dimecres, 31 d’agost de 2016

Vinyoli: Nit de l'àngel



Gauguin 1888



"He lluitat amb un àngel
d'inusitat ardor
-ell gran i fort, jo temerari-,
vingut a mi perquè participés
d'allò més alt que salva.

Tens com la nit, amb meravella
i espant, entre les seves
mans debatent-me, quin misteri
naixia en mi, que m'igualava
com a la nit, sobrepassant-me?

Quasi vençut, ell em cedia
part del seu foc, jo veia
l'escala de la llum,
per on els cants davallen
al solitari cor."


Joan Vinyoli, a El Callat (1956)




dimarts, 30 d’agost de 2016

Metanoia




Jawlensky 1935



"Metanoia vol dir despertar-se i no perdre's la vida. És vivenciar el present."


"Jesús insisteix en la "metanoia", en viure la vida ben desperts, sense perdre's res. El penediment és morir de veritat al passat per a instal·lar-se en el present mirant-lo amb ulls nous."


"Metanoia no vol dir anar-se penedint una i altra vegada, sinó despertar a la veritat."


"La mort de Jesús descobreix la realitat d'una societat que està adormida, i per això la seva mort és la llum. És el crit per a que ens despertem."


Anthony de Mello (1931-1987) a La iluminación es la espiritualidad, text publicat el 1987 a la revista Vida Nueva.



dilluns, 29 d’agost de 2016

Porta




Enmig de la muntanya et pots trobar una porta com aquesta...

(al camí del Coll de Butana a l'Espina, als Ports)









diumenge, 28 d’agost de 2016

Més filòsofs




Miró 1936



"L'hegemonia del mercat no ho és tot. És cert que els pares, portats per la por a què els joves no trobin el dia de demà un lloc de treball que els faci feliços i els proporcioni una remuneració, aconsellen els seus fills que facin carreres que asseguren el futur. Però també és veritat que ningú no sap en quins escenaris es mouran les noves generacions, quines professions triomfaran i quines capacitacions seran necessàries per exercir-les. En la incertesa viu millor el filòsof perquè està entrenat precisament a pensar en la complexitat. Això és quelcom que les universitats no han de dubtar. Els desafiaments són molts i de diferent índole. Potser es prescindeixi de certes professions, però les qualitats pròpies del pensador seran necessàries. Ens queda l'elogi al que és inútil, com ara l'art, la bellesa o el pensament, que no produeixen guanys immediats ni beneficis pràctics de cap tipus, però confereixen al món una dimensió diferent."


Editorial de La Vanguardia del 28.08.2016





dissabte, 27 d’agost de 2016

L'amor no dorm




Jawlensky 1919



"On hi ha amor no hi ha desitjos. I per això no hi ha cap por. Si estimes de debò al teu amic, hauries de poder-li dir sincerament: «Així, sense els vidres dels desitjos, et veig com ets, i no com jo desitjaria que fossis, i així et vull, sense por que t'escapis, que em faltis, que no em vulguis». Perquè en realitat, què volem? ¿Estimar a una persona tal qual és, o estimar una imatge que no existeix? Quant puguis desprendre't d'aquests desitjos-aferraments, podràs estimar; a estimar una imatge no se li ha de dir amor, ja que és el contrari del que l'amor significa.

Enamorar-se no és amor, sinó desitjar la imatge que t'imagines d'una persona. Això és un somni, perquè aquesta persona no existeix. Per això, quan coneixes la realitat d'aquesta persona, com que no coincideix amb el que tu t'imaginaves, et desenamores. L'essència de tot enamorament són els desitjos. Desitjos que generen gelosia i patiment perquè, en no estar assentats en la realitat, viuen en la inseguretat i la desconfiança de la por que els teus somnis s'acabin, s'ensorrin.

L'enamorament proporciona certa emoció i exaltació que agrada a les persones amb inseguretat afectiva i que alimenta una societat i una cultura que fan d'això un comerç. Quan estàs enamorat no goses dir tota la veritat per por que l'altre es desil·lusioni, ja que, en el fons, saps que l'enamorament només s'alimenta d'il·lusions i imatges idealitzades.

