dimarts, 25 de juliol de 2017

Funció de la música




Braque 1910



"The function of music is to release us from the tyranny of conscius thought."


Thomas Beecham (1879-1961)


Possible traducció:

"La funció de la música és deslliurar-nos de la tirania del pensament conscient."





dilluns, 24 de juliol de 2017

Present i futur




Picasso 1936



“La vraie générosité envers l'avenir consiste à tout donner au présent.”


Albert Camus,  L'homme revolté





diumenge, 23 de juliol de 2017

Enganys celestials







Agafem tres dels estels més evidents del nostre cel: Altair, a la constel·lació de l'Àliga, Vega, a la constel·lació de Lira, i Deneb, a la constel·lació del Cigne (la cua del cigne). El que veiem ens mostra a Altair com la meitat de brillant que Vega, i Deneb un terç de Vega.

En canvi, en realitat Altair és quatre vegades menys lluminós que Vega i Deneb és 50.000 vegades més lluminós que Vega (el Sol és 51 vegades menys lluminós que Vega; Deneb fa tanta llum com 250.000 Sols i el seu volum és deu milions de vegades més gran que el Sol).

Perquè aquesta manca de correspondència? Perquè Deneb està a 3.000 anys llum de distància, Altair a 17 milions d'anys llum i Vega a 25 milions d'anys llum.


Explicat per Josep Corbella a La Vanguardia del 30.07.2007





dissabte, 22 de juliol de 2017

Esperit Sant




Turner 1840



"L'Esperit Sant és una de les imatges de Déu utilitzades per la tradició cristiana que indica que tots estem animats per això que els hebreus anomenen l'alè de Déu; és una metàfora d'aquesta força de Déu que ens envaeix quan confiem en ell."


Ramon M. Nogués a La Contra de La Vanguardia del 31.07.2007





divendres, 21 de juliol de 2017

El que és clàssic







"En el respecte pels límits que l'ofici imposa, en la recerca de l'exacta proporció, del que és més valuós, que s'ha d'aconseguir amb esforç vigilant; en tot això que és l'essència de l'humilitat amb que Haydn es situa davant la seva obra i la dels altres, el mestre es caracteritza una vegada més com a fidel representant de l'esperit del segle XVIII. El que és clàssic imposa un coneixement exacte de la realitat de l'obra artística en ella mateixa. Sense els afegitons personals d'un temps posterior, quan es pensa que l'art és un missatge de la individualitat que el crea. El que és propi d'un mateix, el que és més íntim, no serveix per a res si no desapareix en l'obra per a adquirir aquest ésser de tan diferent naturalesa que és el que és artístic."


Vicente Salas, a Momentos decisivos de la música (1957).







dijous, 20 de juliol de 2017

Fondre's amb la llum espiritual







"L'alegria i la còlera són desviacions de la dinàmica de la divinitat, l'ansietat i el lament són pèrdues de la dinàmica de la virtut, la preferència i l'aversió són excesos de la dinàmica de la ment, els desitjos habituals són fardells de la dinàmica de la vida. Quan les persones s'enfaden, es destrueix la tranquil·litat; quan les persones estan eufòriques, es trenca l'acció positiva. Amb l'energia disminuïda, es queden sense parla; espantades i plenes de por, es tornen boges. L'ansietat i el lament cremen el cor, i així es va aposentant la malaltia. Si les persones poden alliberar-se de totes aquestes coses, es fonen amb la llum espiritual."


Del Wenzi 8



(adaptació lliure de Raimon Ribera a partir de la traducció castellana d'Alfonso Colodrón de la traducció anglesa de Thomas Cleary)






dimecres, 19 de juliol de 2017

Sublimitat




Friedrich 1810


Turner 1830


Rothko 1954



"With a no less numbing phenomenon of light and void, Rothko, like Friedrich and Turner, places us on the threshold of those shapeless infinities discussed by the aestheticians of the Sublime."


R. Rosenblum, 1969


Possible traducció:

"Amb un fenomen no menys paralitzant de llum i buit, Rothko, com Friedrich i Turner, ens situa al llindar dels infinits sense forma discutits pels esteticistes del sublim."






dimarts, 18 de juliol de 2017

Jazz




Jawlensky 1911



"Jazz és gairebé l'única forma artística actual en la qual hi ha llibertat per a l'individu sense pèrdua del contacte de grup."


