cap altra relació, estimant-lo segons el seu propi model." (I, XXXVII)

"De tots els disbarats del món, el més acceptat i el més universal és la persecució de la fama i la glòria, amb la qual ens casem fins al punt d'abandonar les riqueses, el repòs, la vida i la salut, que són béns reals i substancials, per seguir aquella imatge vana i aquella paraula simple que no té cos ni es pot abastar: La fama, ch'invaghisce a un dolce suono gli superbi mortali, et par sí bella, é un echo, un sogno, anzi d'un sogno un'ombra ch'ad ogni vento si dilegua et sgombra (Tasso, "Jerusalem alliberada" XIV, 63) (I, XLI)

"No crec pas que hi hagi en nosaltres tant de desgràcia en nosaltres com hi ha de vanitat, ni tant de malícia com d'estupidesa; no estem tan plens de mal, com d'inanitat: no som pas tan miserables, com som vils." (I, L)

"És un testimoni meravellós de la feblesa dels nostre criteri que aquest recomani les coses per la novetat i la singularitat, o fins i tot per la dificultat, si la bondat i la utilitat no hi són presents." (I, LIV)

"El meu propòsit és passar dolçament, i no treballosament, el que em resta de vida. No hi ha res amb què em vulgui escalfar el cap, ni tan sols per la ciència, tot i el seu gran valor. No busco en els llibres sinó que em donin el plaer d'una honesta distracció; o, si estudio, no busco sinó la ciència que tracti del coneixement de mi mateix i que m'instrueixi a viure bé i a morir bé." (II, X)

"Si hagués de tornar a viure, viuria tal com he viscut; no em planyo del passat, ni temo l'avenir" (III,II)

"És una absoluta perfecció, com si fos divina, saber gaudir lleialment de la pròpia existència" (III, XIII)




dilluns, 13 de juliol de 2015

Krishnamurti: Soledat i sensibilitat



Hernández Pijuan 1989



"Per al ple desenvolupament de l'ésser humà, la soledat com a mitjà per a cultivar la sensibilitat es fa necessària. Hom ha de saber què és estar sol, què és meditar, què és morir; i les implicacions de la soledat, de la meditació i de la mort només es poden conèixer en ser descobertes. Aquestes implicacions no es poden ensenyar, han de ser apreses."


"La soledat ajuda a la ment a veure's amb claredat, com en un mirall, i a deslliurar-se de l'inútil esforç de l'ambició amb totes les seves complexitats, les seves pors i les seves frustracions, que són el resultat de la seva activitat egocèntrica. La soledat dóna a la ment una estabilitat, una constància que no es pot mesurar amb el temps. Aquesta claredat de la ment és caràcter."



J. Krishnamurti"La urgència d'una nova educació"




diumenge, 12 de juliol de 2015

Becket



T. S. Eliot


La pàtria és una realitat que pot ser positiva, que pot ajudar a configurar la vida de les persones, però no és un valor. Està per sota dels valors, i ha d’estar al servei dels valors. Dit de manera gràfica: si la meva pàtria oprimeix, he d’estar a favor dels oprimits, no de la meva pàtria.

Dit sigui de passada, això passa també amb la felicitat, la gran aspiració espontània dels éssers humans: està molt bé, però no és un valor, està per sota dels valors i ha d’estar al servei dels valors. Si no és així, es nega a ella mateixa, s’autodestrueix: no hi pot haver felicitat contra els valors o al marge dels valors.

Hi ha una connexió entre els valors i la divinitat? Tot i la dificultat de precisar-la, haurem de dir que per als que “creuen” (o sigui, per a aquells per als que la noció de Déu opera de fet com a símbol central, trasbalsador i vertebrador en la seva dinàmica personal) aquesta connexió existeix. Ho mostra la freqüent associació que es fa de Déu amb quatre dels grans valors (amor, veritat, bondat i bellesa).

No sorprèn, doncs, que al llarg de la història s’hagin donat exemples, reals i mítics, de contraposició entre els valors i la pàtria, i més concretament, a partir de la vinculació a la que ens acabem de referir, de contraposició entre Déu i la pàtria. Exemples molt més rics i importants que el seu contrari, la freqüent i banal, quan no oportunista i manipuladora, associació entre Déu i la pàtria, el “Déu amb nosaltres” proclamat retòricament per tants pobles de totes les èpoques.

