diumenge, 30 d’octubre de 2016

L'obstacle del jo





Jawlensky 1936



"Diu Santa Teresa que Déu li va concedir el do de desidentificar-se de si mateixa i poder veure les coses des de fora. Aquest és un gran do, ja que l'únic obstacle i arrel de tot problema és el "jo". Desidentificar-se significa no afectar-nos amb el que està succeint -viure-ho com si li passés a un altre- ja que així que fiques el teu "jo" a qualsevol persona, situació o cosa, prepara't per patir. Viure desidentificat és viure sense aferraments, oblidat de l'"ego", que és el que genera egoisme, desig i gelosia, i pel qual entren tots els conflictes."


Anthony de Mello (1931-1987) a La iluminación es la espiritualidad, text publicat el 1987 a la revista Vida Nueva.




dissabte, 29 d’octubre de 2016

Classificació dels valors




Agnes Martin 1962




Un exercici bonic és anar constituint una llista el més àmplia i estructurada possible de valors, així com de classificacions de valors.

Una primera classificació consistiria en aplegar els valors (definits elementalment com a “allò que apareix com a desitjable”) en tres grans grups:

A. “Valors primaris”, lligats a la supervivència: la seguretat, el plaer, el confort, l'èxit, la fama, la competitivitat, el consum, el luxe, etc. Podríem dir que aquests valors estan estretament lligats a la nostra naturalesa animal.

B. “Valors socio-històrics”, els que operen en una determinada societat i en un determinat moment històric; aquests valors són probablement els que tenen més interès a l'hora d'incidir en el canvi social.

C. “Grans valors”, sovint anomenats “valors” a seques ja que força gent considera espontàniament que aquests són els valors, els veritables valors. Estan dotats d'una certa connotació d'intemporalitat. Podríem dir que aquests valors són valors de caire ideal.


Els valors A i C incideixen, des de punts de partença diferents, en la configuració dels valors B. O sigui: els valors B són probablement el resultat de la incidència dels valors A i C en una circumstància socio-històrica determinada.

En cada un d'aquests tres nivells seria oportú diferenciar, quan es pot, entre valors socials, col·lectius o compartits i valors personals o individuals.

Adjuntem una proposta de valors dels nivells A, B i C.


A

Ambició
Ànim
Aptitud
Atreviment
Audàcia
Autoestima
Autoritat
Benestar
Capacitat
Certesa
Complaença
Confort
Consol
Consum
Coratge
Creixement
Delectació
Descans
Desig
Distinció
Eficàcia
Eficiència
Elegància
Erotisme
Eufòria
Èxit
Fama
Força
Fruïció
Gosadia
Il·lusió
Influència
Iniciativa
Luxe
Plaer
Poder
Repòs
Respectabilitat
Riquesa
Risc
Satisfacció
Seguretat
Tranquil·litat
Vitalitat


B

Adaptabilitat
Assimilació cultural
Benestar global
Competitivitat
Consum responsable
Cooperació
Creixement sostenible
Democràcia
Diversitat
Eficiència de la gestió pública
Equilibri individualitat-comunitat
Flexibilitat
Globalització respectuosa de les particularitats
Humanisme
Igualtat d'oportunitats
Igualtat de tracte
Individualitat
Ingerència humanitària
Integració
Laïcitat
Lluita contra l'exclusió social
Lluita contra la pobresa
Oci
Racionalitat
Religiositat
Respecte als drets dels pobles
Respecte als drets individuals i col·lectius
Respecte de la identitat
Sensibilitat
Solidaritat intergeneracional
Solidaritat planetària
Transparència de la gestió pública
Treball productiu
Treball socialment útil
Valoració de la racionalitat
Valoració de la sensibilitat
Valoració dels deures cívics


C

Abnegació
Admiració
Adoració
Afecte
Agraïment
Alegria
Altruisme
Amabilitat
Amistat
Amor
Arrelament
Assossec
Atenció
Austeritat
Beatitud
Bellesa
Benaurança
Benvolença
Bondat
Calma
Carinyo
Caritat
Col·laboració
Compassió
Comprensió
Comunió
Confiança
Commiseració
Consol
Constància
Contemplació
Conversió
Coratge
Cordialitat
Cura
Dedicació
Delicadesa
Desaferrament
Devoció
Dignitat
Disciplina
Discreció
Disponibilitat
Docilitat
Dolcesa
Entusiasme
Esforç
Esperança
Estima
Expectació
Èxtasi
Fe
Felicitat
Fervor
Fidelitat
Filantropia
Fraternitat
Generositat
Goig
Gratitud
Honestedat
Honorabilitat
Humilitat
Igualtat
Innocència
Interès
Introspecció
Joia
Justícia
Llàstima
Lleialtat
Llibertat
Lloança
Magnanimitat
Mesura
Misericòrdia
Misteri
Moderació
Modèstia
Noblesa
Obediència
Paciència
Participació
Pau
Penediment
Perdó
Perseverança
Pietat
Placidesa
Plenitud
Pobresa
Puresa
Quietud
Rebel·lia
Reconeixement
Reflexió
Resignació
Respecte
Responsabilitat
Reverència
Sensibilitat
Senzillesa
Serenitat
Silenci
Simpatia
Simplicitat
Sinceritat
Soledat
Solidaritat
Tendresa
Transparència
Veneració
Veracitat
Veritat





divendres, 28 d’octubre de 2016

Observació i participació




Hernández Pijuan 1982



"The view of nature which predominated in the West down to the eve of the Scientific Revolution was that of an enchanted world. Rocks, trees, rivers, and clouds were all seen as wondrous, alive, and human beings felt at home in this environment. The cosmos, in short, was a place of belonging. A member of this cosmos was not an alienated observer of it but a direct participant in its drama...

The story of the modern epoch, at least on the level of mind, is one of progressive disenchantment. From the sixteenth century on, mind has been progressively expunged from the phenomenal world... At least in theory... the "mechanical philosophy"... (is) the dominant mode of thinking. That mode can best be described as disenchantment, nonparticipation, for it insists on a rigid distinction between observer and observed. Scientific consciousness is alienated consciousness: there is no ecstatic merger with nature, but rather total separation from it..."


Morris Berman a The Re-enchantment Of The World (1981), citat per Peter Reason Reflections on Sacred Experience and Sacred Science, Journal of Management Inquiry, 1993.



Possible traducció:


"La visió de la naturalesa que va predominar a Occident fins al començament de la Revolució Científica va ser la d'un món encantat. Les roques, els arbres, els rius i els núvols eren vists com a meravellosos, vivents, i els éssers humans se sentien a gust en aquest entorn . El cosmos, en suma, era un lloc de pertinença. Un membre d'aquest cosmos no era un observador aliè sinó un participant directe en el seu drama...

La història de l'època moderna, almenys en el nivell de la ment, és una història de desencantament progressiu. Des del segle XVI en endavant, la ment ha estat progressivament esborrada del món dels fenòmens... Almenys en teoria... la "filosofia mecànica"... (és) la manera de pensar dominant. La millor manera de descriure aquest pensament és com a desencís, manca de participació, ja que insisteix en una rígida distinció entre observador i observat. La consciència científica és una consciència alienada: no hi ha fusió extàtica amb la natura, sinó més aviat separació total d'ella... "





dijous, 27 d’octubre de 2016

Aturar el temps





Bissier 1959




"No sabem viure ni el silenci ni la reflexió. No sabem aturar el temps. Pensem que som capaços de viure sense aturar-nos, sense pensar, sense reflexionar, sense meditar, sense obrir-nos al misteri. No sabem viure la quotidianitat, que s'ha de viure amb espontaneïtat, sense pensar què faré demà o com sortirà demà això. Vivim projectes de vida, però no vivim la vida."


Raimon Panikkar, al seu llibre de converses amb Antoni Bassas El matí amb Raimon Panikkar Edicions Proa 2008.






dimecres, 26 d’octubre de 2016

Indagació sagrada




Hernández Pijuan 1993



"To be person-centred or humanistic is not enough; to be planet-centred is more satisfying yet still secular. Human endeavours must be both grounded in immediate experience of the presence of the world and contained within a wider cosmology; so an essentially mystic/spiritual worldview underpins my thoughts about quality in human inquiry.

(...)

Call the transcendent spirit God if you will, or Great Spirit, Wakantanka, but know that these are names for an ultimate unspeakable mystery.

(...)

The human is the determiner, the one who through self-reflexive consciousness and intent may co-create many different worlds. So our experience will be sacred or secular partly according to the purpose and intent we bring to it. In contrast to the doctrine that we are passive receptors of sense experience, a sacred and enchanted world will respond to the intentionality of the human mind and spirit. If we take a materialistic and utilitarian view of the planet as non-living matter, then to a large extent that is the way the planet will be. And if we see the planet as ensouled, as Gaia or as Grandmother Earth, then she will unfold for us as living spirit. To a large extent it is a matter of our human intention. Hence the importance of determining our purpose, of choosing what is worthy of our attention and the manner of our attention, above all of envisioning the qualities of the world we wish to inhabit and living in accordance with that vision.

Now I do not mean this as a naive statement of "we can determine our own reality". But I do mean to emphasise that the paradigms which frame our vision are self-sealing, over-determined systems of experience, thought and belief which bring to us only that which we allow them to bring. We can chose the mirror we hold, the aspects of the cosmic dance to which we wish to make ourselves available.

