dilluns, 10 d’agost del 2015

Cultura i entreteniment




Twombly 1970


"Ens hem de preguntar si la cultura només és entreteniment, diversió per a nosaltres o també és alguna cosa més: reflexió, saber, coneixement, debat... Aquesta pregunta és individual, però també col·lectiva, de tota una societat. Qui aposti pel primer, no tindrà cap queixa. Al contrari, el malestar de la cultura sempre prové de qui aposta per aquella que requereix un cert esforç, lluny de l’alienació, la que enforteix una comunitat... En els últims temps, hi ha hagut signes alarmants del descrèdit d'aquesta cultura: el descrèdit de les Humanitats en l'ensenyament secundari i a la universitat; la desaparició de l'opinió independent en els mitjans; l'aterratge de figures mediàtiques al món de la cultura; la ingerència de polítics poc preparats que han posat coreligionaris de partit o amics; la rebaixa constant de pressupost per a aquesta cultura de l'esforç; el culte a la cultura que és indústria...

(...)

Simplificar la cultura, fer-la guai o cool, atendre només al nombre d’entrades venudes o al nombre de visitants en un museu, reivindicar constantment les indústries culturals... tot això fa que l’art, la poesia, la creació que vol transformar l’individu desaparegui lentament però inqüestionablement. És anar a la cosa fàcil, defensar un autor que no ven gaire requereix risc, tenir criteri, no tens res sòlid amb què sustentar-te. Tot és un bucle pervers: es banalitza el producte, cert periodisme només atén aquest producte perquè genera audiència i després arriba l’administració i sanciona que aquest producte és el futur de la cultura catalana. Per posar-se a plorar si no fos perquè no tenim temps."


Joan M. Minguet Batllori a La Vanguardia del 10.08.2015