L'enamorament suposa una manipulació de la veritat i de l'altra persona perquè aquesta senti i vulgui el mateix que tu i així poder-la posseir com un objecte, sense por que et falli. L'enamorament és una malaltia i una droga d'aquell que, per la seva inseguretat, no està capacitat per estimar lliurement i amb goig.

La gent insegura no desitja la felicitat de veritat, perquè tem el risc de la llibertat i, per això, prefereix la droga dels desitjos. I amb els desitjos ve la por, l'ansietat, les tensions i... per descomptat, la desil·lusió i el sofriment continus. Vas de l'exaltació a la desesperació.

Quant dura el plaer de creure que has aconseguit el que volies? El primer glop de plaer és un encant, però va penjat irremeiablement amb la por de perdre'l, i quan els dubtes s'apoderen de tu, arriba la tristesa. La mateixa alegria i exaltació de quan arriba l'amic, és proporcional a la por i al dolor de quan marxa... o quan l'esperes i no ve... Val la pena? On hi ha por no hi ha amor, en podeu estar ben segurs.

Quan despertem del nostre somni i veiem la realitat tal com és, la nostra inseguretat s'acaba i desapareixen les pors, perquè la realitat és i res la canvia. Llavors puc dir-li a l'altre: "Com que no tinc por de perdre't, ja que no ets un objecte propietat de ningú, llavors puc estimar-te així com ets, sense desitjos, sense afeccions ni condicions, sense egoismes ni voler posseir-te". I aquesta forma d'estimar és un goig sense límits.

Què fas quan escoltes una simfonia? Escoltes cada nota, et delectes en ella i la deixes passar, sense buscar la permanència de cap d'elles, doncs en el seu discórrer hi ha l'harmonia, sempre renovada i sempre fresca. Doncs en l'amor és semblant. Quant t'agafes a la permanència destrueixes tota la bellesa de l'amor. No hi ha parella ni amistat que estigui tan segura com la que es manté lliure. L'aferrament mutu, el control, les promeses i el desig condueixen inexorablement als conflictes i al sofriment, i d'aquí, a curt o llarg termini, a la ruptura. Perquè els llaços que es basen en els desitjos són molt fràgils. Només és etern el que es basa en un amor lliure. Els desitjos et fan sempre vulnerable."


Anthony de Mello (1931-1987) a La iluminación es la espiritualidad, text publicat el 1987 a la revista Vida Nueva.




divendres, 26 d’agost de 2016

D'Ors al Prado XVII: Dürer





XVII. Dürer



D'Ors associa Dürer a Luter i a Berkeley, i diu que va gosar fer amb la "vida interior" que aquests havien treballat "el més greu i agosarat que es podia fer amb aquesta "vida interior": pintar-la."

Els quatre Dürer del Prado són:


Dürer 1507 Adam

Dürer 1507 Eva


Dürer 1498 Autoretrat


Dürer 1521 Retrat d'home


L'Autoretrat és de quan l'artista tenia 26 anys. Del Retrat d'home, diu d'Ors que es discuteix si és el banquer Hans Imoff o bé Sterk, un tresorer de Bramant. D'Ors considera que aquestes dues obres "són dues meravelles. L'autoretrat, d'una rèplica del qual tant gaudia Goethe, és una obra d'elegància i de refinament tal, que no podem deixar de commoure'ns davant la suggestió d'una anècdota, el recordar que Dürer era el fill d'un plater pobre, i que havia de guanyar-se la vida venent gravats, de vegades des de la finestra de casa seva, convertida en botiga, i per la mà de la seva dona."




dijous, 25 d’agost de 2016

Vinyoli: Sol davant teu



Vlaminck 1905



"Sol davant teu, encesa llunyania
reveladora, digue’m el secret
que vetlla en tu.
            Silenci.
                       L’últim clam
del dia mor, deixant-me sols preguntes.
Com ara el món, així també la vida:
posta constant, fluent, cap a naixences
que no sabem.
                       De tants que et precediren
i ja no són, avui ets el resum:
petita veu que puja com la flama,
dient només: Tots som per a morir.
Un breu instant, però, sobre la terra
cremar estimant t’és concedit.
Altre saber no t’és donat: cal perdre’s
en foc humil, però l’amor coneix."