So it seems to me that this must mean that human inquiry must be grounded in a sense of the sacred, and its purpose must be to nurture the growth of love, beauty, wisdom and compassionate action.

(...)

Thus human inquiry is one path toward creative experience of our world, which includes experience of the sacred whole; representation of that experience in ways that bring beauty; understanding and framing of that experience in ways that are not alienated; and action and engagement to heal ourselves and our planet.

(...)

A sacred inquiry will be one in which people can act to heal their lives and their worlds. It is a science of engagement, a science of action.

(...)

Further, in all our inquiry and our attempts to bring love, beauty, wisdom and creative action to our world, we must recognise both the light and the dark: as we attend to experience we must respect the essential mystery, the impossibility of experiencing all; as we reach for beauty we must acknowledge ugliness; as we illuminate and understand we must know what is beyond understanding; and as we act we must also know when to leave alone."


Peter Reason a Reflections on Sacred Experience and Sacred Science, Journal of Management Inquiry, 1993



Possible traducció:

"Estar centrat en la persona o ser humanista no és suficient; estar centrat en el planeta és més satisfactori però encara és secular. Els esforços humans han de ser tant basats en l'experiència immediata de la presència del món com continguts dins d'una cosmologia més general; pel que una cosmovisió essencialment mística/espiritual sustenta els meus pensaments sobre la qualitat en la indagació humana.

(...)

Anomeneu l'esperit transcendent Déu si voleu, o Gran Esperit, Wakantanka, però sapigueu que aquests són noms per a un misteri final inefable.

(...)

L'ésser humà és el determinant, el qual a través de la consciència auto-reflexiva i la intenció pot co-crear molts mons diferents. Així que la nostra experiència serà sagrada o secular en part d'acord amb el propòsit i la intenció que hi aportem. En contrast amb la doctrina que som receptors passius de l'experiència dels sentits, un món sagrat i encantat respondrà a la intencionalitat de la ment i l'esperit humans. Si prenem una visió materialista i utilitària del planeta com a matèria no vivent, llavors en gran mesura així és com el planeta serà. I si veiem el planeta com dotat d'ànima, com Gaia o com Àvia Terra, llavors ella se'ns mostrarà com esperit vivent. En gran mesura, és un assumpte de la nostra intenció humana. D'aquí la importància de determinar el nostre propòsit, de triar el que és digne de la nostra atenció i el tipus de la nostra atenció, sobretot de visionar les qualitats del món que volem habitar i viure d'acord amb aquesta visió.

Amb això no vull defensar una declaració ingènua de "podem determinar la nostra pròpia realitat". Però vull posar l'accent en el fet que els paradigmes que emmarquen la nostra visió són auto-segellats, sistemes d'experiència sobredeterminats, pensament i creença que ens porten només allò que els permetem portar. Podem triar el mirall que sostenim, els aspectes de la dansa còsmica als quals desitgem fer-nos disponibles.

Així que em sembla que això ha de voler dir que la indagació humana ha d'estar basada en un sentit del sagrat, i el seu objectiu ha de ser el de fomentar el creixement de l'amor, la bellesa, la saviesa i l'acció compassiva.

(...)

Per tant la indagació humana és un camí cap a l'experiència creativa del nostre món, que inclou experiència de la totalitat sagrada; representació d'aquesta experiència amb formes que porten bellesa; comprensió i enquadrament d'aquesta experiència en maneres que no estiguin alienades; i acció i compromís per a la curació de nosaltres mateixos i del nostre planeta.

(...)

Una indagació sagrada serà aquella en la qual la gent pot actuar per curar les seves vides i els seus mons. És una ciència de compromís, una ciència d'acció.

(...)

A més, en tota la nostra indagació i els nostres intents per portar amor, bellesa, saviesa i acció creativa al nostre món, hem de reconèixer tant la llum com la foscor: en mirar d'experimentar hem de respectar el misteri essencial, la impossibilitat d'experimentar-ho tot; quan cerquem la bellesa hem de reconèixer la lletjor; quan il·luminem i entenem hem de saber el que està més enllà de la comprensió; i quan actuem també hem de saber quan deixar ser."






dimarts, 25 d’octubre de 2016

Cinquanta cançons més




Agnes Martin 1960



Al post del 14.10.16 recollíem cinquanta cançons que ens han acompanyat en la vida. Ara n'hi afegim cinquanta més (també podeu sentir-ne moltes a la playlist "Cantàvem cançons" de "merceirai" a l'Spotify)...



51. Si arribeu (Lluís Llach, 1974)

Si arribeu en la vida
més lluny d'on pugui arribar,
moriré molt gelós
del que m'haureu avançat,
que no em sabré resignar
a no ser el millor vianant,
l'atleta més fornit
i el més frondós amant.

I no em vulgueu consolar,
només digueu-me, si de cas,
tot allò que hàgiu vist
i jo no podré mirar:
la fondària dels rius
que els meus peus no mullaran,
la fragància del cos
que no podré estimar,
la immensitat d'un cel
en el qual mai no he volat,
les espurnes d'un foc
que no m'hauran cremat,
les barques que a la mar
no podré amarinar;
no, no em doneu consol,
no em sabré consolar.

I perquè sé que vosaltres
anireu més lluny que jo,
estic gelós i content,
molt gelós i content
de la sort que heu tingut,
de la sort que tindreu,
que tanmateix sé que mai
no he estat fornit atleta,
ni tan sols digne amant,
només un vianant.





52. Orfeo negro (Manhã de Carnaval)

Manhã tão bonita manhã
de um dia feliz que chegou
o sol no céu surgiu
e em cada cor brilhou
voltou o sonho então
ao coração.

Depois deste dia feliz
não sei se outro dia virá
e nossa a manhã,
tão bela afinal,
manhã de carnaval.

Canta o meu coração
a alegria voltou
tão feliz a manhã
desse amor.







53. Cançó de matinada (Joan Manuel Serrat, 1969)

Ens ho ha de dir la veu tremolosa
i trista d'un campanar.
Un cop de llum i el crit de d'una garsa
que ha despertat amb fam i busca
per entre blats i civades
qualsevol cosa per omplir el pap.
O potser un gall
que dins la cort canta:
la nit és morta i ja es fa clar.

Mentre jo canto, de matinada,
la vila és adormida encara.

S'han despertat mullades les fulles
del camp d'alfals veí.
S'espolsen l'aigua de la rosada
mentre que arriba la matinada
i el sol que les escalfa
fins que les tallin d'un cop de falç.
Alcen la testa
mullada i fresca.
Per a caure a terra massa temps hi ha.

Dintre la vila ja plora un nen
i pels afores corren els bens.

I amb el sarró i la bóta a l'esquena,
amb un bastó a la mà,
se'n va el pastor i el seu gos d'atura,
se'n van cap unes altres pastures.
Trencant rius i cabanyes
a les muntanyes volen tornar.
Surt amb l'aurora,
cal sortit d'hora:
el camí que han de fer és molt llarg.

Cap a la vila ja ve el pagès,
la bossa buida i el carro ple

de roig tomàquet i de verdures
collides del seu hort.
La mula sua i el carro crida
i l'home tanca els ulls i somnia
mentre el sol es lleva
d'un llit d'alzines, enlluernant
les velletes que, pansidetes,
cap a l'església van caminant.

I ara jo canto de matinada,
la vila és adormida encara.





54. La barca d'en Miquel (espiritual negre)

Rema, rema amunt, Miquel, al·leluia
pel Jordà aniràs al cel, al·leluia.

Té una barca de cançó, al·leluia
canten rem, vela i timó, al·leluia.





55. La pregària (Francis Jammes - Georges Brassens, 1953)

Pel nen que està morint en braços de sa mare,
a l'hora que al carrer hi ha infants que fan gatzara;
i per l'ocell ferit que sense saber com,
té el pit vermell de sang i va caient a plom;
per la set i la fam i pel deliri ardent,
Déu vos salve Maria!

Pel noi apallissat per l'embriac quan entra,
pel ruc que va rebent cops de garrot al ventre,
i per l'home innocent que ha sigut castigat;
per la noia venuda que ja han humiliat;
pel fill que té una mare marcada per l'insult,
Déu vos salve Maria!

Per la vella que no pot més
i cau feixuga cridant: "Déu meu!"
Per 'quells que van sols dia i nit
i es troben mig perduts i sense cap amic,
com el que el bon Jesús trobà en el Cirineu;
pel trist i brut cavall caigut ran del camí,
Déu vos salve Maria!

Pel Nord, Sud, Est i Oest, crucificant la terra;
per tots els que en la carn sofreixen dura guerra;
pels que no tenen peus, pels que no tenen mans,
i pels malalts que mai no reben visitants,
pel just que és col·locat enmig dels assassins,
Déu vos salve Maria!

Per la mare que sap que el fill ferit és viu;
per l'ocell que ha cridat l'ocell caigut del niu;
per l'herba que té set i finalment ja plou;
pels ulls amics i per l'amor que torna a ser,
i pel captaire que ha trobat el seu diner,
Déu vos salve Maria!



Text original (Francis Jammes)


Par le petit garçon qui meurt près de sa mère
Tandis que des enfants s'amusent au parterre;
Et par l'oiseau blessé qui ne sait pas comment
Son aile tout à coup s'ensanglante et descend
Par la faim et la soif et le délire ardent:
Je vous salue, Marie.

