dijous, 30 de juny de 2016

Religió i ciència



Sonia Delaunay 1964



"Des que Fritjof Capra va publicar El Tao de la física, un corrent d'intuïcions que estaven en l'aire, o –per ser germànicament filosòfic– en el Zeitgeist, es van concretar entorn d'un nou misticisme que pretén empeltar les seves arrels en les teories de la física més avançada. Així, l'ordre implicat de Bohm s'equipara amb el substrat ontològic metafísic, les estructures dissipatives de Prigogine es confonen amb el follet dins de la màquina capaç de crear ordre a partir de la crisi, i el model hologràfic del cervell proposat per Karl Pribram s'extrapola a tot l'univers.

Bé està que la ciència, que en la seva forma actual va néixer enfrontada a la religió –i no només a la cristiana, sinó a gairebé totes–, comenci a plantejar-se un enllaç hermenèutic amb les religions: tots hi sortiríem guanyant amb això; però abans és necessari delimitar bé els camps, per no caure en un misticisme pop. Ken Wilber és un autor de cap claríssim i, pel mateix, altament recomanable als lectors espanyols, en un camp en què alguns escriptors són d'un confusionisme mental digne de millor causa i que cal contrastar amb autors forans per revelar que la complexitat no amaga necessàriament profunditat. Wilber adverteix del perill de la similitud superficial. El físic diu: “Partícules, ordre i camps subatòmics s'interpenetren i existeixen junts”. Una persona poc previnguda, veient que el místic i el físic han utilitzat les mateixes paraules –“s'interpenetren i existeixen junts” – per descriure les seves realitats, conclourà que aquestes han de ser les mateixes; però no és així, l'afirmació segons la qual les visions del món de la física i el misticisme són similars és una generalització basta, basada en la utilització de similaritats accidentals del llenguatge, com si fossin la prova de relacions profundes. A més, la física i el misticisme no són dos enfocaments diferents de la mateixa realitat, sinó que són enfocaments diferents de dos nivells de realitat diferents.

Wilber es remet a la filosofia perenne o tradició religiosa de la humanitat per dilucidar quins són els nivells de realitat diferents; segons es desprèn d'un estudi de totes les tradicions religioses que al món han estat, la realitat està estructurada en una jerarquia de sis nivells que pot assimilar-se als sis següents: físic, biològic, mental, subtil, causal i últim. Algunes tradicions subdivideixen i estenen aquest model. L'estudi del primer nivell és el camp de la física i la química, el segon el de la biologia, el tercer, de la psicologia i la filosofia. El nivell subtil és l'àmbit de la religió dels sants, és a dir, la que assoleix la intuïció visionària, angèlica o arquetípica. El nivell causal és el dels savis que busquen la dissolució de l'ego i transcendir el subjecte i l'experiència. De l'últim no se'n pot parlar, perquè està més enllà de la realitat i no hi ha paraules per això.

Cada disciplina engloba l'anterior, però no al revés: així, la biologia utilitza la física però la física no utilitza la biologia, els nivells inferiors no poden incloure els superiors: és el principi fonamental de la filosofia perenne, allò superior no pot ser explicat per l'inferior, ni segregat per ell. Els nivells de realitat no estan aïllats perquè són nivells diferents de consciència i aquests mons o nivells de la realitat no són regions diferents, separades espacialment unes de les altres, de manera que faci falta desplaçar-se en l'espai per passar d'una a l'altra. Els mons superiors estan en interpenetració completa amb els inferiors, que són modelats i sostinguts per l'activitat d'aquells. El que els divideix és que cada nivell té una densitat de consciència més restringida i controlada que el nivell inferior a ell. La consciència inferior és incapaç d'experimentar o connectar amb la consciència dels nivells superiors; és, fins i tot, inconscient de la seva existència encara que estigui interpenetrada per ells.

Veiem el sol gràcies a la llum del sol, deia el nostre compatriota sufí Mohidin Ibn Arabi. Sense la consciència a un nivell és impossible captar aquest nivell, això és d'una lògica aclaparadora; la qüestió és si existeixen realment altres nivells que els que captem normalment. Per respondre-hi no hi ha cap altre camí que elevar-se a la consciència d'aquests nivells. Si els éssers d'un món o nivell inferior poden elevar la seva consciència fins a un o diversos nivells superiors, llavors aquests nivells se'ls manifesten amb total realitat ­–no material, per descomptat– i es pot dir que han passat a un món superior, encara que no s'hagin desplaçat en l'espai. Per això es diu a l’Evangeli: “El regne de Déu és dins de vosaltres”, i el poeta J.R. Jiménez va escriure: “No corris, que on has d'anar és a tu mateix”.

Però ¿es pot arribar a conscienciar els nivells superiors al físic, biològic i mental, que són els que per haver nascut humans tenim ja sense esforç? Wilber diu que cada nivell té la seva tecnologia d'accés i que amb la física no es podrà arribar mai al subtil, al causal i a l'últim, per més paral·lelismes que descobrim entre física quàntica i misticisme. El procés passa pel control de les emocions i desitjos. Quantes persones són capaces d'estar quiets i en silenci més de dos minuts? Sense una prospecció dels estats interiors, és impossible que els nivells subtil, causal i últim es manifestin.

El debat entre físics i místics és el millor que podia succeir en aquesta època de materialisme en què sembla que només de pa pot viure l'home. Si la ciència accepta que hi ha altres nivells –cinc o els que siguin–per sobre d'ella, i que s'hi arriba per mètodes diferents de la lògica d’Aristòtil, la crítica de Kant i l'empirisme newtonià, l'home podrà reintegrar aspectes del seu viure que ara estan inconnexos i que el pertorben profundament, encara que pretengui oblidar-se'n per tots els mitjans materials al seu abast."


Lluís Racionero a La Vanguardia del 15.01.2016




dimecres, 29 de juny de 2016

El nostre Rilke


Ich lebe mein Leben in wachsenden Ringen,
die sich über die Dinge ziehn.
Ich werde den letzen vielleicht nicht vollbringen,
aber versuchen will ich ihn.
Ich kreise um Gott, um den uralten Turm,
und ich kreise jahrtausendelang;
und ich weiß noch nicht: bin ich ein Falke, ein Sturm
oder ein großer Gesang.


Visc la meva vida en cercles creixents
que s'estenen sobre les coses.
Tal volta l'últim no podré perfer-lo;
vull intentar-ho tanmateix.
Giro entorn de Déu, torre antiquíssima,
fa mil·lenaris que jo estic girant;
i no sé encar què sóc: un falcó, una tempesta,
o bé un càntic molt gran?

(traducció de Joan Vinyoli)

- - -

Vielleicht, dass ich durch schwere Berge gehe
in harten Adern, wie ein Erz allein;
und bin so tief, dass ich kein Ende sehe
und keine Ferne: alles wurde Nähe,
und alle Nähe wurde Stein.
Ich bin ja noch kein Wissender im Wehe,
so macht mich dieses große Dunkel klein;
bist Du es aber: mach dich schwer, brich ein:
dass deine ganze Hand an mir geschehe
und ich an dir mit meinem ganzen Schrein.


Potser vaig a través d'aspres muntanyes,
tot sol, en dures venes, com un mineral;
soc tan al fons que ja no albiro fi ni llunyania:
tot s'ha fet proper i la proximitat s'ha tornat pedra.