Dave Brubeck



"La diferència bàsica entre la música clàssica i el jazz és que en la primera la música sempre és més gran que la seva interpretació, mentre que la manera d'interpretar el jazz és sempre més important que el que es toca."


André Previn



"El jazz sempre ha estat una persona dient la veritat sobre ella mateixa."

Quincy Jones



"El so de la sorpresa"

Whitney Balliett



"No m'agrada el terme jazz que els blancs ens van tirar a sobre."


Miles Davis




"Tots hem treballat i lluitat sota la bandera del jazz durant molts anys, però la paraula en ella mateixa no té cap sentit. Hi ha una mena de condescendència en ell."


Duke Ellington





dilluns, 17 de juliol de 2017

Divertimento fracassat




Klee 1920



Es tractava d'un entreteniment: definir dos eixos corresponents a dues polaritats, un eix vertical amb a l'extrem superior (A) la noció de transcendència i a l'extrem inferior (B) la d'immanència, i un altre d'horitzontal amb a l'extrem esquerre la noció de formalisme (C) i a l'extrem dret la noció d'emocionalisme (D).


Cap d'aquests conceptes comportava una dimensió avaluativa: ni A seria millor que B (ni a la inversa), ni C seria millor que D (ni a la inversa). De fet, tots quatre conceptes serien positius, valuosos, útils, respectables, desitjables.


Volíem associar amb A nocions com  esperit, cel, divinitat, elevació, idealisme... Era un pol yang (el sol, la llum, el dia, el masculí, el foc, l'aire...).

Volíem associar amb B nocions com matèria, terra, humanitat, proximitat, realisme... Era un pol yin (la lluna, la foscor, la nit, el femení, la terra, l'aigua...).

Volíem associar amb C nocions com raó, forma, pensament, ètica, perfecció, seny, estudi, serenitat, contenció, control, ordre, treball, l'intel·lecte, cultura, civilitzat... La seva divinitat mitològica seria Orfeu/Apolo, associat amb la lira. Era també un pol yang. Personatges de referència n'eren Kung Tse, Terpandre d'Esparta, Damó, Bach, Rembrandt, Mondrian... Hi estaven més associats moments artístics com el classicisme, el romànic, el renaixement, el neoclassicisme, el realisme, el noucentisme, el cubisme...

Volíem associar amb D nocions com emoció, fons, sentiment, estètica, expressivitat, rauxa, joc, esverament, passió, disbauxa, caos, festa, els sentits, natura, salvatge... La seva divinitat mitològica seria Dionís/Bacus, associat amb la flauta. Era també un pol yin. Personatges de referència n'eren Lao Tse, Timoteu de Milet, Pitàgores, Vivaldi, Rubens, Matisse... Hi estaven més associats moments artístics com el gòtic, el barroc, el romanticisme, l'impressionisme, el modernisme, l'expressionisme...


El joc consistia en donar tres graus a cada terme i qualificar els artistes. Tampoc aquests tres graus tenien una dimensió avaluativa: el 3 no era millor que l'1. Descrivien maneres de fer, intensitats, sense establir nivells de qualitat. Es podia ser molt bo o molt dolent amb un nivell 1 com amb un nivell 3. Descriure sense avaluar és difícil: la nostra tendència espontània és més avaluativa que descriptiva. Però aquí hi havia part de la gràcia i la dificultat del joc.


Amb en Lluís Trabal, després d'uns intents de rodar el joc amb autors i obres diversos, vam posar a prova una llista de 60 pintors i 40 compositors... i la cosa no va funcionar! No sabem si els eixos estan mal definits, o són massa subjectius com per permetre comparacions, el cas és que les ubicacions ens sortien massa discrepants i sovint es generava confusió i ens perdíem. Ho varem deixar correr. La vida és així, plena de fracassos...

Només a tall d'exemple, per part meva Bach era A3 C3 i Mahler B3 D3, Rembrant A2 D2 i Raffaello B2 C2.