Par les gosses battus par l'ivrogne qui rentre,
Par l'âne qui reçoit des coups de pied au ventre
Et par l'humiliation de l'innocent châtié,
Par la vierge vendue qu'on a déshabillée,
Par le fils dont la mère a été insultée:
Je vous salue, Marie.

Par la vieille qui, trébuchant sous trop de poids,
S'écrie : "Mon Dieu !" Par le malheureux dont les bras
Ne purent s'appuyer sur une amour humaine
Comme la Croix du Fils sur Simon de Cyrène;
Par le cheval tombé sous le chariot qu'il traîne:
Je vous salue, Marie.

Par les quatre horizons qui crucifient le Monde,
Par tous ceux dont la chair se déchire ou succombe,
Par ceux qui sont sans pieds, par ceux qui sont sans mains,
Par le malade que l'on opère et qui geint
Et par le juste mis au rang des assassins:
Je vous salue, Marie.

Par la mère apprenant que son fils est guéri,
Par l'oiseau rappelant l'oiseau tombé du nid,
Par l'herbe qui a soif et recueille l'ondée,
Par le baiser perdu par l'amour redonné,
Et par le mendiant retrouvant sa monnaie:
Je vous salue, Marie.

Par l'âne et par le boeuf, par l'ombre de la paille,
Par la pauvresse à qui l'on dit qu'elle s'en aille,
Par les nativités qui n'auront sur leurs tombes
Que les bouquets de givre aux ailes de colombe,
Par la vertu qui lutte et celle qui succombe:
Je vous salue, Marie.







56. Tota la tristor (popular americana; cantada per Falsterbo 3, 1967)

Tota la tristor, aviat serà fora.

Un dia un llibre em van donar, arreu hi deia: llibertat.

Tota la tristor, aviat serà fora.

Si la fe es pogués comprar amb diners, viuria el ric i el pobre fóra mort.

Tota la tristor, aviat serà fora.

Hi ha un arbre al paradís, arbre de vida per tu i per mi.

Tota la tristor, aviat serà fora.





57. No has comptat mai les estrelles (popular alemanya)

No has comptat mai les estrelles, quan la nit estén el vel?
Elles fan les nits més belles quan llueixen en el cel.
Déu els va donar la vida i l'esclat.
Déu és qui fixà el curs del seu pas.
Sap el nom de totes elles i no les oblida pas.

No has comptat mai les roselles, quan les bressa el ventijol?
Lluminoses i vermelles, sota el bes d'un raig de sol.
Déu els va donar l'escaient vestit.
Déu les va pintar de vermell bonic.
Sap el nom de totes elles i no les oblida pas.

No sabies que a la terra tots els homes són germans?
Perquè dins les seves venes corre la mateixa sang.
Déu els coneix tots i els estima tots.
Sap el nom de tots els homes i no els oblida pas.


Text original:


Weißt du, wieviel Sternlein stehen
an dem blauen Himmelszelt?
Weißt du, wieviel Wolken gehen
weithin über alle Welt?
Gott, der Herr, hat sie gezählet,
dass ihm auch nicht eines fehlet
an der ganzen großen Zahl.

Weißt du, wieviel Mücklein spielen
in der heißen Sonnenglut?
Wieviel Fischlein auch sich kühlen
in der hellen Wasserflut?
Gott, der Herr, rief sie mit Namen,
dass sie all' ins Leben kamen,
dass sie nun so fröhlich sind.

Weißt du, wieviel Kinder frühe
steh'n aus ihrem Bettlein auf,
dass sie ohne Sorg' und Mühe
fröhlich sind im Tageslauf?
Gott im Himmel hat an allen
seine Lust, sein Wohlgefallen,
kennt auch dich und hat dich lieb.



58. Au pren alè (Joan Soler Amigó - Abbé David Julien; cantada per Esquirols, 1973)

Au, pren alè, canta la vida,
canta la teva fe.
Canta de cor, llança la crida,
canta la bona sort.
Obre dreceres, lluny la quimera!
vés pel camí del sol.
En l'enyorança, guarda esperança,
tot serà nou si vols.

Canta al matí, guaita la cima
que el sol ha fet florir.
Canta la nit, prega i estima,
sàpigues ser agraït.
Quan a vegades les nuvolades
tornen de plom el cel;
no mirar enrere,
lluita i espera,
canta amb més fort anhel!



59. No sap ningú (espiritual negre)

No sap ningú l'angoixa que tinc,
no ho sap sinó Jesús;
no sap ningú l'angoixa que tinc,
glòria, al·leluia!

Sovint content, sovint retut; oh, Déu méu.
I molt sovint també caigut; oh, Déu méu.

No sap ningú l'angoixa que tinc,
no ho sap sinó Jesús;
no sap ningú l'angoixa que tinc,
glòria, al·leluia!



Text original:


Nobody knows the trouble I've seen
Nobody knows but Jesus
Nobody knows the trouble I've seen
Glory, Hallelujah.

Sometimes I'm up
And sometimes I'm down
Oh, yes, Lord,
sometimes I'm almost to the ground
Oh, yes, Lord, still

Nobody knows the trouble I've seen
Nobody knows but Jesus
Nobody knows the trouble I've seen
Glory, Hallelujah

If you get there before I do
Oh, yes, Lord,
Tell all my friends I'm coming too
Oh, yes,…











60. El dia que el vaixell vindrà (Bob Dylan, 1964)

Aquell dia ja ho veureu,
quan el vent es pararà
i la brisa deixarà de respirar.
Una calma xafogosa,
com abans del temporal
el dia que el vaixell vindrà.

Tot el mar s'obrirà
i les ones cantaran
i els vaixells se n'aniran fins el fons.
De la sorra de la platja,
cada gra s'estremirà,
el dia que el vaixell vindrà.

Els peixos s'alegraran,
nedaran fora del camí:
els ocells també hauran de somriure.
A la sorra els grans pedrots,
creieu-me, estaran contents
el dia que el vaixell vindrà.

Les paraules que es diran
per atabalar el vaixell,
no les entendrà ningú, no, ningú.
Les cadenes dels set mars
aquell vespre es trencaran,
el dia que el vaixell vindrà.

Aquell dia sentirem
grans càntics per tot arreu.
Al moment que el Capità baixi a terra
fins el sol respectarà
les cares a sobre el pont
el dia que el vaixell vindrà.

La sorra serà
un tapís daurat
per a reposar els teus peus fatigats;
i el vell Capità
et tornarà a recordar
que el món sencer t'espera.

De bon matí els enemics,
amb els ulls plens de son,
quan el vegin, creuran que somien;
per molt que ho vulguin negar
s'adonaran que ja hi és,
el dia que el vaixell vindrà.

Aixecaran les mans
demanant pietat,
però no hi haurà res a fer;
al fons del mar s'ofegaran
com va passar al Faraó,
el dia que el vaixell vindrà.


Text original:


`Oh the time will come up
 When the winds will stop
 And the breeze will cease to be breathin’
 Like the stillness in the wind
 ’Fore the hurricane begins
 The hour when the ship comes in

 Oh the seas will split
 And the ship will hit
 And the sands on the shoreline will be shaking
 Then the tide will sound
 And the wind will pound
 And the morning will be breaking

 Oh the fishes will laugh
 As they swim out of the path
 And the seagulls they’ll be smiling
 And the rocks on the sand
 Will proudly stand
 The hour that the ship comes in

 And the words that are used
 For to get the ship confused
 Will not be understood as they’re spoken
 For the chains of the sea
 Will have busted in the night
 And will be buried at the bottom of the ocean

 A song will lift
 As the mainsail shifts
 And the boat drifts on to the shoreline
 And the sun will respect
 Every face on the deck
 The hour that the ship comes in

 Then the sands will roll
 Out a carpet of gold
 For your weary toes to be a-touchin’
 And the ship’s wise men
 Will remind you once again
 That the whole wide world is watchin’

 Oh the foes will rise
 With the sleep still in their eyes
 And they’ll jerk from their beds and think they’re dreamin’
 But they’ll pinch themselves and squeal
 And know that it’s for real
 The hour when the ship comes in

 Then they’ll raise their hands
 Sayin’ we’ll meet all your demands
 But we’ll shout from the bow your days are numbered
 And like Pharoah’s tribe
 They’ll be drownded in the tide
 And like Goliath, they’ll be conquered







61. Palabras para Júlia (José Agustín Goytisolo - Paco Ibáñez, 1969)

Tú no puedes volver atrás
porque la vida ya te empuja
como un aullido interminable.

Hija mía es mejor vivir
con la alegría de los hombres
que llorar ante el muro ciego.

Te sentirás acorralada
te sentirás perdida o sola
tal vez querrás no haber nacido.

Yo sé muy bien que te dirán
que la vida no tiene objeto
que es un asunto desgraciado.

Entonces siempre acuérdate
de lo que un día yo escribí
pensando en ti como ahora pienso.

La vida es bella, ya verás
como a pesar de los pesares
tendrás amigos, tendrás amor.

Un hombre solo, una mujer
así tomados, de uno en uno
son como polvo, no son nada.

Pero yo cuando te hablo a ti
cuando te escribo estas palabras
pienso también en otra gente.

Tu destino está en los demás
tu futuro es tu propia vida
tu dignidad es la de todos.

Otros esperan que resistas
que les ayude tu alegría
tu canción entre sus canciones.

Entonces siempre acuérdate
de lo que un día yo escribí
pensando en ti
como ahora pienso.