La història de Becket és una magnífica materialització de la contraposició entre Déu i la pàtria. I la versió de T.S. Eliot (l’obra de teatre Murder in the Cathedral, 1935) és una esplèndida versió d’aquesta història/mite. Amb un llenguatge d’un gran vigor i solemnitat, Eliot (1880-1965) ens proposa les seves reflexions al voltant del moment final de la vida de Becket, el seu assassinat a la catedral de Canterbury el 2 de desembre de 1170. El llenguatge emprat per Eliot impressiona (si més no, a la gent d’unes determinades generacions); és un llenguatge simbòlic, ric, solemne, culte però comprensible, d’una gran força tràgica (a mi se m’associa al de Charles Péguy i el de Paul Claudel, per exemple). El Becket d’Eliot és grec, és medieval, és renaixentista, és modern.

No sé, però, si és comprensible des de la post-modernitat, o si avui semblaria passat de moda, incomprensible, efectista, pretensiós, transcendentalista o carrincló. No sé si seria viable plantejar actualment un muntatge de l’obra que no oblidés ni traís els seus valors ètics i estètics, ans al contrari. Que els subratllés, que els fes evidents, que els posés de manifest, que els fes arribar a les noves generacions. Seria un bon repte per al teatre català, que disposa d'una bona traducció de l'obra a la nostra llengua feta el 1965 pel crític teatral i eminent liturgista Josep Urdeix, bon coneixedor del llenguatge eclesiàstic i capaç de conservar les ressonàncies litúrgiques i sàlmiques de l'obra d’Eliot (traducció publicada el 1966 per Edicions 62 com a n. 17 de la seva Col·lecció Blanquerna). Seriem capaços, com a cultura catalana, de muntar i acollir una bona versió del Becket d’Eliot, més de quaranta anys després de la que es va fer al Centre Parroquial de Sant Joan d’Horta el 1965 com a homenatge a Eliot, que havia mort a Londres el 4 de gener de 1965?

Aquí en teniu un fragment:

“Purifiqueu l’aire! Netegeu el cel! Renteu el vent!
Agafeu les pedres una per una, i renteu-les.
La terra és bruta, l’aigua és bruta, els nostres animals i nosaltres mateixos estem tacats de sang.
Una pluja de sang m’ha cegat els ulls.
¿On és Anglaterra? On para Kent? On és Canterbury?
Oh, lluny, lluny, lluny, lluny en el passat;
i jo faig camí per una terra de troncs estèrils: però si els tallo vessen sang;
camino d’esma per una terra de roques seques: però si les toco vessen sang.

¿Com, com podré tornar mai a les estacions benignes i plàcides?
Queda’t, oh nit, amb nosaltres; para’t, sol; atura’t, temps, que no arribi l’alba, que no vingui la primavera.
¿Podré tornar a mirar el dia i les coses senzilles, si les haig de veure totes tacades de sang,
darrera una pluja de sang que va caient?

No volíem que hagués passat res.
Compreníem la desgràcia de cadascú, les pèrdues personals, la misèria general, vivint i mig vivint;
la por de la nit que s’acaba amb la feina del dia; la por del dia que acaba amb el son;
però la xerrada al mercat amb l’escombra a la mà, i llençar les cendres a mitjanit,
i recollir la llenya pel foc de bon matí, eren actes que posaven un límit al nostre sofriment.
Cada horror tenia el seu límit, cada dolor una manera d’acabar-se:
a la vida, no hi ha temps per a un sofriment molt llarg.

Però aquest, aquest està fora de la vida, fora del temps, és un instant etern de mal i de desgràcia.
Estem tacats amb una brutícia que no es pot netejar, lligats a la misèria sobrenatural.

Però no som només nosaltres, ni la casa, ni la ciutat, els que estem tacats,
És tot el món que està fet un femer.
Purifiqueu l’aire! Netegeu el cel! Renteu el vent!
Agafeu les pedres una per una, separeu la pell de la carn, separeu el múscul de l’os, i renteu-los!
Renteu la pedra, renteu l’os, renteu el cervell, renteu l’ànima, renteu-los, renteu-los!”

(recitat del Cor mentre Becket és assassinat)




dissabte, 11 de juliol de 2015

Sefirot






Les sefirot són manifestacions divines segons la càbala jueva, que es representen mitjançant l'arbre de la vida.