Encara no sóc mestre en el dolor.
Per això em fa petit la gran foscúria;
p'rò si ets tu, fes-te pesant i força'm:
que operi en mi tota la teva mà i jo en tu,
amb mon escriny ple de relíquies.

(traducció de Joan Vinyoli)

- - -


Lösch mir die Augen aus: ich kann dich sehn,
wirf mir die Ohren zu: ich kann dich hören,
und ohne Füße kann ich zu dir gehn,
und ohne Mund noch kann ich dich beschwören.

Brich mir die Arme ab, ich fasse dich
mit meinem Herzen wie mit einer Hand,
halt mir das Herz zu, und mein Hirn wird schlagen,
und wirfst du in mein Hirn den Brand,
so werd ich dich auf meinem Blute tragen.


Apaga aquests ulls meus: no deixaré de veure’t,
si em tapes les orelles podré igualment sentir-te,
i podré sense peus anar vers tu i sense boca podré encara conjurar-te.

Lleva’m els braços
i t’agafaré amb el meu cor com si fos una mà;
para’m el cor, bategarà el cervell;
i si al meu cervell tu cales foc,
llavors et portaré en la meva sang.

(traducció de Joan Vinyoli)

- - -


Rouault 1939




Er ging hinauf unter dem grauen Laub
ganz grau und aufgelöst im Ölgelände
und legte seine Stirne voller Staub
tief in das Staubigsein der heißen Hände.

Nach allem dies. Und dieses war der Schluß.
Jetzt soll ich gehen, während ich erblinde,
und warum willst Du, daß ich sagen muß
Du seist, wenn ich Dich selber nicht mehr finde.

Ich finde Dich nicht mehr. Nicht in mir, nein.
Nicht in den andern. Nicht in diesem Stein.
Ich finde Dich nicht mehr. Ich bin allein.

Ich bin allein mit aller Menschen Gram,
den ich durch Dich zu lindern unternahm,
der Du nicht bist. O namenlose Scham...

Später erzählte man: ein Engel kam -.

Warum ein Engel? Ach es kam die Nacht
und blätterte gleichgültig in den Bäumen.
Die Jünger rührten sich in ihren Träumen.
Warum ein Engel? Ach es kam die Nacht.

Die Nacht, die kam, war keine ungemeine;
so gehen hunderte vorbei.
Da schlafen Hunde und da liegen Steine.
Ach eine traurige, ach irgendeine,
die wartet, bis es wieder Morgen sei.

Denn Engel kommen nicht zu solchen Betern,
und Nächte werden nicht um solche groß.
Die Sich-Verlierenden läßt alles los,
und sie sind preisgegeben von den Vätern
und ausgeschlossen aus der Mütter Schooß.


Anà pujant dessota el gris fullatge,
tot gris, borrós, olivereda amunt,
i enfonsà fondament el front tot ple de pols
en la polsosa conca de les mans calentes.

Després de tot, això. I això era la fi.
Ara que em torno cec he de fer via;
per què vols Tu que digui que eixisteixes
si ja no et puc trobar ni jo mateix.

No et trobo ja. No pas dintre meu, no,
ni tampoc en els altres. Ni en aquesta pedra.
No et trobo ja. Estic sol.

Estic sol amb el mal de tots els homes
que a través teu vaig intentar alleujar,
Tu que no ets. Oh indicible vergonya...

Després –contaren- un àngel va venir.

I per què un àngel? Ah, vingué la nit i remogué 
indiferent les fulles en els arbres.
Es regiraren en llurs somnis els deixebles.
I per què un àngel? Ah, vingué la nit.

Aquella nit no tingué res d’extraordinari:
en passen com aquesta a centenars.
Hi dormen gossos i s’hi troben pedres.
Ah, una nit trista, una de tantes nits
que espera que de nou sigui de dia.

Que els àngels no acudeixen a suplicants d’aquests,
ni per a ells no es fan més grans les nits.
Aquells que es deixen perdre a si mateixos
els abandona tot, són rebutjats pels pares
i el si matern refusa d’acollir-los.


(traducció de Joan Vinyoli)



dimarts, 28 de juny de 2016

Reversibilitat



Blake 1796



"Ange plein de gaieté, connaissez-vous l'angoisse,
La honte, les remords, les sanglots, les ennuis,
Et les vagues terreurs de ces affreuses nuits
Qui compriment le coeur comme un papier qu'on froisse?
Ange plein de gaieté, connaissez-vous l'angoisse?

Ange plein de bonté, connaissez-vous la haine,
Les poings crispés dans l'ombre et les larmes de fiel,
Quand la Vengeance bat son infernal rappel,
Et de nos facultés se fait le capitaine ?
Ange plein de bonté connaissez-vous la haine?

Ange plein de santé, connaissez-vous les Fièvres,
Qui, le long des grands murs de l'hospice blafard,
Comme des exilés, s'en vont d'un pied traînard,
Cherchant le soleil rare et remuant les lèvres?
Ange plein de santé, connaissez-vous les Fièvres?

Ange plein de beauté, connaissez-vous les rides,
Et la peur de vieillir, et ce hideux tourment
De lire la secrète horreur du dévouement
Dans des yeux où longtemps burent nos yeux avide!
Ange plein de beauté, connaissez-vous les rides?

Ange plein de bonheur, de joie et de lumières,
David mourant aurait demandé la santé
Aux émanations de ton corps enchanté;
Mais de toi je n'implore, ange, que tes prières,
Ange plein de bonheur, de joie et de lumières!"


Charles Baudelaire, Les Fleurs du mal (1857)




dilluns, 27 de juny de 2016

Zola i la condició humana






La condició humana és el títol d'una novel·la d'André Malraux de 1933, amb l'acció situada a la Xina el 1927. Però seria encara més escaient com a subtítol de la gran sèrie d'Émile Zola sobre els Rougon-Macquart, apareguda entre 1871 i 1893. És un fresc monumental sobre com operem realment els humans. I, a més, portar aquest subtítol li hauria permès fer un joc significatiu amb La comèdia humana de Balzac.

La condició humana és un dels grans temes de reflexió oberts a tota persona. Entendre i avaluar com funcionen els humans, què els caracteritza, quines són les seves virtuts i defectes. Una reflexió que porta a terme l'antropologia filosòfica, però també, i de vegades amb tanta o més precisió, la literatura, com bé mostra l'obra de Zola.

Els Rougon-Macquart és un gran fresc on la reflexió sobre la condició humana es situa en un context històric concret (la França del Segon Imperi) i en un moment de canvi no només social sinó també tecnològic i de costums. Un fresc fet amb una força, un rigor i un entusiasme extraordinaris, i que llegit avui manté tota la seva frescor i tot el seu interès. Són novel·les populars, per al gran púbic, editades amb centenars de milers d'exemplars, i alhora d'un nivell de qualitat en el tractament de les dinàmiques personals i socials de primer ordre.

Aquests són els vint títols que composen la sèrie:

- La Fortune des Rougon (1871)
- La Curée (1872)
- Le Ventre de Paris (1873)
- La Conquête de Plassans (1874)
- La Faute de l'abbé Mouret (1875)
- Son Excellence Eugène Rougon (1876)
- L'Assommoir (1877)
- Une page d'amour (1878)
- Nana (1880)
- Pot-Bouille (1882)
- Au Bonheur des Dames (1883)
- La Joie de vivre (1884)
- Germinal (1885)
- L'Œuvre (1886)
- La Terre (1887)
- Le Rêve (1888)
- La Bête humaine (1890)
- L'Argent (1891)
- La Débâcle (1892)
- Le Docteur Pascal (1893)




diumenge, 26 de juny de 2016

Comunitat



Twombly 1961



A l'hora de relacionar-nos en grup, de compartir la vida amb col·lectius, ens trobem amb dues instàncies tradicionals: la família i el poble, el veïnat. Tot i els canvis socials, aquests segueixen operant en les vides de molta gent. La vida urbana i els nous mitjans de comunicació i entreteniment, molt orientats al gaudi individual i anònim, creen dificultats, però són dues instàncies que continuen operant, amb les virtuts (estimació, ajuda mútua) i defectes (control social, crítica) que han acostumat a tenir.