Nunca te entregues ni te apartes
junto al camino, nunca digas
no puedo más y aquí me quedo.

La vida es bella, tú verás
como a pesar de los pesares
tendrás amor, tendrás amigos.

Por lo demás no hay elección
y este mundo tal como es
será todo tu patrimonio.

Perdóname no sé decirte
nada más pero tú comprende
que yo aún estoy en el camino.

Y siempre siempre acuérdate
de lo que un día yo escribí
pensando en ti como ahora pienso.






62. La vall del riu vermell (espiritual negre)

Trobarem a faltar el teu somriure.
Diu que ens deixes, te'n vas lluny d'aquí.
Però el record de la vall on vas viure,
no l'esborra la pols del camí.

El teu front duu la llum de l'albada,
ja no et solquen dolors ni treballs
i el vestit amarat de rosada
és vermell com el riu de la vall.

Quan arribis a dalt la carena,
mira el riu i la vall que has deixat,
i aquest cor que ara guarda la pena
tan amarga del teu comiat.


Text original


From this valley they say you are going,
We will miss your bright eyes and sweet smile,
For they say you are taking the sunshine
Which has brightened our pathways a while.

Come and sit by my side if you love me;
Do not hasten to bid me adieu,
But remember the Red River Valley,
And the girl that has loved you so true.

I've been thinking a long time, my darling,
Of the sweet words you never would say,
Now, alas, must my fond hopes all vanish?
For they say you are going away.

Won't you think of the valley you're leaving,
Oh, how lonely and sad it will be,
Just think of the fond heart you're breaking,
And the grief you are causing to me.

From this valley they say you are going,
When you go, may your darling go too?
Would you leave her behind unprotected,
When she loves no one other than you.

As you go to your home by the ocean,
May you never forget those sweet hours,
That we spent in the Red River Valley,
And the love we exchanged 'mid the flowers.

I have promised you, darling, that never
Will a word from my lips cause you pain,
And my life, it will be yours forever,
If you only will love me again.

They will bury me where you have wandered,
Near the hills where the daffodils grow,
When you're gone from the Red River valley,
For I can't live without you I know.









63. Caminito del indio (Atahualpa Yupanqui, 1957)

Caminito del indio:
Sendero colla
Sembrao de piedras.
Caminito del indio
Que junta el valle con las estrellas.

Caminito que anduvo
De sur a norte
Mi raza vieja;
Antes que en la montaña
La pachamama se ensombreciera.

Cantando en el cerro,
Llorando en el río,
Se agranda en la noche
La pena del indio.

El sol y la luna
Y este canto mío
Besaron tus piedras,
Camino del indio.

En la noche serrana
Llora la quena su honda nostalgia
Y el caminito sabe
Quién es la chola,
Que el indio llama

Se levanta en el cerro
La voz doliente de la baguala
Y el camino lamenta
Ser el culpable
De la distancia.

Cantando en el cerro,
Llorando en el río,
Se agranda en la noche
La pena del indio.

El sol y la luna
Y este canto mío
Besaron tus piedras,
Camino del indio.





64. Arrels (Joan Crosas; cantada per Esquirols, 1975)

Cal que deixi la meva casa i prengui el bastó
cal que amb una esperança trenqui la tristor
faré una cabana de pedra i de fang
on la terra em doni el seu guany

Clavaré les meves arrels
creixent de cara al cel
donaré fruit abundós
i l'hivern em despullarà
de neu em cobrirà
neu que es fondrà a poc a poc.

Després de la lluita intensa, vindrà el repòs
deixaré la terra adobada pel meu esforç.
Els fills que em segueixin potser marxaran,
però vagin on vagin, constants

Clavaran les seves arrels
creixent de cara al cel
donaran fruit abundós
i l'hivern els despullarà
de neu els cobrirà
neu que es fondrà a poc a poc

Cal que deixi la meva casa i prengui el bastó
cal que amb una esperança trenqui la tristor.





65. El nen d'Hiroshima (Nazim Hikmet - Pete Seeger; adaptació de Ramon Casajoana)

Per tot arreu us vaig cridant,
però ningú no em pot sentir,
i quan us parlo no em veieu,
perquè sóc mort, perquè sóc mort.

Tenia set anys quan vaig morir
a Hiroshima, fa molt temps.
Encara tinc aquells set anys,
quan els nens moren
no creixen més.

Tot el meu cos es va cremar,
amb els ulls cecs em vaig desfer,
tots els meus ossos es van fer pols;
després, el vent s'ho va emportar.

Dolços no en vull, no em cal el pa,
no vull arròs, fruites tampoc,
jo no demano res per mi
perquè sóc mort, perquè sóc mort.

El que us demano és que ara lluiteu,
però per la pau, però per la pau,
per tal que els nens de tot el món
puguin viure, créixer, riure i jugar.



Text original:


I come and stand at every door
But no one hears my silent prayer
I knock and yet remain unseen
For I am dead, for I am dead

I'm only seven although I died
In Hiroshima long ago
I'm seven now as I was then
When children die they do not grow

My hair was scorched by swirling fire
My eyes grew dim, my eyes grew blind
Death came and turned my bones to dust
And that was scattered by the wind

I need no fruit, I need no rice
I need no sweets nor even bread
I ask for nothing for myself
For I am dead, for I am dead

All that I ask is that for peace
You fight today, you fight today
So that the children of this world
May live and grow and laugh and play.







66. La casa del sol naixent (popular americana; adaptació de Ramon Folch i Camarasa)

Hi ha un casalot a Nova Orleans
se’n diu el Sol Naixent
i ha estat de molts xicots la perdició,
jo en sóc un cas vivent.

La mare era modista
tenia bones mans
mon pare era un jugador
allà a Nova Orleans.

Maleta, i bagul i no res més,
li cal a un jugador
i només se sent cofoi del tot
quan li diuen borratxó.

Oh, mare als fills avisa
que no facin com jo he fet:
viure sempre en pecat i en el vici
a la casa del Sol Naixent.


Text original:


There is a house in New Orleans
They call the Rising Sun
And it's been the ruin of many a poor boy
And God, I know I'm one

My mother was a tailor
She sewed my new blue jeans
My father was a gamblin' man
Down in New Orleans

Now the only thing a gambler needs
Is a suitcase and trunk
And the only time he's satisfied
Is when he's on a drunk

Oh mother, tell your children
Not to do what I have done
Spend your lives in sin and misery
In the House of the Rising Sun

Well, I got one foot on the platform
The other foot on the train
I'm goin' back to New Orleans
To wear that ball and chain

Well, there is a house in New Orleans
They call the Rising Sun
And it's been the ruin of many a poor boy
And God, I know I'm one.









67. Vell pelegrí (espiritual negre)

Vell pelegrí, jo vaig fent via,
com foraster arreu del món,
i estic segur que, a l'altra vida,
m'acollirà Déu pietós.
Me'n vaig allà a veure el Pare,
lassat el cos de caminar;
al capdavall de la jornada,
lloc de repòs penso trobar.

El meu camí ja arriba a terme,
ja sento pròxim el Jordà;
però amb la mort res no puc perdre,
que hi deixaré el meu penar.
Allà veuré jo el meu Pare,
consol i amor em donarà;
al capdavall de la jornada,
prop d'Ell espero reposar.

Jo veig la fi sense temença,
com un descans per al meu cos,
i veig venir la recompensa,
per Déu promesa al meu esforç.
Me'n vaig allà, al sojorn dels àngels,
on no rebré cap més refús;
per cantar amb ells goigs i lloances,
eternament, al bon Jesús.


Text original:


I'm just a poor wayfaring stranger.
I'm a-travelling through this world of woe,
But there's no sickness, toil, or danger
In that sweet home to which I go.
I'm going there to see my mother.
She said she'd meet me when I come.
I'm only going over Jordan;
I'm only going over home.

I know dark clouds are going to gather around me,
And I know my way will be rough and steep,
But beautiful fields lie just before me,
Where God's redeemed their vigils keep.
I'm going there to meet my loved ones,
Gone on before me one by one.
Oh, I'm just going over Jordan;
I'm only going over home.

I want to wear a crown of glory
When I get home to that good land,
And I want to sing redemption's story
In concert with the blood-washed band.
I'm going there to see my Savior;
I'll dwell with him and no more roam.
Oh, I'm just going over Jordan;
I'm only going over home.

I'll soon be done with my earthly trials;
My body will sleep in the old church yard.
I'll drop this cross of self-denial,
And I'll go a-singing home to God.
I'm going there to live forever,
And there I'll sing redemption's song.
I'm only going over Jordan;
Oh, I'm just going over home.




68. Noia negra (popular americana; adaptació de Joan Boix)

Noia negra, noia negra, no em menteixis a mi,
diga'm on vas passar ahir la nit.

"Sota els pins, sota els pins, on el sol mai no es veu,
vaig plorar tota la nit.

El meu home ha estat conductor de tren,
va morir lluny de la ciutat.

Van trobar el seu cap esclafat prop d'un tren;
el seu cos mai més no l'han trobat."

Noia negra, noia negra, no em menteixis a mi,
diga'm on vas passar ahir la nit.





69. No serem moguts (adaptació de Xesco Boix)

No serem, no serem moguts!
No serem, no serem moguts,
igual que el pi aprop de la ribera,
no serem moguts !