Les deu sefirot (singular: sefirà, "camí" en hebreu) són:

I. Keter: la corona. Representa la suprema compassió i allò que està per sobre de la capacitat humana de comprensió. Obertura a l'infinit, a l'Ein-Sof (la divinitat incognoscible)

II. Chokmah: la saviesa. S'identifica amb la intuïció i la creativitat. Principi masculí

III. Binah: la intel·ligència, la raó i la comunicació. Principi femení

IV. Chesed: l'amor, la bondat, la gràcia, la clemència, la generositat

V. Gevurah: el rigor, el judici, la severitat, el domini d'un mateix, la disciplina, la responsabilitat. També indica la força, el poder de Déu

VI. Tipheret: la bellesa. Connecta totes les altres sefirot i les equilibra

VII. Netzach: la victòria, el desig, la força vital

VIII. Hod: esplendor, receptivitat, sinceritat i pregària

IX. Yesod: el fonament, la memòria, l'experiència

X. Malkuth: el Regne, el cos, la realitat material


"A Keter s'hi troba Malkuth, a Malkuth s'hi troba Keter", diu un proverbi cabalista: són inseparables, com la unitat de la multiplicitat.











divendres, 10 de juliol de 2015

Recomanacions de música clàssica



# indica les obres més assequibles





Victoria (1548-1611): # Ave Maria - Senex Puerum portabat - Requiem





Monteverdi (1557 - 1634): # Lament d’Ariadna - Orfeo (òpera) - Vespres de la Mare de Déu




Corelli (1653 - 1713) # Concerti grossi, Op. 6




Purcell (1659 - 1695) # Dido i Eneas (òpera) # Música per al funeral de la reina Mary



Vivaldi (1678 - 1741) # Les quatre estacions - Glòria - Stabat Mater - (i molts altres concerts, sobretot de violí, plens de vida i d’alegria)




 Scarlatti (1685-1757) - Sonates


Bach (1685 - 1750) # Concerts per a violí, BWV 1041, 1042 i 1043 - Concerts de Brandemburg, BWV 1046 a 1051 # Suites n. 2 i 3, BWV 1067 i 1068 - Sonates i partites per a violí sol, BWV 1001 a 1006 - Suites per a violoncel sol, BWV 1007 a 1012 - El clavecí ben temperat, BWV 846 a 893 - Variacions Goldberg, BWV 988 - Passió segons Sant Mateu - Oratori de Nadal, BWV 248 - Missa en Si m, BWV 232 - L’ofrena musical, BWV 1079 - L’art de la fuga, BWV 1080 - Cantates (les BWV 140 i 147 i alguna antologia)




Haendel (1685 - 1759) # El Messies # Música aquàtica # Música pels focs artificials - Concerti grossi, Op. 6



Haydn (1732 - 1809) # Concert per a violoncel en Do # Quartets Op. 33, 51, 64, 76 i 77 # Trios amb piano # Simfonies 92 a 104 # Sonata Hob.XVI:52 - La creació - Les quatre estacions



Mozart (1756 - 1791) # Simfonia concertant per a violí i viola, K 364 # Concerts per a piano 17 a 27 # Concerts per a violí # Petita música nocturna, K 525 # Requiem, K 626 - Sonates per a piano - Sonates per a violí i piano - Simfonies 35 a 41 - Quartets, K 458, 464, 465, 499, 575, 589, 590 - Missa en Do menor, K 427 - Òperes: La flauta màgica, Don Giovanni, Les noces de Fígaro

 


Beethoven (1770 - 1827) # Concert per a violí, Op. 61 # Concerts per a piano # Quartets # Simfonies 3, 5, 6, 7 i 9 # Sonates per a violí, Op. 23, 24, 30 i 47 # Sonates per a piano, Op. 13, 27, 28, 31 i a partir de la Op. 49 # Fidelio (òpera) - Missa Solemnis - Sonates per a violoncel, Op. 69 i 102 - Trios Op. 70 i 97 - Septet Op. 20




Schubert (1797 - 1828) # Octet en Fa, D 803 # Quintet en Do, D 956 # Quartet n. 14, D 810 # Impromptus, D 899 i 935 # Trios amb piano, D 898 i 929 - Quintet amb piano “La truita”, D 667 # La bella molinera, D 795 # Viatge d’hivern, D 911 # El cant del cigne, D. 957 # Altres lieder (antologia) - Simfonies n. 5, 8 i 9, D 485, 759 i 944 - Sonates per a piano - Fantasia Wanderer, D. 760





Mendelssohn (1809 - 1847) # Concert per a violí, Op. 64 - Simfonies 3, 4 i 5 - El somni d’una nit d’estiu - Romances sense paraules




Chopin (1810 - 1849) # Nocturns # Valsos # Balades - Mazurques - Scherzos - Poloneses - Estudis - Preludis - Sonates per a piano, Op. 35 i 58 - Sonata per a violoncel i piano, Op. 65 - Concerts per a piano, Op. 11 i 21