Per si teniu curiositat, els 60 pintors utilitzats van ser:

Duccio (1255-1318), Giotto (1267-1337), Van der Weyden (1400-1464), Memling (1430-1494), Uccello (1397-1475), Fra Angelico (1400-1455), Masaccio (1421-1438), Boticelli (1445-1510), Bosch (1450-1516), Leonardo da Vinci (1452-1519), Dürer (1471-1528), Cranach (1472-1553), Michelangelo (1475-1564), Giorgione (1480-1510), Raffaello (1483-1520), Tiziano (1485-1576), Bronzino (1503-1572), Brueghel (1525-1569), El Greco (1541-1614), Caravaggio (1573-1610), Rubens (1577-1640), Ribera (1591-1652), La Tour (1593-1652), Velázquez (1599-1660), Zurbarán (1598-1664), Rembrandt (1606-1669), Vermeer (1632-1675), Goya (1746-1828), David (1748-1825), Friedrich (1774-1840), Turner (1775-1851), Ingres (1780-1867), Corot (1796-1875), Delacroix (1798-1863), Millet (1814-1875), Courbet (1819-1877), Manet (1832-1883), Cézanne (1839-1906),
Monet (1840-1926), Renoir (1841-1917), Gauguin (1848-1903), Van Gogh (1853-1890), Klimt (1862-1918), Munch (1863-1944), Hammershoi (1864-1916), Kandinski (1866-1944), Nolde (1867-1956), Matisse (1869-1954), Rouault (1871-1958), Mondrian (1872-1944), Klee (1879-1940), Picasso (1881-1973), Hopper (1882-1967), Modigliani (1884-1920), Chagall (1887-1985), Schiele (1890-1918), Morandi (1890-1964), Miró (1893-1983), Rothko (1903-1970), Pollock (1912-1956).


I els 40 compositors van ser:

Cristóbal de Morales (1500-1553), Victoria (1548-1611), Monteverdi (1567-1643), Corelli (1653-1713), Purcell (1659-1695), Vivaldi (1678-1743), Bach (1685-1750), Haendel (1685-1759), Haydn (1732-1809), Mozart (1756-1791), Beethoven (1770-1827), Schubert (1797-1828), Schumann (1810-1856), Mendelssohn (1809-1847), Chopin (1810-1849), Berlioz (1803-1869), Liszt (1811-1886), Wagner (1813-1883), Bruckner (1824-1896), Verdi (1813-1901), Txaikovski (1840-1893), Dvorak (1841-1904), Grieg (1843-1907), Fauré (1845-1929), Brahms (1853-1897), Mahler (1860-1911), Richard Strauss (1856-1949), Schönberg (1874-1951), Debussy (1862-1918), Ravel (1875-1937), Satie (1866-1925), Bartok (1881-1945), Stravinski (1882-1971), Berg (1885-1935), Webern (1883-1945), Poulenc (1899-1963), Mompou (1893-1987), Xostakovitx (1906-1975), Messiaen (1908-1992), Britten (1913-1976).





diumenge, 16 de juliol de 2017

Covardia i bogeria




Nolde 1919



“Celui qui désespère des événements est un lâche, mais celui qui espère en la condition humaine est un fou.”


Albert Camus, Carnets




“Tout le malheur des hommes vient de l'espérance.”


“Tout homme est un criminel qui s’ignore.”


Albert Camus, L'homme revolté







divendres, 14 de juliol de 2017

Vinyoli: El guany




Twombly 2000



"Mai no et rendeixis.
Gira’t del costat
on abans veies el penell
que et feia creure en l’últim crit
del gall dels boscos.

Entra
mar negre endins i baixa al fons.
Quan pugis, coraller, i t’hagis tret
el feixuc escafandre,
t’hauràs guanyat una mar llisa
i el vol del gavià."


Joan Vinyoli, a Vent d'aram (1976)





dijous, 13 de juliol de 2017

La veritable naturalesa








"Quan les persones perden la seva veritable naturalesa per seguir els seus desitjos, les seves accions mai són correctes. Governar una nació d'aquesta manera desemboca en el caos; governar-se a si mateix d'aquesta manera desemboca en el deshonor.

Per això, els que no escolten la divinitat no tenen manera de tornar a la seva veritable naturalesa. Els que no entenen les coses no poden estar lúcids i en calma.

(...)

Els savis no utilitzen el coneixement per explotar les coses i no deixen que els seus desitjos pertorbin la seva harmonia. Quan són feliços no estan eufòrics, i quan pateixen no estan desesperats. D'aquesta manera, no es troben en perill ni tan sols en els alts cims; estan segurs i estables.

(...)