Ens empara el Sindicat, no serem moguts!
Ens empara el Sindicat, no serem moguts,
igual que el pi aprop de la ribera,
no serem moguts!
No serem, no serem moguts!
No serem, no serem moguts,
igual que el pi aprop de la ribera,
no serem moguts!

Lluitarem i aguantarem, no serem moguts!
Lluitarem i aguantarem, no serem moguts,
igual que el pi aprop de la ribera,
no serem moguts!
No serem, no serem moguts!
No serem, no serem moguts,
igual que el pi aprop de la ribera,
no serem moguts!

El Nord i el Sud tots junts, no serem moguts!
El Nord i el Sud tots junts, no serem moguts,
igual que el pi aprop de la ribera,
no serem moguts!
No serem, no serem moguts!
No serem, no serem moguts,
igual que el pi aprop de la ribera,
no serem moguts!









70. Saga de l'infant de Falsterbo

Dorm, dorm, infant,
ben a prop del teu cavall blanc.
demà tu marxaràs aviat
quan l'alba et renti el front.

Deixaràs els companys,
els pares i els amics.
T'enfilaràs muntanya amunt
sense girar el cap.

Quan la lluna et digui adéu
i el dia es faci clar
recorda aquells que han preparat
tota una pau per tu.

Dorm, dorm, infant...



71. Deixa'm restar amb tu (Tom Paxton; adaptació d’Albert Batiste)

Si tens el cor gran,
deixa'm entrar-hi un instant
Tu podries fer-me un dolç favor, oh noia,
Mai no he rebrotat, la mentida de la veritat,
Oh noia deixa'm restar amb tu.

Fes-me un llit albat,
Per reposar el cap cansat,
Vull explicar-te les meves penes, noia
I abans de marxar, els cabells deixat anar,
Oh noia deixa'm restar amb tu.

Sento un aire trist,
Que em rosega els cinc sentits
No saps quan he voltat, sense nord, oh noia
Creua't al meu camí, i abans del matí
Oh noia deixa'm restar amb tu.

Marxaré tot sol, amb el primer raig de sol
Qui sap cap on aniré després, oh noia,
T'estimaré tant, en un sol instant,
Oh noia deixa'm restar amb tu.

Potser ploraré, si et recordo temps després
Alguns vespres tristos, estic sol, oh noia
Potser tornaré, dalt del tren al teu recés
Oh noia, deixa'm restar amb tu.



72. Una guitarra (Joan Manuel Serrat, 1967)

Me la van regalar quan em voltaven,
somnis dels meus setze anys, encara adolescent;
entre les meves mans que tremolaven,
jo vaig prendre ben fort aquell joguet.

Vàrem créixer plegats, jo em vaig fer un home;
ella es va anar espatllant al meu costat.
Ara que jo la veig bruta i trencada,
m'adono del molt que l'he estimat.

Primer els amics arriben.
Quan els amics se'n van,
sols queda una guitarra
per fer d'acompanyant.

Ara l'amor arriba.
Després l'amor se'n va.
Sols queda una guitarra
i el seu cant que plora.

Ara sé d'un company que mai no enganya,
que quan m'ompli de goig cantarà amb mi, amb mi;
ja tinc un amic fidel, pobra guitarra:
canta quan canto jo i plora sempre amb mi.







73. Els temps estan canviant (Bob Dylan, 1964; adaptació d'Albert Batiste)

Acosteu-vos, bones gents
Vingueu d'on vingueu
Vosaltres que us adoneu
De l'aigua que va pujant
Sabeu ben bé que aviat
Us podeu ofegar
Si creieu que val la pena
La vida, i us voleu salvar
Apreneu a nadar aviat
O us ofegareu
Perquè els temps estan canviant

Veniu escriptors i crítics
Que creieu saber-ho tot
Cal tenir els ulls oberts
I canviar si canvia el món
No correu tampoc massa
La ruleta està girant
Ningú no pot saber
El lloc on pararà
Vigileu, qui perd avui
Guanyarà segur demà
Perquè els temps estan canviant

Veniu, ministres, diputats
Escolteu-me de grat
Deixeu lliures les portes
No detureu pas ningú
Atenció! els endarrerits
Són els que ho perdran tot
Deixeu el vostre vell camí
Ja no serveix; no sentiu
Aquest vent que us trenca els vidres
I fa trontollar les parets?
És que els temps estan canviant

Veniu pares i assenyats
De tot arreu del món
No critiqueu abans mireu
Si porteu una bena als ulls
Els vostres fills i les vostres filles
Ja parlen diferent
No poseu més obstacles
Als nostres camins nous
Pel sol fet que vosaltres
No podeu seguir el nostre pas
Perquè els temps estan canviant

El camí ja és marat
I els daus ja són tirats
Mireu que el que avui és lent
Serà ràpid demà
L'ordre s'ha capgirat
Per la mateixa eterna llei
Per la qual el present d'avui
Serà el passat demà
I el que avui és el primer
Serà l'últim d'arribar
Perquè els temps estan canviant.


Text original:


Come gather 'round people where ever you roam
And admit that the waters around you have grown
And accept it that soon you'll be drenched to the bone
If your time to you is worth savin'
Then you better start swimmin' or you'll sink like a stone,
For the times they are a' changin'!

Come writers and critics who prophesy with your pen
And keep your eyes wide the chance won't come again
And don't speak too soon for the wheel's still in spin
And there's no tellin' who that it's namin'
For the loser now will be later to win
For the times they are a' changin'!

Come senators, congressmen please heed the call
Don't stand in the doorway don't block up the hall
For he that gets hurt will be he who has stalled
There's a battle outside and it's ragin'
It'll soon shake your windows and rattle your walls
For the times they are a' changin'!

Come mothers and fathers throughout the land
And don't criticize what you can't understand
Your sons and your daughters are beyond your command
Your old road is rapidly agin'
Please get out of the new one if you can't lend your hand
For the times they are a' changin'!

The line it is drawn the curse it is cast
The slow one now will later be fast
As the present now will later be past
The order is rapidly fadin'
And the first one now will later be last
For the times they are a' changin'!







74. Puff, el drac màgic (L. Lipton - P. Yarrow, 1961; adaptació de Ramon Casajoana)

Paff era un drac màgic
que vivia al fons del mar,
però sol s'avorria molt
i sortia a jugar.

Paff era un drac màgic
que vivia al fons del mar,
però sol s'avorria molt
i sortia a jugar.

Hi havia un nen petit
que se l'estimava molt;
es trobaven a la platja
tot jugant de sol a sol.
Tots dos van preparar
un viatge molt llarg:
volien anar a veure el món
i travessar la mar.

Paff era un drac màgic
que vivia al fons del mar,
però sol s'avorria molt
i sortia a jugar.

Quan hi havia tempesta,
s'ho arreglaven molt bé:
enfilant-se a la cua d'en Paff,
vigilava el vent.
Nobles, reis i prínceps
s´inclinaven al seu pas,
i quan Paff els va fer un crit,
els pirates van callar.

Paff era un drac màgic
que vivia al fons del mar,
però sol s'avorria molt
i sortia a jugar.

Els dracs viuen per sempre,
però els nens es fan grans,
va conèixer altres jocs pel món,
que li van agradar tant
que una nit molt grisa i trista
el nen el va deixar
i els brams de joia d'aquell drac
es van acabar.

Doblegant el seu llarg coll,
el drac es va allunyar.
Semblava que estava plovent
quan es va posar a plorar.
Tot sol molt trist i moix
el drac es va allunyar
i a poc a poc, molt lentament,
se'n va tornar al fons del mar.

Paff era un drac màgic
que vivia al fons del mar,
però sol s'avorria molt
i sortia a jugar.


Text original:


Puff, the magic dragon lived by the sea
And frolicked in the autumn mist
in a land called Honnah Lee
Little Jackie Paper loved that rascal Puff
And brought him strings and sealing wax and other fancy stuff, oh!

Puff, the magic dragon lived by the sea
And frolicked in the autumn mist
in a land called Honnah Lee
Puff, the magic dragon lived by the sea
And frolicked in the autumn mist
in a land called Honnah Lee

Together they would travel on a boat with billowed sail
Jackie kept a lookout perched on Puff's gigantic tail
Noble kings and princes would bow whene'er they came
Pirate ships would lower their flags when Puff roared out his name, oh!

Puff, the magic dragon lived by the sea
And frolicked in the autumn mist
in a land called Honnah Lee
Puff, the magic dragon lived by the sea
And frolicked in the autumn mist
in a land called Honnah Lee

A dragon lives forever but not so little boys
Painted wings and giant rings make way for other toys
One grey night it happened, Jackie Paper came no more
And Puff that mighty dragon, he ceased his fearless roar

His head was bent in sorrow, green scales fell like rain
Puff no longer went to play along the cherry lane
Without his life-long friend, Puff could not be brave
So Puff that mighty dragon sadly slipped into his cave, oh!

Puff, the magic dragon lived by the sea
And frolicked in the autumn mist
in a land called Honnah Lee
Puff, the magic dragon lived by the sea
And frolicked in the autumn mist

in a land called Honnah Lee.









75. Les rondes de vi (Joan Soler Amigó - Jaume Arnella, 1969)

No vagis a la mar
a encomanar les penes,
no vagis a la mar
les aigües en van plenes.

Vora, vora del port
hi ha una vella taverna,
vora, vora del port
un bar de mala mort.

Una bota de rom
i una altra d'aiguardent,
una bota de rom
i molta olor de gent.