Hi ha, però, una tercera instància que mereix una reflexió específica. Es tracta de la colla d'amics (el peer group dels sociòlegs) quan adopta uns nivells de qualitat i intensitat que permeten passar a anomenar-la "comunitat". Gent que comparteix la vida. Gent que no només s'aplega per "passar-ho bé" (que també), ni tan sols per quelcom tan simple i important com "fer-se companyia" (que també), sinó que té com a aglutinant un projecte de vida compartit vinculat a allò que de més central, profund, nuclear hi ha a les seves vides. Allò que dóna sentit i vitalitat a la seva existència. Allò que els commou les entranyes.

Per què costa tant actualment cristal·litzar vides comunitàries regulars, sistemàtiques, organitzades? Les explicacions poden ser diverses. D'una banda, costa més tenir referents ideològics compartits: les ideologies s'han afeblit i dispersat, cadascú es fa una mica la seva a mida, i és més difícil trobar confluències. Fins i tot es podria arribar a dir que regna una certa confusió en la zona central de la nostra experiència vital. D'altra banda, la vida quotidiana ha esdevingut més dispersa i atrafegada, i amb prou feines es troba temps per reposar: afegir-hi un compromís de trobada comunitària no és senzill, requereix molta voluntat i disciplina, molta capacitat de compromís i d'establir prioritats. La trobada comunitària ha de ser presencial, física, fer-se en un entorn adient i disposar de prou temps com per permetre que les coses flueixin, no es pot fer contra-rellotge.

Quin paper juga el que anomenem dimensió espiritual o religiosa en tot això? Certament no és imprescindible per construir una vida comunitària. Però si la dimensió religiosa té un paper en el fons dels nostres cors, llavors és lògic que també formi part de la vivència comunitària. Que l'ajudi a cristal·litzar.

Plantejar-se tot això, amb dimensió espiritual o sense, costa, fa mandra. Comporta reconstruir i clarificar els referents, veure quins són compartits i si tenen prou força aglutinant. Des de la llibertat, però també des de l'esforç i la sinceritat. No és senzill, i és qüestionador. És anar entrant en un gorg d'aigua freda, i ja sabem que quan et vas mullant més amunt dels genolls arriben moments dolorosos. Però és una tasca que permetria anar més enllà del simple deambular dispersament i en el buit, sentint al cor la nostàlgia del que podria ser i no és. Un cop t'has capbussat del tot a l'aigua, el goig és molt gran.




dissabte, 25 de juny de 2016

Corrupció



Klee 1938



Aquest comentari d'en Jordi Graupera aparegut a La Vanguardia del 15.12.2012 em continua semblant una de les més brillants disseccions del procés de corrupció política.


"He conegut molts aspirants a polític i diria que la majoria no aspiraven a una vida de corrupció i diners. Una altra cosa és la vanitat de parlar al davant de les masses, encara que siguin petites i ho aplaudeixin tot. O d’apadrinar una reforma que tingui impacte. ¿I el somni de sortir al balcó de la plaça Sant Jaume –o equivalent– i proclamar la solució definitiva al problema que cadascú consideri fonamental?

Es parla molt de la voluntat de servei, i segur que és sincera. Però mai no he conegut ningú que tingui exclusivament voluntat de servir i que es dediqui a la política. La voluntat de servei és la sortida més decent, i potser honesta, a les recompenses d’aquesta mena de vanitat napoleònica. Atès que tens previst passar a la història, almenys que sigui perquè ets una autèntica força benèfica.

En algun moment, els aspirants es tornen corruptes. No tots, però es pot afirmar que si acceptes entrar en un govern o un partit ho fas sabent que és probable que el teu ministre, o el director general, o altres càrrecs que tinguin accés a les reunions a porta tancada formin part d’alguna mena de mecanisme il·legal de distribució de recursos públics.

Fins i tot en aquesta fase d’assumpció de la teva connivència, estic convençut que a la nit, després d’acotxar els nens, no te’n vas a dormir pensant que ets un lladre, encara que sospitis que les bases del concurs públic que avui has redactat beneficiïn algun empresari amic del partit o alguna empresa que cal guanyar-se per raons estratègiques. Més aviat, el primer mecanisme psicològic és apel·lar al mal menor: si no hi fossis tu n’hi hauria un altre de pitjor; la corrupció és sistèmica i almenys tu fas coses bones; el govern anterior va marginar algunes empreses per raons també corruptes, i és just compensar-ho; l’objectiu que persegueixen aquestes accions incorrectes –l’avançament d’una agenda concreta o l’enfortiment del partit en un moment crític– és noble i necessari; la política és resistir; etcètera.

Després, l’enriquiment personal. No hi arriba tothom i cal tenir l’oportunitat. Passes anys relativitzant les accions dubtoses d’altres, veient que qui més qui menys es beneficia professionalment de la lleialtat discreta, contemplant com la gent treu el màxim partit de les escletxes legals que tu has provocat, sentint com tothom assumeix que ets corrupte sense matisos, i sacrificant hores, família i principis per defensar –o això creus– els mateixos ciutadans que et menyspreen i et voten. Tot plegat per un sou que no et permet estalviar massa, i una feina que només t’obre les portes del món privat si arribes a dalt de tot. Tenir uns diners a banda, o adornar el teu càrrec amb beneficis paral·lels, és un acte de justícia. O és que a part de ser mediocre, no parlar mai als mítings, arriscar-te a anar a la presó o a l’atur i rebre els retrets de la teva parella, has de vestir els teus fills amb roba barata i mentir en el padró per canviar d’escola?"





divendres, 24 de juny de 2016

Estats d'ànim



Klee 1929



És un exercici bonic reflexionar sobre els estats d'ànim. Ajuda, si més no, a prendre consciència del que tenim en cada moment, una consciència que és útil per no quedar atrapat per ell.

Aquest és el meu llistat actual...

- Felicitat
- Entusiasme
- Satisfacció
- Alegria
- Bon humor
- Serenitat
- Tranquil·litat
- Indiferència
- Desorientació
- Avorriment
- Neguit
- Mal humor
- Tristesa
- Depressió
- Angoixa
- Desesperació




dijous, 23 de juny de 2016

Heràclit






Boniques cites d'Heràclit d'Efes (544-484 aC), anomenat l'Obscur:



Πάντα ῥεῖ καὶ οὐδὲν μένει

Tot flueix, res no s'està quiet.



Ποταμοῖς τοῖς αὐτοῖς ἐμβαίνομέν τε καὶ οὐκ ἐμβαίνομεν, εἶμέν τε καὶ οὐκ εἶμεν

Creuem i no creuem els mateixos rius, som i no som.



Ηθος Ανθρωπος Δαιμων

El caràcter estableix el destí dels humans.