Schumann (1810 - 1856) # Kinderszenen, Op. 15 # Concert per a piano, Op. 54 - Concert per a violoncel, Op. 129 - Simfonia n. 2, Op. 61 - Lieder, Op. 39, 48 - Quartet amb piano Op. 47





Listz (1811 - 1886) - Concerts per a piano n. 1 i 2 - Estudis - Anys de peregrinació - Simfonia Faust - Sonata en Si menor




Wagner (1813 - 1883) # Wesendonk lieder # Parts orquestrals i algunes parts cantades de les grans òperes: Lohengrin, Tannhauser, Tristany i Isolda, Els mestres cantaires, Les Walkíries, Siegfried, El crepuscle dels déus, Parsifal... # Idili de Siegfried





Mussorgski (1839 - 1881) # Quadres d’una exposició





Verdi (1813 - 1901) # Requiem - Quattro pezzi sacri # La Traviata (òpera) - Altres òperes: Il trovatore, Rigoletto, Don Carlo, Otello, Falstaff...





Bruckner (1824 - 1896) - Simfonies n.4, 5, 7, 8 i 9




Brahms (1833 - 1897) # Un rèquiem alemany, Op. 45 - Simfonies, Op. 68, 73, 90, 98 - Concerts per a piano, Op. 15 i 85 - Concert per a violí, Op. 77



Txaikovski (1840 - 1893) # Concert per a piano, Op. 23 # Concert per a violí, Op. 35 # Serenada per a corda, Op. 48 - Simfonia Manfred (Op.58), especialment el primer moviment - Simfonies n. 5 i 6 (Op. 64 i 74) - Suites de “El llac dels cignes” i “El trencanous”



Dvorak (1841 - 1904) # Serenada per a corda, Op. 22 # Concert per a violoncel, Op. 104 - Simfonies 7, 8 i 9, Op. 70, 88 i 95 (especialment la darrera, “Del nou món”) - Quartets n. 8 a 14 (especialment el “Quartet americà” n.12, Op. 96) - Trio am piano Op. 90 - Quintet amb piano Op. 81 - Dances eslaves, Op. 46 i 72 - Stabat Mater, Op.58




Grieg (1843 - 1907) # Concert per a piano, Op. 16 # Dues melodies elegíaques, Op. 34 # Suite Holberg, Op. 40 - Peer Gynt, Op. 23 - Suite lírica, Op. 54 - Peces líriques





Fauré (1845 - 1924) # Requiem, Op.48 - Elegia Op. 24




Mahler (1860 - 1911) # Simfonies n. 1, 2, 3, 4, 5, 6, 9 # Das Lied von der Erde # Kindertotenlieder # Rückertlieder





Debussy (1862 - 1918) # Arabesques - La plus que lente - Images - Préludes






Satie (1866 - 1925) # Gnossiennes - Gymnopédies



Ravel (1875 - 1937) - Daphnis et Chloé - Concert per a piano en Sol - La Valse - Boléro



R. Strauss(1864 - 1949) # Les metamorfosis # Mort i transfiguració, Op. 24 # Lieder, Op. 27 (i molts altres, especialment els quatre darrers) - Till Eulenspiegel, Op. 28 - Així parlà Zaratustra, Op. 30 - Vida d’heroi, Op. 40 - Simfonia alpina, Op. 64 - Interludis simfònics d’”Intermezzo” (especialment el segon) - Fantasia simfònica de “Die Frau ohne Schatten” - Suite de “El cavaller de la rosa”




Schönberg (1874 - 1951) # La nit transfigurada, Op. 4 - Gurrelieder - Erwartung, Op. 17



Berg (1885 - 1935) - Tres peces per a orquestra Op. 6 - Suite lírica - Suite de “Lulú”

Webern (1883 - 1945) - Cinc moviments Op. 5 - Sis peces per a orquestra Op. 6


Bartok (1881 - 1945) # Concert per a orquestra, Sz 115 - Música per a cordes, percussió i celesta Sz. 106 - Quartets - Sonata per a violí sol



Stravinski (1882 - 1971) # La consagració de la primavera - L’ocell de foc - Petruxka 




Xostakovitx (1906 - 1975) - Quartets - Simfonies - Sonata per a violoncel, Op. 40 - Trio, Op. 67 - Preludis i fugues per a piano, Op. 87




Barber (1910 - 1981) # Adagio per a cordes, Op. 11





Mompou (1893 - 1987) # Música callada - Cançons i dances





Messiaen (1908 - 1992) - Quartet per a la fi dels temps