No siguis sol a beure
ni sol a rumiar,
no siguis sol a beure
que el vi et condemnarà.

El primer brindis va
per companys i companyes,
el segon anirà
pels qui els han crescut banyes.

El tercer libació
a la salut dels pobres,
no és amb mala intenció
deixar al burgès les sobres.

Atents, amics, encara
al següent got de vi:
beneirem la mare
que a tots ens va parir.

La copa que fa cinc
pel gran Pare Noè,
la copa que fa sis
pels diables del cafè.

Quan el sis serà buit
maleirem l'infern,
la copa que fa vuit
el clero i el govern.

El got de comiat
el cantarem tots junts,
el got de comiat,

un rèquiem pels difunts.





76. Un esquimal perdut en el desert (popular francesa)

Un esquimal perdut en el desert
entonava cançons amb el seu banjo,
per recordar el seu país,
allà, on ell era feliç.

Badabadum badum badum badabadum
badabadum badum badum badabadum.

He vingut d´Alaska.
Dubi dubi dubi dubi ua, ua, ua
Per això en aquest moment, en trobo malament,
degut a la calor i aquest gran vent.

Tenia un iglú molt petitó.
No hi havia mosquits, ni teranyines, ni corcs,
el cel era blau, les aigües també
ni gota de pols hi havia pel carrer.

Badabadum badum badum badabadum
badabadum badum badum badabadum

M'agrada el trineu, la foca i l'ós.
Dubi dubi dubi dubi ua, ua, ua
A mi m'agrada el peix, vestir-me tot de pells
no vull veure més ni serps ni camells.





77. Cançó del noi dels cabells llargs (Els 3 Tambors, 1966)

Mireu que estic sol,
acabo de deixar els amics,
els nois i les noies m'han dit adéu
o fins demà.

Miro cap al cel,
i les estrelles no m'estimen,
i a dins de les cases la gent es posa a la taula.
Després xerraran d'aquestes coses tan banals
com són la tele, el treball o bé el cinema
o bé el futbol.
Ells es fumaran el seu cigarro,
i quan no els sentin les dones
explicaran un xiste verd.

Però mai no recordaran
el noi que és mort a la guerra,
a l'absurda guerra,
o a qualsevol guerra
que els homes s'inventen
perque hi morin els nois.

Jo no vull anar a casa aquesta nit,
no vull que em vegin els veïns
ara que estic plorant.
Val més que creguin
que com sempre estic cantant
i es riguin dels meus cabells llargs
i diguin que sóc un ximplet.
I quan parlin algun dia de mi
diran que sóc l'extravagant
que no té res a dins del cap..
Val més que no treure'ls l'encant
i que la gent del meu carrer
es creguin que són un iè-iè.

Per què no veuen que estic trist?
Per què no es donen compte
que el món no és tan bonic?
N'hi ha que passen gana,
n'hi ha molts molts a la guerra,
i ells sols parlen del seu futbol.


78. La guerra cruel (Peter, Paul and Mary, 1962; adaptació de Ramon Casajoana)

La cruel guerra brama
i en Joan ha de partir
jo no vull restar sola
de dia i nit.
No vull restar sola
això em destrossa el cor.
Deixa'm venir, deixa'm.
No, amor meu, no.

Demà ja és diumenge;
l'altre has de partir
el teu capità et crida
i cal obeir.
El teu capità et crida
això em destrossa el cor.
Deixa'm venir, deixa'm.
No, amor meu, no.

Em tallaré les trenes
d'home em vestiré
seré el teu camarada
quan junts marxarem
Seré el teu camarada
ningú no ho sabrà.
Deixa'm venir, deixa'm.
No, amor meu, no

Oh, estimat escolta'm
no siguis tan cruel
jo t'estimo molt més
que tot el món junt
t'estimo molt més
tant que no ho sé dir.
Deixa'm venir, deixa'm.
Sí, amor meu, sí.

Sí, amor meu, sí.


Text original:


The Cruel War is raging, Johnny has to fight
I want to be with him from morning to night.
I want to be with him, it grieves my heart so,
Won't you let me go with you?
No, my love, no. 

Tomorrow is Sunday, Monday is the day
That your Captain will call you and you must obey.
Your captain will call you it grieves my heart so,
Won't you let me go with you?
No, my love, no. 

I'll tie back my hair, men's clothing I'll put on,
I'll pass as your comrade, as we march along.
I'll pass as your comrade, no one will ever know.
Won't you let me go with you?
No, my love, no. 

Oh Johnny, oh Johnny, I fear you are unkind
I love you far better than all of mankind.
I love you far better than words can e're express
Won't you let me go with you?
Yes, my love, yes. 

Yes, My Love, Yes.


79. Que tinguem sort (Lluís Llach, 1974)

Si em dius adéu, 
vull que el dia sigui net i clar, 
que cap ocell 
trenqui l'harmonia del seu cant. 
Que tinguis sort 
i que trobis el que t'ha mancat 
en mi. 

Si em dius "et vull", 
que el sol faci el dia molt més llarg, 
i així, robar 
temps al temps d'un rellotge aturat. 
Que tinguem sort, 
que trobem tot el que ens va mancar 
ahir. 

I així pren, així pren tot el fruit que et pugui donar 
el camí que, a poc a poc, escrius per demà. 
Què demà, que demà mancarà el fruit de cada pas; 
per això, malgrat la boira, cal caminar. 

Si véns amb mi, 
no demanis un camí planer, 
ni estels d'argent, 
ni un demà ple de promeses, sols 
un poc de sort, 
i que la vida ens doni un camí 
ben llarg.

I així pren...


80. Paraules d'amor (Joan Manuel Serrat, 1969)

Ella em va estimar tant,
jo me l'estimo encara.
Plegats vam travessar
una porta tancada.
Ella, com us ho podré dir
era tot el meu món llavors,
quan a la llar cremaven
només paraules d'amor.

Paraules d'amor senzilles i tendres,
no en sabíem més, teníem quinze anys;
no havíem tingut massa temps per aprende'n,
tot just despertàvem del son dels infants.
En teníem prou amb tres frases fetes
que havíem après d'antics comediants;
d'histories d'amor, somnis de poetes,
no en sabíem més, teníem quinze anys.

Ella qui sap on és,
ella qui sap on para;
la vaig perdre i mai més
he tornat a trobar-la.
Però sovint, en fer-se fosc,
de lluny m'arriba una cançó;
velles notes, vells acords,
velles paraules d'amor.

Paraules d'amor senzilles i tendres,
no en sabíem més, teníem quinze anys;
no havíem tingut massa temps per aprende'n,
tot just despertàvem del son dels infants.
En teníem prou amb tres frases fetes
que havíem après d'antics comediants;
d'histories d'amor, somnis de poetes,
no en sabíem més, teníem quinze anys.


81. Deixa-ho córrer, ja està fet (Bob Dylan, 1963)

No et pensis pas que tot està molt bé, no,
seria massa planer;
no et pensis pas que tothom viu feliç, no,
seria massa senzill.

L'arbre que has plantat pot créixer tort o dret,
el consell que has donat pot ser llançat al vent,
l'home no pot ser a la mida que el volem,
deixa-ho córrer ja està fet.

No et pensis pas que tothom està bé, no
malgrat la cara que fa;
no et pensis pas que tothom està bé, no,
malgrat la vida que fa;

La gana fa que el pa no sigui dur,
la por et farà plorar, pitjor per tu,
la nit d'amor no s'acabarà mai,
però ara ens toca despertar.

M'agradaria tenir una altra amiga
que fos tal com eres tu;
m'agradaria tenir una altra amiga
que m'estovés el cor dur.

Donar-li la soledat que ara tinc,
quan em cridés dir-li "Ara vinc";
m'agradaria tenir una altra noia, sí,
que fos tal com eres tu.

Es pot ser molt feliç tenint els ulls tancats,
el temps que hi puguis estar;
es pot ser molt feliç tenint els ulls tancats,
si els obres la llum et farà mal.

Jo ja els he obert, he vist i ara me'n vaig,
la llum és massa clara però l'aigua no ho és tan,
no vulguis d'aturar el meu caminar,
deixa-ho córrer ja està fet.


Text original:


 It ain’t no use to sit and wonder why, babe
 It don’t matter, anyhow
 An’ it ain’t no use to sit and wonder why, babe
 If you don’t know by now
 When your rooster crows at the break of dawn
 Look out your window and I’ll be gone
 You’re the reason I’m trav’lin’ on
 Don’t think twice, it’s all right
 It ain’t no use in turnin’ on your light, babe
 That light I never knowed
 An’ it ain’t no use in turnin’ on your light, babe
 I’m on the dark side of the road
 Still I wish there was somethin’ you would do or say
 To try and make me change my mind and stay
 We never did too much talkin’ anyway
 So don’t think twice, it’s all right
 It ain’t no use in callin’ out my name, gal
 Like you never did before
 It ain’t no use in callin’ out my name, gal
 I can’t hear you anymore
 I’m a-thinkin’ and a-wond’rin’ all the way down the road
 I once loved a woman, a child I’m told
 I give her my heart but she wanted my soul
 But don’t think twice, it’s all right
 I’m walkin’ down that long, lonesome road, babe
 Where I’m bound, I can’t tell
 But goodbye’s too good a word, gal
 So I’ll just say fare thee well
 I ain’t sayin’ you treated me unkind
 You could have done better but I don’t mind
 You just kinda wasted my precious time
 But don’t think twice, it’s all right


82. No tardis, Jack (espiritual negre)

Ja són molt lluny
els jorns de nostra amistat,
els vells companys 
van deixar els camps de cotó,
i van marxar al país del gran repòs.
Se sent les seves veus cantar:
“No tardis, Jack”.