La serenitat neta és la consumació de la virtut. La complaença flexible és la funció de la divinitat. La calma buida és l'avantpassat de tots els éssers. Quan les tres es posen en pràctica, s'entra en el que no té forma. El que no té forma és un terme per descriure la unitat; unitat significa absència de ment fonent-se amb el món."


Del Wenzi 7



(adaptació lliure de Raimon Ribera a partir de la traducció castellana d'Alfonso Colodrón de la traducció anglesa de Thomas Cleary)








dimecres, 12 de juliol de 2017

Canvis climàtics




Brueghel 1565



Explicava Brian Fagan a La Contra de La Vanguardia del 31.12.2007 que cap al 2300 aC la ciutat mesopotàmica d'Ur tenia uns 5.000 habitants, i era la més poderosa de la terra. Controlava un ampli territori ben irrigat. Però cap al 2200 aC hi va haver en algun lloc del nord una erupció volcànica, les cendres de la qual varen fer baixar les temperatures i van aturar els vents humits que feien ploure al nord de Mesopotàmia. Ur es va quedar sense les crescudes fluvials de les que vivia. Van faltar els aliments, es va caure en l'anarquia i la gent es va haver de dispersar pel camp per sobreviure. Ur ja no va recuperar el seu esplendor; havia creuat el seu umbral de vulnerabilitat ambiental.


Curiosament, Jordi Llorca, a La Contra de La Vanguardia del 20.01.2004, havia assenyalat aquesta mateixa crisi mesopotàmica però atribuint-la a l'impacte de la caiguda d'un meteorit: narracions babilòniques parlen del dia convertit en nit i la terra inundada, en possible referència al tsunami provocat per l'impacte del meteorit, el qual hauria provocat un cràter de 3,5 km de diàmetre a la confluència del Tigris i l'Èufrates. Aquest tsunami podria ser el fonament històric de les narracions sobre el diluvi universal...


Fagan recorda també que actualment vivim en un llarg període càlid que va començar fa uns 15.000 anys. Fa 12.000 anys una onada freda i seca va fer minvar la flora i la fauna i va afavorir el pas de la cacera-recol·lecció a la ramaderia i l'agricultura. Hi ha hagut èpoques de clima suau, com la de l'Imperi romà, i èpoques més fredes, com la que va de 1315 a 1850, amb hiverns molt freds a Europa. Indica que una mínima variació de l'angle d'inclinació del planeta o de la seva òrbita pot generar colossals alteracions del clima.






dimarts, 11 de juliol de 2017

Home i artista




David 1820



"El compositor revela l'ésser més interior del món i expresa la saviesa més profunda en un llenguatge que la seva pròpia raó no entén; com un somnàmbul, que diu coses de les que no té un coneixement clar quan està despert. Aquesta és la raó perquè, en el compositor més que en qualsevol altre artista, l'home i l'artista estan notablement separats i diferenciats."


Artur Schopenhauer El món com a voluntat i representació (1818)





dilluns, 10 de juliol de 2017

Les raons del llenguatge




Braque 1913



“La langue est une raison humaine qui a ses raisons et que l'homme ne connaît pas.”


Claude Lévi-StraussLa pensée sauvage (1962)





diumenge, 9 de juliol de 2017

Amor per l'acció




Goya 1819



"Yo, queriendo o sin querer, soy un tanto dionisíaco. Este fondo dionisíaco me impulsa al amor por la acción, al dinamismo, al drama. La tendencia turbulenta me impide ser un contemplador tranquilo, y, al no serlo, tengo, inconscientemente, que deformar las cosas que veo, por el deseo de apoderarme de ellas, por instinto de posesión, contrario al de contemplación.

Al mismo tiempo que esta tendencia por la turbulencia y por la acción -en arte, lógicamente, tengo que ser entusiasta de Goya, y en música, de Beethoven- siento, creo que espontáneamente, una fuerte aspiración ética. Esta aspiración, unida a la turbulencia, me ha hecho ser más enemigo que amigo del pasado; por lo tanto, un tipo antihistórico, antirretórico y poco tradicionalista."


