Pretensió

Cézanne 1864

No pretenc que a algú li agradi Zola tant com m'agrada a mi; només pretenc que alguna cosa li agradi tant com a mi m'agrada Zola.

I on dic Zola podria dir Beethoven, Els Ports, Tiziano, Steinbeck, la música ortodoxa, Thomas Mann, Paris, Memling, Bach, Guara, Tolstoi, el Sahara, Rembrandt, Mahler, Van Gogh, Manhattan, Botticelli, Hermann Hesse, Giotto, Chopin, Cézanne, Bergman, Miró, Kubrick, Picasso o tantes altres coses que m'omplen d'entusiasme...

Potser també caldria comentar l'expressió "agradar tant": no es tracta només d'una qüestió de quantitat de plaer sinó essencialment de sentir-se identificat, de ser configurat per, de ser emportat a un nivell més intens d'experiència i gaudi de la realitat, de la vida. Quan una cosa t'entusiasma et porta a una vivència que sents com a fonda, valuosa, plena de sentit, i això omple de llum els teus dies.

Que cadascú trobi doncs fonts d'entusiasme, i en gaudeixi, i les comparteixi, i les faci servir com a plataformes d'accés a nous entusiasmes.