(aquest "Daimon", destí, està present al terme "Eudaimonia", normalment traduït com a "felicitat" i que literalment voldria dir "viure la pròpia vida d'acord amb el propi destí"...)





dimarts, 21 de juny de 2016

Orient i occident








És útil actualment la distinció orient-occident? Ha estat una distinció fecunda, que ha estimulat plantejaments i confrontacions interessants. Però pot ser que en el nostre entorn globalitzat aquest esquema deixi de tenir el potencial que ha tingut. Podríem arribar a pensar que, així com es diu que estem passant d'un món bipolar a un món multipolar, potser seria bo fer el mateix a nivell de referents ideològics. Mantenir un enfocament dualista, sigui de contraposició o de complementarietat, pot esdevenir en l'actualitat més aviat esterilitzant, pel risc que té de portar a carrerons sense sortida.

Molts interrogants ens el poden fer trontollar: l’islam, és orient o occident? El mateix cristianisme, no és en bona part una religió oriental? El cristianisme ortodox, és oriental o occidental? Es pot posar sota un mateix paraigua l’“orientalitat” taoista i la hindú, per exemple? No és això forçar excessivament la realitat? I per acabar-ho d’arreglar, la diversitat cultural derivada de la globalització i les noves migracions esdevé un factor addicional rellevant a l’hora de qüestionar la utilitat d’aquest model dualista d’anàlisi que contraposa orient i occident.

De vegades es reformula aquesta qüestió parlant d’un orient i un occident interiors, en convivència, contraposada o complementària, dins del mateix cor de cada persona. Es parla llavors de la tensió entre fusió unitària i identificació personal, entre intuïció i raó, entre mística i teologia. És adient aquest enfocament? Respon a una realitat, o manté l’excessiu simplisme dels plantejaments dualistes i mereixeria també passar a un enfocament més multipolar?

Perquè, de fet, quan diem “orient”, què volem dir? Religiositat sense referència a un Déu personal? Acceptació del destí? Prioritat de la comunitat sobre l’individu? Veneració per la tradició, els avantpassats i els mestres? Concepció circular del temps? Seria llavors “occident” el contrari a aquestes posicions? O és que quan diem “occident” estem parlant de modernitat, racionalisme, ciència, d’una tendència al desinterès per la dimensió religiosa? Estem parlant d’ateisme? Des de l’esquema orient-occident, com s’analitza i es valora el fenomen de la desaparició de les dinàmiques religioses explícites en determinades societats o en determinats àmbits culturals?

Arribats a aquest punt, ens podem preguntar què vol dir que Catalunya és una societat occidental. ¿Catalunya és occidental per la seva manera de treballar la qüestió religiosa, o bé ho és pel fet de ser un dels països menys religiosos del món, fruit de la secularització galopant dels darrers trenta anys i del desencert dels seus grups religiosos per connectar amb les expectatives i necessitats populars en l'àmbit religiós? O ens podem preguntar què vol dir actualment a Catalunya assumir un enfocament occidental de la qüestió religiosa. I encara ens podríem plantejar, posats a fer, si podem “orientalitzar” la nostra cultura, i si ho hem de fer. I si arribem a una conclusió afirmativa, segons la qual mentre esperem nous models més complexos val més anar-nos “orientalitzant” una mica, com es fa això?

Aquesta qüestió no només és rellevant a nivell de pensament, sinó que també té una implicació pràctica important. Ens hem de plantejar si de cara als nous camins de recerca religiosa que es desenvolupen o seria bo que es desenvolupessin a les nostres societats, és útil la distinció orient-occident. No seria realment més raonable mirar de passar a models una mica més complexos, més multipolars? A mi, si la Xina i l'Índia em són referents, m'ho són per separat, com m'ho és l'Islam, sense formar entre ells cap mena de bloc o d'unitat. I quan penso en les cultures ancestrals, aquest referent es desplega en molts bocins diversos. I quan penso en l'univers del hassidisme, aquest no se'm barreja ni es vincula amb cap dels que he esmentat fins ara. I la mateixa tradició cristiana m'apareix més en la seva diversitat que com un bloc monolític: quins móns més diferents són l'ortodòxia oriental i la reforma! I dins de la Xina, no se'ns diferencien com a mínim taoisme i confucianisme? Per no dir del buddhisme, amb el seu contrast entre el zen i la tradició tibetana, per exemple.

Certament és més complicat moure’s per camins multipolars que amb la senzilla confrontació entre orient i occident. Que, repetim-ho, ha estat útil i pot ser-ho encara en algun àmbit. Però en d’altres pot ser empobridor o desorientador. Mirem de fer un esforç i endinsar-nos pels camins de la complexitat...




dilluns, 20 de juny de 2016

Alegria il·lustrada



David 1791


La Simfonia 94 de Haydn, de 1791, exemplifica prou bé la visió alegre i optimista de la vida humana de bona part del pensament il·lustrat...


Per George Szell (1897-1970) i l'Orquestra de Cleveland (1968, només so):

https://www.youtube.com/watch?v=iBGnEyh-N9c


Per Carlos Kleiber (1930-2004) i la Filharmònica de Viena (1982, enregistrament en directe, només so):

https://www.youtube.com/watch?v=uBjSTbSPXLU


Per Leonard Bernstein (1918-1990) i la Filharmonica de Viena (1985, en directe a Viena, imatge i so):

https://www.youtube.com/watch?v=voGPgz3xYao


Per Antal Dorati (1906-1988) i la Philharmonia Hungarica (1972, només so):

https://www.youtube.com/watch?v=bhNWAMW2TQ4


Per Yuri Temirkanov (1938- ) i l'Orquestra Santa Cecilia (2015, imatge i so):

https://www.youtube.com/watch?v=Qhp82yiiFLg


Per Frans Brüggen (1934-2014) i l'Orquestra del segle XVIII (només so):

https://www.youtube.com/watch?v=PhxZhDV9KHM




diumenge, 19 de juny de 2016

Teísme



Rothko 1963



El desembre de 2013 la revista Éxodo, publicada pel Centro Evangelio y Liberación, publicava el seu número 121 amb el títol "Cincuenta años después del Vaticano II". El primer article que hi figura, i que porta el mateix títol que el del conjunt del número de la revista, és del teòleg i escriptor Gaspar Calderón. Hi situa el tema del cinquantè aniversari del Concili, recordant que va rebre una acollida entusiasta i va generar en les mateixes bases de l'Església una vitalitat incontenible, que semblava sortir del no res, en aquella Església endarrerida i anquilosada. Poc després, però, el Concili Vaticà II va passar a ser desqualificat, combatut i desmuntat per la mateixa cúpula eclesiàstica, neutralitzant-lo i revertint-lo.