I espero, i espero,
fatigat de tant camí.
Se sent les seves veus cantar:
“No tardis, Jack”.

Per què plorar si el meu cor està content?
Per què sofrir si ells no poden retornar?
Ja fa molt temps van emprendre un llarg camí
Se sent les seves veus cantar:
“No tardis, Jack”.

On van marxar els amics tant estimats?
I els seus petits que adormia dolçament?
Feliços són! Ben aviat jo estaré amb ells!
Se sent les seves veus cantar:
“No tardis, Jack”.


Text original:


Gone are the days when my heart was young and gay 
Gone are my friends from the cotton fields away 
Gone from the earth to a better land I know 
I hear their gentle voices calling,
Old Black Joe

I'm coming, I'm coming, for my head is bending low 
I hear their gentle voices calling,
Old Black Joe

Why do I weep, when my heart should feel no pain 
Why do I sigh when my friends come not again 
Grieving for forms now departed long ago 
I hear their gentle voices calling,
Old Black Joe

Where are the hearts once so happy and so free 
The children so dear that I held upon my knee 
Gone to the shore where my soul has longed to go 
I hear their gentle voices calling,
Old Black Joe





83. L'hora dels adéus (popular escocesa)

És l’hora dels adéus
I ens hem de dir: Adéu-siau!
Germans, dem-nos les mans,
Senyal d'amor, senyal de pau.

El nostre comiat diu:
A reveure, si a Déu plau!
I ens estrenyem ben fort,
Mentre diem: Adéu-siau.

No és un adéu per sempre
És sols l'adéu per un instant,
El cercle refarem
I fins potser serà més gran.

El nostre comiat diu:
A reveure, si a Déu plau!
I ens estrenyem ben fort,
Mentre diem: Adéu-siau.

La llei que ens agermana,
Ens fa més forts i ens fa més grans.
Si ens fa més bons minyons,
També ens fa ser més catalans.

El nostre comiat diu:
A reveure, si a Déu plau!
I ens estrenyem ben fort,
Mentre diem: Adéu-siau.





84. El soldat universal (Buffy Sainte-Marie, 1964; difosa per Donovan)

És alt o baix, és prim o gros
lluita amb missils o a cops de roc,
pot tenir els seus cinquanta anys o tenir-ne sols disset.
Serà soldat durant mil anys.

És catòlic és ateu, és hindú o és jueu budista, baptista o inconscient,
ell sap que matar és un crim i també que ens matarà,
a mi per tu germà i a tu per mi.

Està lluitant per França, està lluitant pel Canadà.
Lluita pels Estats Units, també lluita pels russos,
també lluita pel Japó, creu que així la guerra acabarà.

Lluita per la democràcia el socialisme i qui sap què.
Ell diu que és per la pau de tots, ells és qui ha de decidir
qui ha de viure o de morir: només fa el que li manen des de dalt.

Però sense ell no hagués pogut Hitler tirar endavant,
i Cèsar s'hagués quedat tot sol; ell és qui ofereix el cos perquè faci de punyal.
Sense ell tots aquests crims no podrien ser.

És el soldat universal, és el culpable de tot.
Les ordres no venen de gaire lluny: les hi donem tu i jo,
germans que no ho veieu aquest no és el camí per anar a la pau.


Text original:


He's five feet two and he's six feet four
He fights with missiles and with spears
He's all of 31 and he's only 17
He's been a soldier for a thousand years.

He's a Catholic, a Hindu, an athiest, a Jain,
a Buddhist and a Baptist and a Jew
and he knows he shouldn't kill
and he knows he always will
kill you for me my friend and me for you.

And he's fighting for Canada,
he's fighting for France,
he's fighting for the USA,
and he's fighting for the Russians
and he's fighting for Japan,
and he thinks we'll put an end to war this way.

And he's fighting for Democracy
and fighting for the Reds
He says it's for the peace of all
He's the one who must decide
who's to live and who's to die
and he never sees the writing on the walls.

But without him how would Hitler have
condemned him at Dachau
Without him Caesar would have stood alone
He's the one who gives his body
as a weapon to a war
and without him all this killing can't go on.

He's the universal soldier and he
really is to blame
His orders come from far away no more
They come from him, and you, and me
and brothers can't you see
this is not the way we put an end to war.







85. Tots junts vencerem (difosa per Pete Seeger)

Tots junts vencerem (bis)
Tots junt vencerem demà.
Oh! dins del meu cor
crec fermament,
que tots junts vencerem demà.

Lliures hem de ser (bis)
Lliures hem de ser avui.

No tenim cap por (tris)

Tot el món unit (tris)

Hem de viure en pau (bis)
Hem de viure en pau tots junts.

Donem-nos les mans (bis)
Donem-nos les mans ben fort.


Text original:


We shall overcome,
We shall overcome,
We shall overcome, some day.
Oh, deep in my heart,
I do believe
We shall overcome, some day.

We'll walk hand in hand,
We'll walk hand in hand,
We'll walk hand in hand, some day.
Oh, deep in my heart,
I do believe
We shall overcome, some day.

We shall live in peace,
We shall live in peace,
We shall live in peace, some day.
Oh, deep in my heart,
I do believe
We shall overcome, some day.

We are not afraid,
We are not afraid,
We are not afraid, today.
Oh, deep in my heart,
I do believe
We shall overcome, some day.

The whole wide world around
The whole wide world around
The whole wide world around some day.
Oh, deep in my heart,
I do believe
We shall overcome, some day.









86. Hi ha algú que està trucant (espiritual negre; adaptació de Joan Soler Amigó)

No ho sents? Hi ha algú que està trucant.
No ho sents? Hi ha algú que està trucant.
Oh, respon-li! Obre la porta.
No ho sents? Hi ha algú que està trucant.

De qui deu ser el truc?
No ho sents? Hi ha algú que està trucant.
De qui deu ser el truc?
No ho sents? Hi ha algú que està trucant.
Oh, respon-li! Obre la porta.
No ho sents? Hi ha algú que està trucant

No ho sents? ...

No el deixis fora!
No ho sents? Hi ha algú que està trucant.
No el deixis fora!
No ho sents? Hi ha algú que està trucant.
Oh, respon-li! Obre la porta.
No ho sents? Hi ha algú que està trucant

No ho sents?…

Jesús s'espera.
No ho sents? Jesús està trucant.
Jesús s'espera.
No ho sents? Jesús està trucant.
Oh, respon-li! Obre la porta.
No ho sents? Jesús està trucant.

“Mira, sóc a la porta i et truco.”
No ho sents? Hi ha algú que està trucant.
No ho sents? Hi ha algú que està trucant.
Oh, respon-li! Obre la porta.
No ho sents? Hi ha algú que està trucant.

Que no el coneixes?
No ho sents? Jesús està trucant.
Que no el coneixes?
No ho sents? Jesús està trucant.
Oh, respon-li! Obre la porta.
No ho sents? Jesús està trucant!



87. Moreneta en sou (Mossén Cinto Verdaguer - Antoni Nicolau)

Moreneta en sou,
és que el Sol vos toca,
és que us toca el Sol,
lo Sol de la Glòria.
Moreneta en sou,
moreneta i rossa.

Àngels d'ales d'or
vos farien ombra.
Vós no en voleu, no:
voleu ser pastora,
tan sols per vetllar,
des d'un cim de roca,
vostre blanc ramat
de viles i pobles.
Moreneta en sou,
moreneta i rossa.

Per besar-li els peus,
Llobregat s'acosta
i al veure'ls tan purs
s'atura en sa vora;
besa el setial,
lo besa i se'n torna.
Moreneta en sou,
moreneta i rossa.

Catalans, veniu,
Maria us enyora.
Té el sol per vestit,
lo cel per corona,
per trono un mont d'or,
per cambra una glòria.
Veniu-la a adorar,
que els àngels no gosen.
Moreneta en sou,
moreneta i rossa.





88. Wimoweh

A la jungla, terrible jungla,
encara dorm el lleó
I els homes d'avui esperen
que s'alci ja el lleó.

Wimoweh, oh Wimoweh (quatris)

Prop del poble, pacífic poble,
encara dorm el lleó.
Silenciós, també avui descansa,
perquè dorm el lleó.

Wimoweh, oh Wimoweh (quatris)

No t'espantis, fill meu ploris,
que avui dorm el lleó.
És de nit i el meu nen ja calla
perquè dorm el lleó.

Wimoweh, oh Wimoweh (quatris)









89. Ves que ho sentin les muntanyes (espiritual negre)

Ves! Que ho sentin les muntanyes.
Digue-ho ben fort, per tot arreu.
Ves! Que ho sentin tots els homes :
Jo he vist el meu Senyor.

Sempre que em sento feble
Invoco el meu Senyor,
dient : Déu meu, ajuda'm
i mostra'm el camí.

Sempre que em sento pobre,
jo cerco el meu Senyor,
dient : Déu meu, ajuda'm,
ensenya'm a pregar.


Text original:


Go, tell it on the mountain,
Over the hills and everywhere
Go, tell it on the mountain,
That Jesus Christ is born.

While shepherds kept their watching
Over silent flocks by night
Behold throughout the heavens
There shone a holy light.

