dimarts, 19 de desembre del 2023

Simone de Beauvoir sobre el projecte





“Un projecte és exactament allò que ell mateix decideix de ser, té el sentit que ell mateix es dóna; no pot ser definit des de fora. No és contradictori, és possible i coherent des que existeix, i existeix des que un ésser humà el fa existir.” (p. 26)

“A cada instant jo tinc tot el passat de la humanitat darrera meu, davant meu tot el seu futur; estic situat en un punt de la terra, del sistema solar, enmig de les nebuloses; cadascun dels objectes de què em serveixo em refereix a tots els objectes que constitueixen el món i la meva existència a la de tots els homes; però això no basta perquè l'univers sigui meu. És meu el que jo he fundat, l'acompliment del meu propi projecte.” (p. 50)

“Així, tot l'esforç de l'ésser humà per a establir una relació amb l'infinit és va. No pot entrar en relació amb Déu més que a través de la humanitat, i en la humanitat només ateny certs éssers humans, no pot fundar més que situacions limitades. Si somia a dilatar-se a l'infinit, es perd immediatament. Es perd en somni, car, de fet, no cessa d'ésser allí, de testimoniar mitjançant els seus projectes finits de la seva presència finida.” (p. 52-53)

“La paradoxa de la condició humana és que tot fi pot ser ultrapassat; i, no obstant això, el projecte defineix el fi com a fi; per a ultrapassar un fi cal, de primer, haver-lo projectat com a allò que no és ultrapassable.” (p. 55)





“L’ésser és projecte puix que enuncia un fi, diu Heidegger; però en tant que ésser, l’ésser no enuncia cap fi: és; només el projecte defineix el seu ésser com a ésser per a.” (p. 56)

“L'ésser humà ha d'ésser el seu ésser; a cada instant, cerca de fer-se ésser, i això és el projecte. L'ésser humà existeix sota forma de projectes que són, no projectes cap a la mort, sinó projectes cap a fins singulars. Caça, pesca, afaiçona instruments, escriu llibres; tot això no són pas divertiments, fugides, ans un moviment cap a l'ésser; l'ésser humà fa per ésser.” (p. 58)

"Per què fundarà aquest objecte i no aquell altre? és una pregunta a la qual no es pot respondre, puix que precisament el projecte és lliure.” (p. 58)

"(L'ésser humà) no és ell mateix més que pel seu propi projecte.” (p. 75)

“Com demostra Heidegger, el que defineix la seva essència és la seva existència.” (p. 76)

“Només prenc una forma, una existència, si de primer em llanço dintre del món estimant, fent.” (p. 88).

“Perquè els humans puguin concedir-me un lloc en el món, cal de primer que jo faci sorgir al meu entorn un món on els humans tinguin el seu lloc: cal estimar, voler, fer.” (p. 97)





Simone de Beauvoir al seu primer assaig filosòfic, Pyrrhus et Cinéas (1944). El text fou publicat en català, amb el títol de La mesura de l’home, per Edicions 62, Llibres a l’abast 79, Barcelona 1969, amb traducció de Miquel Martí i Pol.