Joan Vinyoli




dimecres, 24 d’agost de 2016

Despertar




Jawlensky 1911



"Despertar és l'única experiència que val la pena. Obrir bé els ulls per veure que la infelicitat no ve de la realitat, sinó dels desitjos i de les idees equivocades. Per ser feliç no has de fer res, ni aconseguir res, sinó desfer-te de falses idees, il·lusions i fantasies que no et deixen veure la realitat. Això només s'aconsegueix mantenint-te despert i anomenant a les coses pel seu nom."


"Tot canvi autèntic s'efectua sense cap esforç. La persona humana té unes energies fabuloses en reserva per a quan necessita engegar-les. L'important és descobrir què està passant en tu i al teu voltant per saber el que va malament i les seves causes. El que importa és estar despert."


"Cal despertar. La por només es treu buscant-ne l'origen. El que es porta bé a base de por és que l'ha domesticat, però no ha canviat l'origen dels seus problemes. Està adormit."


"Estar despert és no deixar-te afectar per res ni per ningú. I això és ser lliure."


"Només es desperten els que desitgen despertar-se."



Anthony de Mello (1931-1987) a La iluminación es la espiritualidad, text publicat el 1987, un mes després de la seva mort, a la revista Vida Nueva. El text es va fer a partir dels apunts d'una participant al curs que Mello va impartir a Barcelona del 19 al 26 d'agost de 1986, ara fa trenta anys.




dimarts, 23 d’agost de 2016

Cultura i esforç




Manet 1868



"La cultura de l'entreteniment està devorant l'autèntica cultura. És fàcil caure en entreteniments massificats i no fer un esforç per interessar-se per la música o l'art. És una decadència general."


Arnau Tomàs, viloloncel·lista del Quartet Casals, a La Vanguardia del 20.08.2016





dilluns, 22 d’agost de 2016

El cor pur




Bissier 1960



"El cor pur és la nostra guia per anar pel món. Hem d'actuar més per inspiració i no pas per un desig que ens ve de fora. El cor pur és consciència. Consciència és coneixement, però no només coneixement, també vol dir adonar-se de les coses, incorpora una altra dimensió, més moral, ètica."

"La consciència és la porta a la meditació. És a dir, una cosa és el que saps i l'altra la consciència, que agrupa el que saps i el que no saps. La consciència és més ampla que el coneixement."


Raimon Panikkar, al seu llibre de converses amb Antoni Bassas El matí amb Raimon Panikkar Edicions Proa 2008.





diumenge, 21 d’agost de 2016

Enteniment i raó




Duchamp 1910



"En el pla del coneixement, els filòsofs medievals ja havien distingit entre dues capacitats cognoscitives: l'enteniment (intellectus) i la raó (ratio). El primer era superior. Se'l concebia com de caràcter intuïtiu i permetia arribar als principis que regien el coneixement i l'acció moral. D'una manera fulminant ens apropava a la divinitat. La segona capacitat, la raó, era més "humana". Posseïa una naturalesa discursiva i ens apropava a uns coneixements més efímers i temporals. Més tard, la il·lustració va invertir la jerarquia entre aquestes dues capacitats. A partir d'aquí, Kant va copsar bé dues coses: que pensem des de categories que només són nostres, i que estem condemnats a pensar coses que no coneixem ni podem conèixer. Entre aquestes darreres s'hi troben la llibertat i l'acció moral.  Elles, i no el coneixement, constitueixen, per a Kant, el vèrtex de la dignitat humana. El coneixement científic es circumscriu als fenomens; fora d'ells no hi ha coneixement. Però es vulgui o no, estem compel·lits a pensar més enllà d'ells, a pensar sense conèixer. Aquest és el camp de la moralitat i d'unes idees regulatives que mai permeten assolir l'ideal que es persegueix, però que permeten orientar-nos i civilitzar una mica la jungla d'interessos, valors i identitats en la que vivim."