Pío Baroja


(assenyalat per José María Valverde a Breve historia de la literatura española (1969))







dissabte, 8 de juliol de 2017

Raó i religió



Mondrian 1921


"Si hay algo que parece quedar claro en toda la gama de expresiones de Wittgenstein es su separación tajante entre creencia religiosa y ciencia. El creyente no utiliza hipótesis, ni necesita soporte empírico para sus supuestos, ni cuenta evidencia alguna en contra de sus conclusiones. Si esto es así, está fuera de lugar hablar de razones, de conclusiones o de inferencias al modo de las ciencias. Resulta, por tanto, impropio llamar irracional al creyente. Si se sitúa éste fuera de lo que normalmente se entiende por razones, llamarle irracional no tiene sentido. ¿Qué es entonces el creyente? Alguien vuelto de espaldas a lo que ordinariamente se llama creencia en nuestro lenguaje; esto es, en la creencia no se trata de probabilidades, de supuestos más o menos apoyados en datos históricos o de otros dominios, sino de utilizar unas determinadas imágenes (pictures) en un sentido distinto del común. El creyente, en consecuencia, distorsiona el lenguaje, le da una proyección que se aparta de la normal. De aquí que no sepamos, enfrentados a las afirmaciones de aquel, si le entendemos o no, si estamos de acuerdo o disentimos. De ahí también que sea una empresa fuera de lugar el intentar refutarle. Para ello uno debería tener las mismas imágenes (pictures), o debería de usarlas el creyente en su forma normal, en cuyo caso habría dejado de ser creyente."


Javier Sádaba, Lenguaje religioso y filosofía analítica (1977), p. 60-61





divendres, 7 de juliol de 2017

Justícia i llibertat




Schmidt-Rottluff 1910



“Si l'homme échoue à concilier la justice et la liberté, alors il échoue à tout.”


Albert Camus a Carnets.





dijous, 6 de juliol de 2017

La porta del no res








"Els que encarnen la divinitat tornen a la clara tranquil·litat. Els que descobreixen el secret de les coses acaben sense tenir estratagemes. Alimenten la intel·ligència mitjançant la calma, unifiquen la ment mitjançant la contemplació, i s'adrecen a la porta del no res."


Del Wenzi 6



(adaptació lliure de Raimon Ribera a partir de la traducció castellana d'Alfonso Colodrón de la traducció anglesa de Thomas Cleary)





dimecres, 5 de juliol de 2017

Sentiments animals




Franz Marc 1911



Explica Carl Safina a La Contra de La Vanguardia del 05.07.2017 que determinades espècies animals experimenten sentiments de preocupació, humor, enveja, justícia, incertesa, por, dolor, ira, menyspreu, decepció, capacitat de consolar, paciència, depressió, vergonya, dol, tendresa, amor, luxúria, compassió i altruisme.

En som prou conscients?





dimarts, 4 de juliol de 2017

A la música




David 1817



"Du holde Kunst, in wieviel grauen Stunden,
Wo mich des Lebens wilder Kreis umstrickt,

Hast du mein Herz zu warmer Lieb' entzunden,
Hast mich in eine beßre Welt entrückt,
In eine beßre Welt entrückt!"


Franz von Schober, An die Musik (1817)



Possible traducció:

Tu, art gentil, en quantes hores grises,
quan m'envoltava el cercle salvatge de la vida,

has encès el meu cor amb un càlid amor,
m'has portat a un món millor,
portat a un món millor!





dilluns, 3 de juliol de 2017

Picasso




Picasso 1959



"No se sap mai el que es farà. Es comença un quadre i esdevé alguna cosa del tot diferent. És curiós que poc que compta la voluntat de l'artista".


"Tot allò que no té un objectiu a atènyer, un resultat a conquerir, un enigma a resoldre, un misteri a penetrar, no m'interessa".


"Estic orgullós de dir-ho, mai no he considerat la pintura com un art de simple plaer, de distracció; he volgut a través del dibuix i del color, ja que aquestes eren les meves armes, penetrar sempre més enllà en el coneixement del món i dels homes, per tal que aquest coneixement ens alliberi cada dia més".


"L'essencial és fer allò que un té ganes de fer".





diumenge, 2 de juliol de 2017

Preguntes i respostes




Braque 1908



“Le savant n’est pas l’homme qui fournit les vraies réponses, c’est celui qui pose les vraies questions.”


Claude Lévi-Strauss a Mythologiques 1. Le cru et le cuit (1964)





dissabte, 1 de juliol de 2017

La interioritat




Hammershoi 1886



"La interioritat l’entenc de dues maneres: d’una banda, com a capacitat d’observar els moviments interiors, escoltar les paraules i els sorolls interns, discernir o separar els sentiments i els judicis, sentir correctament els desigs i la seva força, etc.; i de l’altra, com a capacitat de relacionar-se amb allò exterior des de dins d’un mateix, no tan sols des de les capes més superficials de la persona; és a dir, des de la capacitat de connectar íntimament amb l’altre, captar signes, interpretar gestos, etc."