Després, Calderón passa a repassar els problemes més de fons que, cinquanta anys després del Concili Vaticà II, té plantejats l'Església. Crida l'atenció especialment un d'aquests punts, que ell indica com a "Teísme", i on diu el següent, que em sembla particularment rellevant i significatiu: "El Vaticano II entabló diálogo con el ateismo moderno, lleno de misericordia como un buen samaritano, después de un enfrentamiento multisecular con el ateismo. Reconoció su propia responsabilidad en su génesis y se esforzó por mostrar "una mejor imagen de Dios", aceptable para que los ateos dejen de serlo... 50 años más tarde, muchos cristianos han abandonado -o están superando en todo caso- el teísmo. Ya no se trata de encontrar una mejor imagen de Dios, sino de aceptar que muchos creyentes  ya no pueden aceptar imágenes de Dios. Para ellas Dios no es un ser, un ente, ni siguiera una persona. No se han hecho ateos, sino no teístas. (...) El cristianismo no tiene porqué pasar a ser pos-teísta, pero necesita imperativamente dar carta de ciudadanía en su seno al no-teísmo que toda la parte avanzada de la sociedad intuye y experimenta; de lo contrario, se cerrará el camino a sí mismo."




dissabte, 18 de juny de 2016

Montserrat



La Mare de Déu de Montserrat, una talla romànica del segle XII, sovint ens apareix com una mica hieràtica i solemne:





Per això tenen gràcia aquestes dues versions, que potser ens la fan més propera:


Fotografia de Lluís Casals








divendres, 17 de juny de 2016

La mà a l'espatlla



Klee 1938



Fragments de l’entrevista de Víctor-M. Amela al Dr. Salvador Esquena a La Contra de La Vanguardia del 17.06.2016


“Assenyalo aspectes de l'exercici de la medicina millorables, sempre pensant en el pacient. Per això em vaig fer metge, per alleujar els altres, i no per grimpar socialment, promocionar-me o forrar-me. (…) Alguns metges són terroristes de la medicina: miren només pel lucre personal. Haurien de ser empresonats. (…) Anuncien en premsa mètodes quirúrgics pels quals cobren exageradament, i que en molts casos apliquen sense ser necessaris. Enganyen i estafen, i plomen el pacient... que a sobre els queda agraïts. (…) Només ataco el metge inhumà i deshumanitzat, aprofitat i sense escrúpols. (…) [Aquell, per exemple, que pot] enredar el malalt perquè es presti a ser utilitzat com a conillet d'índies d'un tractament o tècnica nous. (…) Per adquirir experiència i sumar hores de quiròfan, alguns col·legues viatgen al tercer món a practicar: operen sense els controls d'aquí. Utilitzen aquells pacients com a objectes en benefici seu: ho jutjo immoral. (…)

El risc de narcisisme és enorme. I un Narcís crescut pot portar-te a menysprear el pacient, a veure'l com a secundari, com a simple instrument del teu èxit. (…) És tan llastimós veure un metge altiu, fred, displicent, distant... (…) [Un bon metge hauria de ser] molt format i al dia en la seva disciplina, i alhora molt empàtic: tan bo en l'aspecte tècnic com en l'humà... (…) Un bon metge és el que sap comunicar-se amb el pacient, és càlid, tendre, amable, educat, simpàtic, afectuós, empàtic. Això ja és curatiu! (…) [Cal fer-ho] tot per al pacient i amb el pacient. Sense paternalismes: posem-nos a la pell del pacient. La mà del metge a l'espatlla... és tan guaridora o més que una pastilla.





dijous, 16 de juny de 2016

L'ésser simbòlic



Klee 1937



"L'home és un ésser simbòlic, un creador de llenguatges, posseïdor de la imaginació creadora, de la paraula i de la visió profètica, ; un ésser finit que concep i desitja l'infinit, un mortal que conté i que desitja la immortalitat, un fill pròdig, un exiliat que aspira a retornar a la pàtria de Déu, el seu pare. El llenguatge idoni per expressar aquesta aparent contradicció és el simbòlic, anterior al discurs filosòfic, perquè la saviesa és axiomàtica, i els misteris de la divinitat són profunds, paradoxals, però no pas intel·lectuals. Per això els savis antics, com els filòsofs presocràtics o els taoistes, conrearen l'aforisme i no tant el discurs, que no per més extens resulta més revelador. L'experiència del visionari transcendeix la raó i els sentits corporals exteriors, ja que prové del seu Sentit interior.

(...)

El símbol és un instrument de coneixement universal que prové de la font més profunda de la vida i té la rara propietat de revelar realitats totals que són inaccessibles als altres sistemes cognoscitius.

(...)

El fet simbòlic transcendeix la realitat vulgar sense disminuir-la, ans al contrari, li confereix sentit i ordre, l'integra en la unitat, posant de manifest que en aquest món cap objecte no està aïllat  en la seva existencialitat, tot forma part - els éssers humans inclosos - d'un cos únic, i una trama secreta els interrelaciona i els integra en un únic teixit diví."


Pere Sánchez Ferré, a la seva contribució al catàleg de l'exposició Il·luminacions. Catalunya visionària feta al CCCB el 2009.




dimecres, 15 de juny de 2016

Referents personals







Referents que ens han marcat, o que ens interessen, o que ens agradaria conèixer millor.


I) Escriptors

Dante (1265-1321) Ausiàs March (1400-1459) Cervantes (1547-1616) Shakespeare (1564-1616) Lope de Vega (1562-1635) Calderón de la Barca (1600-1681) Corneille (1606-1684) Molière (1622-1673) Racine (1639-1699) Goethe (1749-1832) Balzac (1799-1850) Victor Hugo (1802-1885) Guy de Maupassant (1850-1893) Dostoievski (1821-1881) Tolstoi (1828-1910) Zola (1840-1902) August Strindberg (1849-1912) Anton Tchejov (1860-1904) Joan Maragall (1860-1911) Romain Rolland (1866-1944) Rainer Maria Rilke (1875-1926) Antonio Machado (1875-1939) Thomas Mann (1875-1955) Hermann Hesse (1877-1962) Stefan Zweig (1881-1942) James Joyce (1882-1941) Franz Kafka (1883-1924) Nikos Kazantzakis (1883-1957) François Mauriac (1885-1970) Aldous Huxley (1894-1963) Jean Giono (1895-1970) William Faulkner (1897-1962) Bertolt Brecht (1898-1956) C.S. Lewis (1898-1963) Ernest Hemingway (1899-1961) Antoine de Saint-Éxupery (1900-1944) Sandor Marai (1900-1989) John Steinbeck (1902-1968) George Orwell (1903-1950) Erskine Caldwell (1903-1987) Graham Greene (1904-1991) Paul Gadenne (1907-1956) Simone Weil (1909-1943) Miguel Hernández (1910-1942) Màrius Torres (1910-1942) Joan Sales (1912-1983) Tennessee Williams (1911-1983) Lawrence Durrell (1912-1990) Albert Camus (1913-1960) Salvador Espriu (1913-1985) Joan Vinyoli (1914-1984) Arthur Miller (1915-2005) Heinrich Böll (1917-1985) Friedrich Durrenmatt (1921-1990) Miquel Martí i Pol (1929-2003) Milan Kundera (1929- ) Jesús Moncada (1941-2005)