Ferran Requejo i Ramón Valls a "Somos conflictivos, pero..." Isegoría, Revista de filosofía moral y política n. 37, 2007.




dissabte, 20 d’agost de 2016

La noche iluminada








...estando ya mi casa sosegada.
                                                                           San Juan de la Cruz





"Nada de lo que has sido
permanece.
No tienes ni pasado ni futuro,
y hasta el mismo morir
no es muy seguro.
Nada ni nadie a ti
te pertenece.
Pero respira el campo
si anochece.
Vuelve a ser todo transparente
y puro.
Avanzas confiado
hacia lo oscuro.
El mundo nace en tu interior
y crece.
Qué sencillo morir.
Y qué sencillo
poder vivir al fin
como si todo
fuera un ir devanándose
el ovillo,
y nunca hubiera sido
de otro modo.
Todo vuelve a ser tuyo,
siendo nada,
estando ya la noche
iluminada."


José Corredor-Matheos


(gràcies, Lluís Trabal, per fer-nos-el conèixer!)





divendres, 19 d’agost de 2016

D'Ors al Prado XVI: Ribera





XVI. Ribera



Recorda d'Ors que Ribera era tretze anys més gran que Zurbarán, catorze que Velázquez i trenta-tres que Murillo, però parla d'ell en darrer lloc perquè el considera el més romàntic dels quatre. "Aquest Spagnoleto, aquest valencià entreverat de napolità, s'apropa alhora, per la patològica profunditat de la ment i pel desordre luxosíssim de la sensibilitat, al Rhin (els mestres germànics i el seu "descobriment de la vida interior") i a l'Adriàtic (els mestres venecians i la seva "orgia del color")."

Considera un exemple d'aguda tendresa la sèrie de bustos d'apòstol, especialment el dedicat a l'Apóstol Santiago, del que diu: "Quin rostre ardent, inquiet, consumit per la intel·ligència, quina mirada tan febril!"


Ribera 1630 Santiago el Mayor


Ribera 1630 Sant Felipe


Ribera 1630 San Judas Tadeo


Ribera 1630 San Pablo


Ribera 1630 San Pedro


Ribera 1630 San Simón


Ribera 1630 San Bartolomé


Ribera 1630 Santo Tomás



"De la "orgia del color", en proporcions i força gairebé adriàtiques, ens en dóna testimoni, més clarament que "El sueño de Jacob", per a molts la preferida entre les obres de Ribera, el quadre "El martirio de San Bartolomé" [de fet, és El martirio de San Felipe], on a pesar del terrible tema s'ofereix als ulls el regal d'un veritable festival, fins i tot amb luxe teatral i sumptuosa escenografia. El cos del sant es retorça al centre com una flama d'or. Els botxins es mouen al seu voltant amb gestos amplis de noble tragèdia. Cossos i roba, en dinamisme encara molt noble, s'apleguen i reparteixen en agrupacions podríem dir coreogràfiques. Una harmonia de porpres i carmins forma al voltant d'aquella àurea flama una mena de braser sagnant d'on sortís."



Ribera 1639 El martirio de Sant Felipe


Ribera 1639 El sueño de Jacob




dijous, 18 d’agost de 2016

Tolerància




Bissier 1961



"Tolere vol dir suportar, aguantar. Tolerància també vol dir tenir paciència, aguantant transformant. Qui no és tolerant no pot viure en pau amb ell mateix. La tolerància és una virtut ("virtut" vol dir "força") essencial per a la vida personal."


Raimon Panikkar, al seu llibre de converses amb Antoni Bassas El matí amb Raimon Panikkar Edicions Proa 2008.





dimecres, 17 d’agost de 2016

Vinyoli: El gran foc




Hernández Pijuan 1974




"Atio focs
que se m'apaguen.
                              No hi ha llenya
prou seca i forta
per mantenir-los.
                              Cada dia
més fatigat, però no mai rendint-me,
vull encendre el gran foc:
                                        que totes les guspires
omplin la nit."


