dimarts, 13 de juny del 2023

Entreteniment



Klee 1932


"Entretenir" acostuma a voler dir “fer passar bé una estona”, i això és ben acceptable. Però hi ha diverses maneres de “fer passar bé una estona”, que es poden aplegar en dos grans blocs: les que ho fan tot “formant” a l’”entretingut” i les que ho fan "deformant-lo".

Per “formar” volem dir enriquir la cultura i la sensibilitat del receptor, de l’espectador; dotar-lo de major amplitud de mires, de més capacitat d'anàlisi, de major profunditat. Per “deformar” volem dir reforçar les seves pulsions espontànies de caire negatiu, o bé oferir-li un producte que l’empobreix o l'embruteix: li potencia el mal gust, li adorm la sensibilitat, li enforteix la superficialitat, li estimula l'afecció al que és trivial, irrellevant.

No sempre es fàcil establir nítidament la frontera entre ambdós blocs, i hi ha coses de les que seria discutible dir si “formen” o “deformen”. Però això no ens ha d'impedir mirar de valorar les coses des d'aquesta òptica, que ens permetrà diferenciar aquells productes d'entreteniment que cal potenciar, difondre i aplaudir, d'aquells que cal criticar severament i alertar i posar en guàrdia respecte als seus perills.

En les societats democràtiques es pot desenvolupar aquesta “dinàmica d'avaluació”: la que formen l'articulació de la lloança (dir bé de quelcom) i la crítica (assenyalar els perills, defectes i punts febles de quelcom). Un instrument anterior, la prohibició o censura, sembla no tenir ja espai en les nostres societats. És clar que la democràcia demana un públic madur i ben informat, o si més no “informable”, al qual puguin arribar i ser utilitzats elogis i advertiments emesos per diferents instàncies crítiques solvents (mitjans de comunicació, universitats, entitats culturals, intel·lectuals, etc.).

Quan el mercat no és transparent o el nivell democràtic insuficient, quan hi ha possibilitat de deformacions i manipulacions per part de certs grups d'interessos (productores cinematogràfiques, propietaris de parcs temàtics, fabricants de video-jocs, editors de best-sellers, cases discogràfiques o qualsevol altre tipus d'oferidor d'entreteniment) llavors cal considerar si el sector públic no ha d'exercir alguna mena d'intervenció per tal de garantir al màxim l'accés a avaluacions crítiques consistents.