II) Pintors, escultors i arquitectes

Cimabue (1240-1302) Duccio (1255-1318) Giotto (1267-1337) Simone Martini (1285-1344) Van Eyck (1390-1441) Van der Weyden (1400-1464) Memling (1430-1494) Van der Goes (1435-1482) Uccello (1397-1475) Fra Angelico (1400-1455) Piero della Francesca (1416-1492) Filippo Lippi (1406-1469) Masaccio (1401-1428) Bellini (1424-1516) Mantegna (1431-1505) Botticelli (1445-1510) Bosch (1450-1516) Leonardo da Vinci (1452-1519) Dürer (1471-1528) Cranach (1472-1553) Michelangelo (1475-1564) Giorgione (1480-1510) Raffaello (1483-1520) Tiziano (1485-1576) Bronzino (1503-1572) Brueghel el Vell (1525-1569) El Greco (1541-1614) Caravaggio (1573-1610) Hals (1585-1666) Ribera (1591-1652) La Tour (1593-1652) Artemisia Gentilleschi (1593-1656) Velázquez (1599-1660) Zurbarán (1598-1664) Bernini (1598-1680) Borromini (1599-1667) Rembrandt (1606-1669) Murillo (1617-1682) Vermeer (1632-1675) Watteau (1684-1721) Chardin (1699-1779) Goya (1746-1828) David (1748-1825) Blake (1757-1827) Friedrich (1774-1840) Turner (1775-1851) Ingres (1780-1867) Corot (1796-1875) Delacroix (1798-1863) Millet (1814-1875) Courbet (1819-1877) Manet (1832-1883) William Morris (1834-1896) Cézanne (1839-1906) Rodin (1840-1917) Monet (1840-1926) Renoir (1841-1917) Rousseau (1844-1910) Gauguin (1848-1903) Van Gogh (1853-1890) Domènech i Montaner (1850-1923) Gaudí (1852-1926) Seurat (1859-1891) Maillol (1861-1944) Klimt (1862-1918) Van der Velde (1863-1957) Munch (1863-1944) Toulouse Lautrec (1864-1901) Jawlenski (1864-1941) Hammershoi (1864-1916) Casas (1866-1932) Kandinski (1866-1944) Nolde (1867-1956) Puig i Cadafalch (1867-1956) Frank Lloyd Wright (1867-1959) Matisse (1869-1954) Rouault (1871-1958) Mondrian (1872-1944) Vlaminck (1876-1958) Torres Garcia (1875-1949) Clarà (1878-1958) Brancusi (1876-1957) Malèvitx (1878-1935) Klee (1879-1940) Derain (1880-1954) Marc (1880-1916) Léger (1881-1965) Picasso (1881-1973) Braque (1882-1963) Hopper (1882-1967) Gropius (1883-1969) Modigliani (1884-1920) Mies Van der Rohe (1886-1969) Gris (1887-1927) Le Corbusier (1887-1965) Chagall (1887-1985) Schiele (1880-1918) Morandi (1890-1964) Miró (1893-1983) Bissier (1893-1965) Magritte (1898-1967) Henry Moore (1898-1986) Giacometti (1901-1966) Sert (1902-1983) Rothko (1903-1970) Balthus (1908-2001) Chillida (1924-2002) Hernández Pijuan (1931-2005) Twombly (1928-2011) Tàpies (1923-2012)


III) Compositors

Monteverdi (1557-1634) Lully (1632-1687) Corelli (1653-1713) Purcell (1659-1695) Albinoni (1671-1751) Vivaldi (1678-1741) Bach (1685-1750) Haendel (1685-1759) Rameau (1683-1764) Gluck (1714-1784) Haydn (1732-1809) Mozart (1756-1791) Beethoven (1770-1827) Schubert (1797-1828) Mendelssohn (1809-1847) Chopin (1810-1849) Schumann (1810-1856) Rossini (1792-1868) Berlioz (1803-1869) Listz (1811-1886) Wagner (1813-1883) Offenbach (1819-1880) Mussorgski (1839-1881) Gounod (1818-1893) Verdi (1813-1901) Bruckner (1824-1896) Brahms (1833-1897) Bizet (1838-1875) Txaikovski (1840-1893) Dvorak (1841-1904) Grieg (1843-1907) Rimski Korsakov (1844-1908) Saint Saëns (1835-1921) Fauré (1845-1924) Elgar (1857-1934) Puccini (1858-1924) Albéniz (1860-1909) Mahler (1860-1911) Debussy (1862-1918) Granados (1867-1916) Satie (1866-1925) Ravel (1875-1937) Falla (1876-1946) Richard Strauss (1864-1949) Rachmaninov (1873-1943) Schönberg (1874-1951) Berg (1885-1935) Webern (1883-1945) Bartok (1881-1945) Stravinski (1882-1971) Villa Lobos (1887-1959) Gershwin (1898-1937) Prokofiev (1891-1953) Honegger (1892-1955) Hindemith (1895-1963) Poulenc (1899-1963) Xostakovitx (1906-1975) Barber (1910-1981) Britten (1913-1976) Messiaen (1908-1992)


IV) Filòsofs i científics

Plató (427-347 aC) Sèneca (4 aC-55) Epictet (55-135) Marc Aureli (121-180) Plotí (203-269) Procle (419-485) Dionís Aeropagita (500) Joan Escot Eriúgena (810-877) Ibn’Gabirol (1021-1060) Al-Ghazali (1059-1111) Maimònides (1135-1204) Ibn’Arabí (1165-1240) Tomàs d’Aquino (1225-1274) Ramon Llull (1232-1315) Johannes Eckhart (1260-1327) Nicolau de Cusa (1401-1461) Marsili Ficino (1433-1499) Pico della Mirandola (1463-1494) Erasme de Rotterdam (1466-1536) Copèrnic (1473-1543) Giordano Bruno (1548-1600) Galileo Gailei (1564-1642) Jakob Böhme (1575-1624) Descartes (1596-1650) Pascal (1623-1662) Fichte (1762-1814) Schelling (1775-1854) Hegel (1770-1831) Schleiermacher (1768-1834) Schopenhauer (1788-1860) Feuerbach (1804-1872) Kierkegaard (1813-1855) Darwin (1809-1882) Marx (1818-1883) Herbert Spencer (1820-1903) William James (1842-1910) Nietzsche (1844-1900) Bergson (1859-1941) Alfred N. Whitehead (1861-1947) Rudolf Otto (1867-1939) Max Scheler (1874-1928) Nicolai Berdiaev (1874-1948) G.E. Moore (1873-1958) Wittgenstein (1889-1951) Teilhard de Chardin (1881-1955) Carl G. Jung (1875-1961) Martin Buber (1878-1965) Albert Einstein (1879-1955) Karl Jaspers (1883-1969) Gabriel Marcel (1885-1973) Ernst Bloch (1885-1977) Heidegger (1889-1976) Xavier Zubiri (1898-1983) Erich Fromm (1900-1980) Jean Lacroix (1900-1986) Théodore Monod (1902-2000) Jean Paul Sartre (1905-1980) Emmanuel Mounier (1905-1950) Abraham Maslow (1908-1970) Viktor Frankl (1905-1997) Hannah Arendt (1906-1975) Mircea Eliade (1907-1986) Paul Ricoeur (1913-2005) Paul K. Feyerabend (1924-1994) Edgar Morin (1921- ) Leszek Kolakowski (1927- 2009) Agnes Heller (1929- ) Ken Wilber (1949- )


V) Religiosos

Zaratustra (s. X aC) Kung Tse (551-479 aC) Buddha (s. V aC) Lao Tse (s. IV aC) Zhuangzi (370-287 aC) Jesús (6 aC-25) Mani (216-276) Boddhidharma Muhammad (570-632) Huei Neng (638-713) Xankara (788-820) Halladj (858-922) Milarepa (1052-1135) Ramanuja (1057-1137) Attar (1145-1220) Francesc d’Assis (1182-1226) Dogen (1200-1253) Rumi (1207-1273) Kabir (1440-1518) Teresa d’Àvila (1515-1582) Joan de la Creu (1542-1591) Ramakrishna (1834-1886) Rabindranath Tagore (1861-1941) Vivekananda (1863-1902) Sri Aurobindo (1872-1950) Ramana Maharshi (1879-1950) Khalil Gibran (1883-1931) Krishnamurti (1895-1986) K. G. Dürckheim (1896-1988) Joan Mascaró (1897-1987) Marcel Légaut (1900-1990) Raimon Panikkar (1918-2010) Antoni Blai (1924-1985) Jordi Llimona (1924-1999) Carlos Castaneda (1925-1998) Evangelista Vilanova (1927-2006) Anthony de Mello (1931-1987) Manel Vilardell Joaquim Gomis (1931-2013) Josep Maria Totosaus (1932-2014) Alfonso Carlos Comín (1933-1980) Antoni Pascual (1941-2001) Ignasi Faura Manel Ingla Carles Comas Marià Corbí



dimarts, 14 de juny de 2016

Tres móns




Max Ernst 1937


Inspirant-nos en la distinció entre realitat objectiva i realitat imaginada de Harari, potser seria útil diferenciar entre tres móns: el món objectiu, el món imaginat i el món imaginari.