Darío MOLLÀ, a Cristians a la intempèrie. Trobar Déu en la vida Quaderns EIDES n. 47, Cristianisme i Justícia, Barcelona, octubre de 2006, pp.12-13.





divendres, 30 de juny de 2017

Simfonies i variacions




Bosch 1495



"La simfonia és una epopeia musical. Podríem dir que s'assembla a un camí que recorre l'infinit extern del món, que va d'una cosa a l'altra, cada cop més lluny. Les variacions també són un camí. Però aquest camí no recorre l'infinit extern. Vostès coneixen sens dubte la frase de Pascal sobre que l'home viu entre l'abisme de l'infinitament gran i l'abisme de l'infinitament petit. El camí de les variacions condueix a aquest altre infinit, a la infinita diversitat interna que s'amaga en cada cosa.

Beethoven va descobrir així en les variacions un espai diferent i una diferent direcció del moviment. Les seves variacions són en aquest sentit una nova invitació al viatge.

La forma de la variació és una forma de concentració màxima i permet al compositor parlar només de la cosa en sí, anar directament al nucli de la qüestió. L'objecte de la variació és un tema que freqüentment no té més de setze compassos, Beethoven va cap a dins d'aquests setze compassos com si penetrés per una sima cap al centre de la terra.

El camí d'aquest altre infinit no és menys atzarós que el camí de l'epopeia. Així descendeix el físic a les miraculoses entranyes de l'àtom. Amb cada variació Beethoven s'allunya més i més del tema original, que no s'assembla més a la darrera variació que una flor a la seva imatge sota el microscopi.

L'home sap que no pot abastar l'univers amb el seu sol i els seus estels. El que li sembla molt més insuportable és estar condemnat a deixar passar de llarg també l'altre infinit, el proper, el que està a l'abast de la mà.  (...) El que se'ns hagi escapat l'infinit exterior ens ho prenem com un destí natural. Però l'haver deixat escapar l'altre infinit ho considerem fins a la mort com a culpa nostra."


Milan Kundera, a El llibre del riure i l'oblit (1978)



Bosch 1495





dijous, 29 de juny de 2017

Estat de saviesa







"L'estat de saviesa no té res a veure amb el govern dels altres, sinó que és un assumpte d'ordenar-se a si mateix. La noblesa no té res a veure amb el poder i el rang, sinó que és una assumpte d'autorealització; en aconseguir l'autorealització, el món sencer està dins d'un mateix. La felicitat no té res a veure amb la riquesa i la condició social, sinó que és un assumpte d'harmonia.

(...)

Les persones veritables saben com disminuir la grandesa del jo i la petitesa del món; estimen el governar-se a ells mateixos i no tenen ganes de governar els altres. No permeten que les coses pertorbin la seva harmonia, no deixen que els seus desitjos molestin els seus sentiments. Ocultant els seus noms, s'amaguen quan la divinitat està en acció i apareixen quan no ho està. Actuen sense argúcies, treballen sense esforç i saben sense grans desplegaments intel·lectuals."


Del Wenzi 4



(adaptació lliure de Raimon Ribera a partir de la traducció castellana d'Alfonso Colodrón de la traducció anglesa de Thomas Cleary)





dimecres, 28 de juny de 2017

Raimon: Cançons d'amor








Aquestes quatre antigues cançons d'amor d'en Raimon, de 1965, són una meravella. Potser els arranjaments musicals no són els més adients, però els textos són preciosos i les melodies, sobretot les tres darreres, també.


https://www.youtube.com/watch?v=5GLJ1ycO2io



En tu estime el món

"En tu estime el món, 
la terra i la gent d'on véns, 
en tu estime.

I sé que en tu és més fort el dolor 
i més intensa l'alegria de viure, 
i és en tu on creix la vida 
i és en tu on em sent lliure.

En tu estimaria fins i tot 
l'absurda vinguda de la mort, 
i és en tu que estime 
les dolces dimensions del teu cos.

En tu estime el món, 
la terra i la gent d'on véns, 
en tu estime, en tu, 
perquè a tu t'estime, 
en tu, en tu, en tu..."