The shepherds feared and trembled,
When lo! above the earth,
Rang out the angels chorus
That hailed the Savior’s birth.

Down in a lowly manger
The humble Christ was born
And God sent us salvation
That blessèd Christmas morn.







90. Vull ser lliure

Vull ser lliure, vull ser lliure,
vull ser lliure, ara mateix, ara mateix.
I abans de ser un esclau
enterreu-me sota el fang
i deixeu-me viure en pau i llibertat.

Prou segregació, prou segregació,
prou segregació, ara mateix, ara mateix.
I abans de ser un esclau
enterreu-me sota el fang
i deixeu-me viure en pau i llibertat.

No més guerres, no més guerres,
no més guerres, ara mateix, ara mateix.
I abans de ser un esclau
enterreu-me sota el fang
i deixeu-me viure en pau i llibertat.

Vull justícia, vull justícia,
vull justícia, ara mateix, ara mateix.
I abans de ser un esclau
enterreu-me sota el fang
i deixeu-me viure en pau i llibertat.

Pau a tot el món, pau a tot el món,
pau a tot el món, ara mateix, ara mateix.
I abans de ser un esclau
enterreu-me sota el fang
i deixeu-me viure en pau i llibertat.

No més porres, no més porres,
no més porres, a sobre meu, a sobre meu.
I abans de ser un esclau
enterreu-me sota el fang
i deixeu-me viure en pau i llibertat.








91. Hevenu shalom (tradicional jueva)

Hevenu shalom, alejem.
Hevenu shalom, alejem.
Hevenu shalom, alejem.
Hevenu shalom, shalom,
shalom, alejem.


Sigui la pau amb nosaltres.
Sigui la pau amb nosaltres.
Sigui la pau amb nosaltres.
Sigui la pau, pau,
la pau del senyor.








92. Diguem no (Raimon, 1963)

Ara que som junts
diré el que tu i jo sabem
i que sovint oblidem:

Hem vist la por
ser llei per a tots.
Hem vist la sang
-que sols fa sang-
ser llei del món.

No,
jo dic no,
diguem no.
Nosaltres no som d'eixe món.

Hem vist la fam
ser pa
dels treballadors.

Hem vist tancats
a la presó
homes plens de raó.

No,
jo dic no,
diguem no.
Nosaltres no som d'eixe món.

No,
diguem no.

Nosaltres no som d'eixe món.







93. Flors de baladre (Isidor Marí, 1976)

Flors de baladre en un torrent
per on no passa mai sa gent,
amb poca cosa en tenen prou
per treure un altre color nou.

Flors de baladre en un torrent
tenen el cor de sol i vent,
viuen només d'alló que cau:
aigua de núvol i cel blau.

Flors de baladre en un torrent
no es venen per deu ni per cent.

Creuen que tenen un gran riu
quan fa un ruixim de mig estiu,
i es deixen dur torrent avall
com ses al·lotes cap un ball.

I ses que queden, quan no plou,
obrin es uis per veure el sol;
i dos teulats que tenen set
en es cocons fan un glopet.

Flors de baladre en un torrent
no es venen per deu ni per cent.





94. Avanti popolo

Avanti o popolo, alla riscossa,
Bandiera rossa, Bandiera rossa
Avanti o popolo, alla riscossa,
Bandiera rossa trionferà.

Bandiera rossa la trionferà
Bandiera rossa la trionferà
Bandiera rossa la trionferà
Evviva il comunismo e la libertà.





95. D'un temps, d'un país (Raimon, 1964)

D'un temps que serà el nostre,
d'un país que mai no hem fet,
cante les esperances
i plore la poca fe.

No creguem en les pistoles:

per a la vida s'ha fet l'home
i no per a la mort s'ha fet.

No creguem en la misèria,
la misèria necessària, diuen,
de tanta gent.

D'un temps que ja és un poc nostre,
d'un país que ja anem fent,
cante les esperances
i plore la poca fe.

Lluny som de records inútils
i de velles passions,
no anirem al darrera
d'antics tambors.

D'un temps que ja és un poc nostre,
d'un país que ja anem fent,
cante les esperances
i plore la poca fe.





96. La Balanguera (Joan Alcover - Amadeu Vives, 1923)

La Balanguera misteriosa
com una aranya d'art subtil,
buida que buida sa filosa,
de nostra vida treu lo fil.
Com una parca bé cavil·la
teixint la tela per demà.


La Balanguera fila, fila,
la Balanguera filarà.

Girant l'ullada cap enrera
guaita les ombres de l'avior,
i de la nova primavera
sap on s'amaga la llavor.
Sap que la soca més s'enfila
com més endins pot arrelar.

La Balanguera fila, fila,
la Balanguera filarà.

De tradicions i d'esperances
teix la senyera pel jovent
com qui fa un vel de noviances
amb cabelleres d'or i argent
de la infantesa que s'enfila, de la
vellura que se'n va.

La Balanguera fila, fila,
la Balanguera filarà.









97. Noia de porcellana (Pau Riba, 1970)

Noia de porcellana
buscava una ànima dintre teu
i això era com buscar
papallones blanques damunt la neu.

Noia de porcellana
la teva entranya és plena de vent,
una brisa de maig
amb pètals rosa és aire innocent.

Noia de porcellana
tot el teu cos és recipient,
a punt de ser omplert d'aigua
i posar-hi un lliri quan ve el bon temps.

Noia de porcellana
buscava força en el teu parlar,
i això era com buscar
papallones blaves damunt la mar.

Noia de porcellana
d'una mirada et van trencar el braç,
semblaves indignada
com una santa sense beats.

Noia de porcellana
tota ets fràgil que t'has tancat,
sota d'una campana
que sona dolça i és de cristall.

Noia de porcellana
buscava llum en la teva pell,
i això era com buscar
papallones d'aire allà on bufa el vent.

Noia de porcellana
tens la mirada ben transparent,
la pell de celofana
i la carn translúcida i repel·lent.

Noia de porcellana
què vols que et donin no donant res,
ets freda i inhumana
et preocupes de cinc a set.






98. Petons més dolços que el vi (The Weavers, 1950)

Oh petons més dolços que el vi
oh petons més dolços que el vi

Quan era un home jove i mai no havia besat
vaig pensar que havia badat
vaig buscar una noia per a poder estimar
i oh Déu meu com la vaig besar

Oh petons més dolços que el vi
oh petons més dolços que el vi

Vaig demanar que es pogués casar amb mi
que sempre fos dolça com el vi
que tota la vida seria feliç
i oh Déu meu em va dir que sí.

Oh petons més dolços que el vi
oh petons més dolços que el vi

Treballava molt i ella també
treballant vam anar per poder anar fent
van anar treballant amb dolços petons
i així vaig ser pare de bessons

Oh petons més dolços que el vi
oh petons més dolços que el vi

Teníem quatre fills s'ha anaven fent grans
i tots estaven molt enamorats
es varen casar i a mi em van fer
oh Deu meu avi de vuit néts

Oh petons més dolços que el vi
oh petons més dolços que el vi

Ara ja som vells i disposats a marxar
però recordem el passat ja llunyà
ja els fills portem molts mals de cap
però oh Déu meu que hi poguéssim tornar

Oh petons més dolços que el vi
oh petons més dolços que el vi









99. Yesterday (The Beatles, 1965)

Yesterday all my troubles seemed so far away.
Now it looks as though they're here to stay.
Oh, I believe in yesterday.

Suddenly I'm not half the man I used to be.
There's a shadow hanging over me.
Oh, yesterday came suddenly.

Why she had to go, I don't know, she wouldn't say.
I said something wrong, now I long for yesterday.

Yesterday love was such an easy game to play.
Now I need a place to hide away.
Oh, I believe in yesterday.

Why she had to go, I don't know, she wouldn't say.
I said something wrong, now I long for yesterday.

Yesterday love was such an easy game to play.
Now I need a place to hide away.
Oh, I believe in yesterday.

Mm mm mm mm mm mm mm





100. Ara que tinc vint anys (Joan Manuel Serrat, 1967)

Ara que tinc vint anys,
ara que encara tinc força,
que no tinc l'ànima morta,
i em sento bullir la sang.

Ara que em sento capaç
de cantar si un altre canta.
Avui que encara tinc veu
i encara puc creure en Déu...

Vull cantar a les pedres, la terra, l'aigua,
el blat i el camí, que vaig trepitjant.
A la nit, al cel, a aquest mar tan nostre,
i al vent que al matí ve a besar-me el rostre.

Vull alçar la veu, per una tempesta,
per un raig de sol,
o pel rossinyol
que ha de cantar al vespre.

Ara que tinc vint anys,
ara que encara tinc força,
que no tinc l'ànima morta,
i em sento bullir la sang.

Ara que tinc vint anys,
ara que el cor se m'embala,
per un moment d'estimar,
o en veure un infant plorar...

Vull cantar l'amor. Al primer. Al darrer.
Al que et fa patir. Al que vius un dia.
Vull plorar amb aquells que es troben tots sols,
sense cap amor van passant pel món.

Vull alçar la veu, per cantar als homes
que han nascut dempeus,
que viuen dempeus,
i que dempeus moren.

Vull i vull i vull cantar.
Avui que encara tinc veu.
Qui sap si podré demà.

Però avui només tinc vint anys.
Avui encara tinc força,
i no tinc l'ànima morta,
i em sento bullir la sang...