El darrer, com el segon, és de creació humana, però així com el món imaginat és prou consistent i col·lectivament operatiu com per poder ser considerat un món "real", el món imaginari es queda en l'àmbit de la fantasia, de la imaginació lliure, de l'especulació, de l'entreteniment, de la fugida...

Exemples de món imaginari: el genial Flying Spaghetti Monster i els monstres en general, els gremlins, els extraterrestres de tota mena, els zombis i morts vivents de tot tipus, els vampirs, els homes llop, en Superman i altres personatges de còmic, les bruixes, les fades, els manairons...

L'àmbit religiós ha de ser conscient de la seva pertinença al món imaginat i de les seves dues permanents temptacions: la de considerar-se part del món objectiu i la d'incorporar elements del món imaginari.




dilluns, 13 de juny de 2016

El disseny intel·ligent




Klee 1940


Sembla ser que els humans som fruit de l'atzar i de la necessitat, dels processos de selecció natural. El món funciona així.

Entenc que, vist el resultat aconseguit, algú, des de l'admiració entusiasta per la humanitat, pugui arribar a dir "és com si hi hagués un disseny intel·ligent darrere del procés, que fa que s'arribi a aquest resultat". Dir "és com si hi hagués" és molt diferent d'afirmar "hi ha". L'un és una imatge a posteriori que manifesta una admiració pel que som. L'altra és tractar com a "realitat objectiva" l'existència d'aquest disseny, i per tant d'un dissenyador intel·ligent, que s'identifica amb el Déu creador.

A més, segons com t'ho mires, els humans no som un resultat tan admirable. La dinàmica humana és plena de crueltat, d'injustícia, d'agressivitat, de gelosia, d'egoisme. Llavors el disseny no sembla ja tan intel·ligent, i el dissenyador podria ser qualificat de poc encertat, per no dir coses pitjors.

Potser més val quedar-se en la constatació de l'ambivalència de la condició humana, fantàstica i terrible alhora, i deixar tranquils els inexistents dissenyadors.