Treballaré el teu cos

"Treballaré el teu cos 
com treballa la terra 
el llaurador del meu poble: 
amb amor i força.

I seràs tu el fruit, 
seré jo el fruit, 
serem junts el fruit. 
Tu i jo, terra i força.

I obrirem junts els camins 
que la vida ens tanca 
desesperançadament. 
Ens farem, serem junts.

En l'únic camí nostre 
-font i mar, terra i arbre-
l'únic camí cert, 
el camí de l'amor, 
el difícil camí d'amor 
on som junts tu i jo.

Treballaré el teu cos..."



Si un dia vols

"Si un dia vols, 
si un dia tornes, 
em trobaràs com sempre, 
si un dia vols.

Potser més sol, 
potser més trist que sempre, 
si un dia vols, 
si un dia tornes.

Encara és forta la lluita 
i queda tant per fer, 
si un dia vols, 
si un dia tornes.

Si un dia vols, 
si un dia tornes, 
deixaré els llibres 
per abraçar-te.

Quan vulgues, 
quan tornes. 
Si un dia vols, 
si un dia tornes."



No sé com

"No sé com, 
però sempre t'estimaré. 
Encara que altres mans 
sàpien d'una pell que jo conec.

No sé com, 
però sempre t'estimaré. 
Encara que els teus llavis 
no diguen ja el meu nom. 
No sé com, 
però sempre t'estimaré.

Encara que els teus fills 
no siguen mai els meus. 
Encara que els teus camins 
són ja camins tan diferents.

No sé com, 
però sempre t'estimaré. 
Encara que l'única cosa nostra 
serà sempre el nostre fracàs.

No sé com, 
però fa ja molts anys 
i encara, encara, encara 
per a tu faig avui la cançó.

No sé com, 
però sempre t'estimaré."





dimarts, 27 de juny de 2017

Sensibilitat




Botticelli 1484



"És sensible qui experimenta els sentiments adients, qui es sent afectat per aspectes rellevants, significatius o valuosos de la realitat. En canvi, és insensible qui no es commou davant de fets o experiències que haurien d'afectar-lo.

(...)

L'educació de la sensibilitat ha de tenir com a objectiu ensenyar-nos a valorar el valuós i a menys prear el menyspreable.

(...)

La sensibilitat permet fruir, interessar-nos, apreciar el valuós. Ens capacita per copsar les riqueses del real, valorar el matís, comprendre els sentiments aliens, percebre les diferències, jutjar adientment. És un hàbit que s'adquireix mitjançant una experiència reflexiva, empenyada en avaluar justament i en eliminar les causes que ens fan insensibles: l'egoisme, la depressió, el dolor excessiu, la misèria extrema, la crueltat, la vulgaritat."


José Antonio Marina a La Vanguardia (ES) del 27 de juny de 2009





dilluns, 26 de juny de 2017

Camus i la vellesa




Cézanne 1906



“N'être plus écouté : c'est cela qui est terrible lorsqu'on est vieux.”


L'envers et l'endroit (1937)



“Vieillir, c'est passer de la passion à la compassion.”


Les justes (1949)





diumenge, 25 de juny de 2017

Contradiccions




Twombly 1963



Quan va morir Lenin el 1924, Gorki va publicar un article en el que explica un fet, del que no precisa la data però que es pot situar entre 1917 i 1920. Gorki i Lenin van assistir a un concert de piano a casa de la ex-dona de l'escriptor, Yekaterina Pávlovna Peshkova, on el pianista Isai Dobrovein va interpretar la sonata para piano nº 23 de Beethoven, Appasssionata (hi ha qui diu que la sonata interpretada va ser la Patètica). En acabar l'audició, Lenin digué:

"Conec molt bé l'Appassionata i tot i això estaria disposat a tornar-la a sentir cada dia. És una música fantàstica, etèria. En sentir-la, amb orgull, potser amb certa ingenuïtat, penso: Veus! Les persones són capaces de produir aquestes meravelles!"

A continuació, va fer un gest de complicitat, va riure i va afegir tristament:

"Sovint soc incapaç d'escoltar música, em posa nerviós, em fa venir ganes d'acariciar els meus semblants i xiuxiuejar paraules dolces a les seves orelles per ser capaços de produir coses tan belles tot i l'abominable infern en el que estan vivint. No obstant això, avui en dia no es pot acariciar a ningú - ja que la gent el que farà és mossegar-te la mà; cal colpejar, sense pietat, encara que teòricament estem en contra de qualsevol tipus de violència. Uf, és, de fet, una tasca infernalmet difícil..."