Joan Vinyoli, a Ara que és tard (1975)




dimarts, 16 d’agost de 2016

Interposició




Morris Louis 1960



"I aleshores quan et disposis seriosament (...) a oblidar el coneixement i la consciència de tu mateix - com ha de ser si vols experimentar l'amor de Déu en el seu grau màxim possible en aquesta vida - comprendràs i experimentaràs que, si no perds el teu jo, mai no aconseguiràs el teu objectiu. Perquè onsevulla que siguis, qualsevol cosa que facis o de la manera que ho intentis, sempre notes la confusa consciència del teu propi ésser que s'interposa entre tu i Déu."


El núvol del no-saber, anònim anglès del segle XIV




dilluns, 15 d’agost de 2016

Religió i llibertat




Bissier 1961



"La llibertat se'ns dóna com a possibilitat i ens toca a nosaltres fer-la real. Això és la veritable religió: allò que lliga deslligant de tot."


Raimon Panikkar, en una entrevista d'Eva Torres publicada a la revista La Xarxa de Manresa n. 7, 2005




dissabte, 13 d’agost de 2016

La glòria de Déu




Michelangelo 1511



"L'Església sabia el que sabia el Salmista: la música canta la glòria de Déu. La música el lloa tan bé o millor que la construcció d'una església o la seva ornamentació. La música és l'ornament més bell de l'església. Gloria, gloria, gloria!"


Ígor Stravinski, a Avec Stravinsky, de Robert Craft (1958)




divendres, 12 d’agost de 2016

D'Ors al Prado XV: Murillo





XV. Murillo



D'Ors considera que Zurbarán està mal representat al Prado. Pel que fa a Murillo, tampoc no el considera prou ben representat però en parla amb més amplària. Diu que, pel seu gust, el millor Murillo "és aquell que vesteix les escenes picaresques amb una certa ombrívola fondària, que deixa transparentar un or subterrani, i s'eaproxima, en cert sentit, a Rembrandt." El pitjor Murillo, en canvi, "és, a l'extrem oposat, el que voldria fer clar i es queda en marcit; el que aspira al bell i no passa del bonic; el que, en pretendre traduir un misticisme, traeix una sensualitat vulgar; el que, en intentar elevar a les seves Verges un himne, no fa més, no pot fer més, que adreçar-los una floreta."

Considera La Sagrada Familia del Pajarito com un exemple del millor fase de l'artista:


Murillo 1650 La Sagrada Familia del Pajarito


En canvi, El Divino Pastor i les Purísimas les situa en el pitjor Murillo:


Murillo 1660 El Divino Pastor


Murillo 1665 La Inmaculada Concepción de la Media Luna


I afegeix: "Però és típic en l'artista l'acomplament d'ambdues maneres en un mateix quadre, meitat per meitat. Llavors una part de l'obra sona com una dita saborosa i plebea, i l'altra com una romança per a cant i piano en una saleta de rebre." Veu un exemple d'això a Visión de San Bernardo.



Murillo 1655 Aparición de la Virgen a San Bernardo



dijous, 11 d’agost de 2016

Al cor del Sahara





Al cor del Sahara hi ha alguns indrets especials, formacions rocoses molt originals, potents, evocadores i amb uns noms extraordinaris. No sabem si hi podrem tornar mai, però els portem al cor (fotos no nostres; pot haver-hi errors d'atribució):









TAHAGART
(quan hi vaig ser vaig tenir la clara impressió que si algun dia em volia deixar morir a la natura, aquest era el lloc per fer-ho)
















TAGRERA
(és com un museu d'escultures de pedra a l'aire lliure)






IN TEHOG
(aquesta foto sí que és nostra)
















Roches et dunes





Tin Akachaker 1


Tin Akachaker 4





TIN AKACHEKER
(vam dormir a costat d'una formació que semblava un cor de morts cantant)















EL GHESSOUR
(aquí em vaig perdre caminant sol en un laberint de pedra extraordinari, preciós. Extranya barreja d'eufòria per la bellesa del lloc i aprehensió. Vaig anar fins a un extrem, des d'on es veia una immensitat de desert. Vaig estar un més d'una hora desorientat. Vaig buscar el punt més alt. Finalment, vaig veure un indici del campament entre les roques).






YOUF AHAKIT






TIN TARABINE



Altres fotos (tampoc nostres) de llocs semblants:






Youf Ehakit