diumenge, 12 de juny de 2016

Màximes dèlfiques




Klee 1929



001. Επου θεω Follow God                                     Segueix Déu
002. Νομω πειθου Obey the law                                  Obeeix la llei
003. Θεους σεβου Worship the Gods                            Reverencia els déus
004. Γονεις αιδου Respect your parents                       Respecta els pares
005. Ηττω υπο δικαιου Be overcome by justice                  Posa la justícia damunt teu         
006. Γνωθι μαθων Know what you have learned          Sàpigues el que has après
007. Ακουσας νοει Perceive what you have heard        Verifica el que has sentit
008. Σαυτον γνωθι Know yourself                                Coneix-te a tu mateix
009. Γαμειν μελλε Intend to get married                      Procura casar-te
010. Καιρον γνωθι Know your opportunity                   Copsa la teva oportunitat
011. Φρονει θνητα Think as a mortal                            Pensa com a mortal
012. Ξενος ων ισθι If you are a stranger act like one     Quan siguis estranger, comporta't com a tal
013. Εστιαν τιμα Honor the hearth                             Honora la llar
014. Αρχε σεαυτου Control yourself                              Controla't
015. Φιλοις βοηθει Help your friends                            Ajuda els teus amics
016. Θυμου κρατει Control anger                                  Domina la còlera
017. Φρονησιν ασκει Exercise prudence                          Exerceix la prudència
018. Προνοιαν τιμα Honor providence                           Honora el destí
019. Ορκω μη χρω Do not use an oath                          No utilitzis un jurament
020. Φιλιαν αγαπα Love friendship                               Estima l'amistat
021. Παιδειας αντεχου  Cling to discipline                           Manten-te en la disciplina
022. Δοξαν διωκε Pursue honor                                   Cerca l'honor
023. Σοφιαν ζηλου Long for wisdom                             Deleix-te per la saviesa
024. Καλον ευ λεγε Praise the good                                Lloa el bé
025. Ψεγε μηδενα Find fault with no one                     No trobis defectes en ningú
026. Επαινει αρετην Praise virtue                                     Lloa la virtut
027. Πραττε δικαια Practice what is just                         Fes el que és just
028. Φιλοις ευνοει Be kind to friends                            Sigues amable amb els amics
029. Εχθρους αμυνου Watch out for your enemies             Ves amb compte amb els teus enemics
030. Ευγενειαν ασκει Exercise nobility of character          Mostra noblesa de caràcter
031. Κακιας απεχου Shun evil                                          Evita el mal
032. Κοινος γινου Be impartial                                     Sigues imparcial
033. Ιδια φυλαττε Guard what is yours                         Vigila el que és teu
034. Αλλοτριων απεχου         Shun what belongs to others             Defuig el que és d'altres
035. Ακουε παντα                   Listen to everything                          Escolta-ho tot
036. Ευφημος ιοθι Be (religiously) silent                        Sigues (religiosament) silenciós
037. Φιλω χαριζου Do a favor for a friend                      Fes favors als amics
038. Μηδεν αγαν Nothing to excess                              De res, massa
039. Χρονου φειδου Use time sparingly                            Utilitza el temps amb moderació
040. Ορα το μελλον Foresee the future                              Preveu el futur
041. Υβριν μισει Despise insolence                              Menysprea la insolència
042. Ικετας αιδου Have respect for suppliants               Tingues respecte pels suplicants
043. Πασιν αρμοζου Be accommodating in everything        Sigues complaent en tot
044. Υιους παιδευε Educate your sons                              Educa els teus fills
045. Εχων χαριζου Give what you have                           Dóna el que tens
046. Δολον φοβου Fear deceit                                        Tingues por a l'engany
047. Ευλογει παντας Speak well of everyone                      Parla bé de tothom
048. Φιλοσοφος γινου            Be a seeker of wisdom                       Sigues un cercador de saviesa
049. Οσια κρινε Choose what is divine                        Tria el que és diví
050. Γνους πραττε Act when you know                            Actúa quan sàpigues
051. Φονου απεχου Shun murder                                       Evita l'assassinat
052. Ευχου δυνατα Pray for things possible                      Prega per les coses possibles     
053. Σοφοις χρω Consult the wise                                 Consulta els savis
054. Ηθος δοκιμαζε Test the character                                Posa a prova el caràcter
055. Λαβων αποδος Give back what you have received      Retorna el que has rebut
056. Υφορω μηδενα Down-look no one                              No menyspreis a ningú
057. Τεχνη χρω Use your skill                                      Fes servir la teva habilitat
058. Ο μελλεις, δος Do what you mean to do                     Fes el que vols fer
059. Ευεργεςιας τιμα Honor a benefaction                           Honora el bé rebut
060. Φθονει μηδενι Be jealous of no one                           No estiguis gelós de ningú
061. Φυλακη προσεχε Be on your guard                                Estigues alerta
062. Ελπιδα αινει Praise hope                                         Lloa l'esperança
063. Διαβολην μισει Despise a slanderer                             Menysprea a un calumniador
064. Δικαιως κτω Gain possessions justly                       Guanya possessions amb justícia
065. Αγαθους τιμα Honor good men                                  Honora els homes bons
066. Κριτην γνωθι Know the judge                                    Coneix el jutge
067. Γαμους κρατει Master wedding-feasts                         Controla les festes de casament
068. Τυχην νομιζε Recognize fortune                                Reconeix la sort
069. Εγγυην φευγε Flee a pledge                                       Defuig les promeses
070. Αμλως διαλεγου Speak plainly                                        Parla amb claredat
071. Ομοιοις χρω Associate with your peers                     Associa't amb els teus semblants
072. Δαπανων αρχου Govern your expenses                          Controla les teves despeses
073. Κτωμενος ηδου Be happy with what you have               Estigues content amb el que tens
074. Αισχυνην σεβου          Revere a sense of shame                       Reverencia un sentiment de vergonya
075. Χαριν εκτελει Fulfill a favor                                        Compleix els favors
076. Ευτυχιαν ευχου Pray for happiness                                 Prega per la felicitat
077. Τυχην στεργε Be fond of fortune                                 Estigues content amb la sort
078. Ακουων ορα Observe what you have heard                Observa el que has sentit
079. Εργαζου κτητα Work for what you can own                   Treballa pel que pots posseir
080. Εριν μισει Despise strife                                          Menysprea la baralla
081. Ονειδος εχθαιρε Detest disgrace                                      Detesta la desgràcia
082. Γλωτταν ισχε Restrain the tongue                                 Refrena la llengua
083. Υβριν αμυνου Keep yourself from insolence                   Evita la insolència
084. Κρινε δικαια Make just judgements                             Fes judicis justos
085. Χρω χρημασιν Use what you have                                  Fes servir el que tens
086. Αδωροδοκητος δικαζε Judge incorruptibly                           Jutja incorruptiblement
087. Αιτιω παροντα Accuse one who is present                     Acusa al que està present
088. Λεγε ειδως Tell when you know                               Parla quan tinguis coneixement
089. Βιας μη εχου            Do not depend on strength                     No depenguis de la força
090. Αλυπως βιου Live without sorrow                              Viu sense tristesa
091. Ομιλει πραως Live together meekly                            Viu amb els altres amb docilitat
092. Περας επιτελει μη αποδειλιων Finish the race without shrinking back    Acaba la carrera sense retrocedir
093. Φιλοφρονει πασιν Deal kindly with everyone                 Tracta a tothom amb amabilitat
094. Υιοις μη καταρω Do not curse your sons                        No maleeixis els teus fills
095. Γυναικος αρχε Rule your wife                                    Governa la teva esposa
096. Σεαυτον ευ ποιει Benefit yourself                                  Pren cura de tu mateix
097. Ευπροσηγορος γινου Be courteous                                      Sigues cortès
098. Αποκρινου εν καιρω Give a timely response                       Respon al moment oportú
099. Πονει μετ ευκλειας Struggle with glory                              Lluita amb la glòria                      
100. Πραττε αμετανοητως Act without repenting                         Actúa sense penediment
101. Αμαρτανων μετανοει Repent of sins                                     Arrepenteix-te dels pecats
102. Οφθαλμου κρατει Control the eye                                    Controla la vista
103. Βουλευου χρονω Give a timely counsel                         Aconsella en el moment oportú
104. Πραττε συντομως Act quickly                                         Actúa amb rapidesa
105. Φιλιαν φυλαττε Guard friendship                                 Conserva l'amistat
106. Ευγνωμων γινου Be grateful                                          Sigues agraït
107. Ομονοιαν διωκε Pursue harmony                                  Cerca l'harmonia
108. Αρρητον κρυπτε     Keep deeply the top secret                 Mantén a fons el secret
109. Το κρατουν φοβου Fear ruling                                         Tem manar
110. Το συμφερον θηρω Pursue what is profitable                    Cerca el que és útil
111. Καιρον προσδεχου Accept due measure                            Accepta la deguda proporció
112. Εχθρας διαλυε Do away with enmities                        Acaba amb les enemistats
113. Γηρας προσδεχου Accept old age                                    Accepta la vellesa
114. Επι ρωμη μη καυχω Do not boast in might                         No et vantis de la força
115. Ευφημιαν ασκει Exercise (religious) silence                 Exercita el silenci (religiós)
116. Απεχθειαν φευγε Flee enmity                                       Fuig de l'enemistat
117. Πλουτει δικιως Acquire wealth justly                         Adquireix riquesa justament
118. Δοξαν μη λειπε Do not abandon honor                        No abandonis l'honor
119. Κακιαν μισει Despise evil                                        Menysprea el mal
120. Κινδυνευε φρονιμως   Venture into danger prudently           Endinsa't en el perill amb prudència
121. Μανθανων μη καμνε   Do not tire of learning                       No et cansis d'aprendre
122. Φειδομενος μη λειπε   Do not stop to be thrifty                    No deixis de ser estalviador
123. Χρησμους θαυμαζε Admire oracles                                  Admira els oracles
124. Ους τρεφεις αγαπα Love whom you rear                         Estima als qui tens al darrere
125. Αποντι μη μαχου Do not oppose someone absent         No et confrontis amb algú absent
126. Πρεσβυτερον αιδου Respect the elder                              Respecta els vells
127. Νεωτερον διδασκε Teach a youngster                              Ensenya els joves
128. Πλουτω απιστει            Do not trust wealth                           No confiis en la riquesa
129. Σεαυτον αιδου Respect yourself                               Respecta't a tu mateix
130. Μη αρχε υβριζειν Do not begin to be insolent              No comencis a ser insolent
131. Προγονους στεφανου Crown your ancestors                      Tingues en alta estima els teus avantpassats
132. Θνησκε υπερ πατριδος  Die for your country                       Mor pel teu país
133 Τω βιω μη αχθου. Do not be discontented by life        No estiguis descontent de la vida
134. Επι νεκρω μη γελα Do not make fun of the dead           No te'n riguis dels morts
135. Ατυχουντι συναχθου Share the load of the unfortunate    Comparteix la càrrega del desafortunat
136. Χαριζου αβλαβως Gratify without harming                  Gratifica sense danyar
137. Μη επι παντι λυπου Grieve for no one                             No ploris per ningú
138. Εξ ευγενων γεννα Beget from noble routes                   Crea nobles rutes
139. Επαγγελου μηδενι Make promises to no one                 No facis promeses a ningú
140. Φθιμενους μη αδικει Do not wrong the dead                     No parlis malament dels morts
141. Ευ πασχε ως θνητος  Be well off as a mortal                     Accepta que ets mortal
142. Τυχη μη πιστευε Do not trust fortune                        No confiïs en la sort
143. Παις ων κοσμιος ισθι As a child be well-behaved              Com a infant, porta't bé
144. Ηβων εγκρατης As a youth be self-disciplined          Com a jove, sigues disciplinat
145. Μεσος δικαιος As of middle-age be just                  Com a adult, sigues just
146. Πρεσβυτης ευλογος As an old man be sensible                Com a vell, sigues sensible
147. Τελευτων αλυπος On reaching the end be without sorrow      Quan arribis al final, no estiguis trist