dimecres, 12 d’octubre del 2016

Versos solts de Joan Vinyoli




Wyeth 1963



"Ser vell de veritat vol dir saber estar sol."


- -


"Llegim-nos altre cop, si és possible, els ulls."


- -


"Sé prou que la claror
germina dins la fosca."


- -


"No imploris mai clemència.
Ningú no et sent dins l'eternal fluència."


- -


"Secreta veu, inunda'm, sobrepassa'm,
cant absolut, arrenca'm del silenci."


- -


"I què m'espera
que no sigui vent efímer que passa?"

- -


"Somnis, heu fugit."


- -


"El mar és ple, però jo em passo dies
omplint-lo de mirada."


- -


"Rius feréstecs en la nit
se m'emportaven, sola, cap al centre
mateix de l'ésser, de les terres de l'Enlloc."


- -


"Sempre hi ha algú de qui no és possible
que prescindim.
Potser gràcies a això vivim encara."


- -


"Ploren les coses, plora el temps,
plora la vida no viscuda,
plora també la vida que hem viscut."


- -


"Amb ulls encesos cal entrar
dins la nit del misteri."


- -


"Sovint, sovint, com per la dreta escala 
d'un campanar, fosca i en runes, 
pujo cercant la inaccessible llum."


- -


"Ploren les coses, plora el temps, 
plora la vida no viscuda, 
plora també la vida que hem viscut."


- -


"Tot és ara i res."


- -


"La poesia allunya de les aparences
i fa propera la realitat."


- -


"En va cerquem, en va trobem:
                                                   allò
que és assolit esdevé sempre, a l'acte,
mai més, com engolit per una
boca voraç."


- -


"En veritat us dic
que no es fa res de veritat sinó
per la paraula creadora de silenci."


- -


"Temps, no te'n vagis
massa de pressa, tot
el que podem és en aquest espai
de vida que se'ns dóna
sense perquè."


- -


"Que tot és dur, cruel, sense pietat
i sempre el mal i la vergonya duren."


- -


"Tot està ja perfectament determinat:
s'acabaran els teus dies
que tanmateix valen ben poc."


- -


"La vida
val només per moments
inesperats d'intensa
felicitat que no podem
fer nostra del tot
ni retenir-la gaire estona."


- -


"Tot és irreversible:
viure i morir."


- -


"He de saber què sóc,
on vaig, per què?
Massa preguntes
per intentar contestar-les
en vol rasant, tot fressa d'èlitres,
brevíssim, sobre l'aigua."


- -


"Escolta'm els silencis
tan carregats de planys,
de pors i de fracassos
no confessats."


- -


"Jo vaig cap al crepuscle
tentinejant,
carregat amb un gran feix de llenya
molt seca."


- -


"Naufrago en l'ésser.
Deixa'm cridar: nit, cel, fosca, barranc."


- -


"M'han dit
que no m'he fet adult."


- -


"No moure'm.
Passar molt de temps
aquí.
         - Se m'ha tornat un corrent
silenciós, que no veig, el temps."


- -


"Què som? Tan sols una memòria
d'allò que hem posseït i vàrem perdre,
canvi constant i resignat adéu
al temps que fuig amb pas irreparable."


- -


                          "Univers, et canto.
Quin raucar de granota, tanmateix."


- -


"No facis cap pregunta:
el que era és acabat, el ja-no-ser comença."


- -


"Quina punyent recança
d'un sol perpetu i d'un gran lloc obert
on viure sempre!"


- -


"Oh il·luminats! La nostra
comesa humil: obrir del tot orelles
al primigeni cant
                           i declinar."

- -

"Vares venir fins on jo dormia
i em vas despertar,
i em vas convidar a tenir set,
una gran set per a la qual
et vas fer copa on jo la pogués beure."



1 comentari:

Jordi Morrós Ribera ha dit...

Un poeta que va tenir com a mestres a Carles Riba i a Rainer Maria Rilke havia de ser sens dubte un gran poeta, tot i que he de confessar que jo l'he llegit menys que als seus coetanis Salvador Espriu i Miquel Martí Pol (aquest darrer un xic menys coetani ja que va néixer 15 anys després que en Joan Vinyoli, però per a mi ho han estat de coetanis ja que són poetes que vaig descobrir durant la meva joventut).