És difícil viure contradiccions com aquesta, saber quina és l'actitud correcte en temps així, saber què farà -o què ha de fer- algú amb sensibilitat en un determinat context polític, si no pot fer altra cosa o bé racionalitza pulsions violents... Què havia de fer Lenin? Aplicar una repressió implacable contra els enemics del seu projecte com va fer? Donar suport a la democràcia parlamentària tot i que això li suposava no assolir el poder i no aplicar la seva ideologia? Vist com van anar les coses, sembla que aquesta segona opció hauria estat més encertada, tot i el que podia suposar de prolongació del règim d'explotació vigent a Rússia, que també comportava una dosi difícil de quantificar de sofriment humà.

Potser l'escena descrita ajuda una mica a entendre, en tant que petita llavor, el desastre humà que va ser l'experiència política soviètica.





dissabte, 24 de juny de 2017

Unificació i diversificació




Braque 1909



“L'humanité est constamment aux prises avec deux processus contradictoires dont l'un tend à instaurer l'unification, tandis que l'autre vise à maintenir ou à rétablir la diversification. ”


Claude Lévi-Strauss a Race et histoire





divendres, 23 de juny de 2017

Naturalesa essencial




Friedrich 1818



"La música està més aviat sola. Està desvinculada de totes les altres arts... No expressa una joia, una pena, una angoixa, un horror, una delícia o un estat d'ànim de pau particulars i definits, sinó la joia, la pena, l'angoixa, l'horror, la delícia o la tranquil·litat d'esperit en ells mateixos, en abstracció, en la seva naturalesa essencial, sense accessoris, i per tant sense les seves causes habituals. I ens permet copsar-los i compartir-los plenament, en la seva quinta essència."


Artur Schopenhauer a El món com a voluntat i representació (1818)





dijous, 22 de juny de 2017

Manera de governar







"La manera de governar de les persones completes no fa servir la petulància intel·lectual i deixa de banda l'adorn ostentós. Com que depèn de la divinitat, rebutja l'astúcia. Emergeix de la imparcialitat, en harmonia amb la gent. Limita el que es conserva i minimitza el que es busca. S'aparta dels anhels seductors, elimina el desig dels béns valuosos i evita el rumiar massa."


Del Wenzi 3



(adaptació lliure de Raimon Ribera a partir de la traducció castellana d'Alfonso Colodrón de la traducció anglesa de Thomas Cleary)





dimecres, 21 de juny de 2017

Espriu: Cançons de la roda del temps









Les "Cançons de la roda del temps", de Salvador Espriu, 1963. Totes són molt maques, i l'enregistrament que en va fer en Raimon el 1966 és una de les seves grans obres, plena de moments preciosos.



Cançó d'albada

"Desperta, és un nou dia,
la llum
del sol llevant, vell guia
pels quiets camins del fum.
No deixis res
per caminar i mirar fins al ponent.
Car tot, en un moment,
et serà pres."



Cançó de la mort a l'alba

"Petita barca
damunt la mar
corre fortuna
llevantejant.

Quan esdevinguis
riu de negat,
per on sabries
passar-lo a gual?

Pres que fugia
del lent esguard
en cap sagrera
no té descans.

Marquen vedrunes
la pobretat
d'aquest meu somni
de pluja al camp.

Si para l'alta
mola, podràs
fixa sotana,
potser rodar?

Record de sàndal,
tan vellutat.
Oh, l'allunyada
neu d'unes mans!

Des de l'espera
de desvetllat
en més temença
d'hora foscant,
dama de l'alba
em ve a cercar."



Cançó de la plenitud del matí

"Llum de retorn de barca:
la solitud guanyada.
A l'or caminat del dia,
llum de retorn de barca.

Sóc. I en un lleu, benigne
hàlit de vida d'aire,
per mar i somnis duia
la solitud guanyada."



Cançó del matí encalmat

"El sol ha anat daurant
el llarg somni de l'aigua.
Aquests ulls tan cansats
del qui arriba a la calma
han mirat, han comprès,
oblidaven.

Lluny, enllà de la mar,
se'n va la meva barca.
De terra endins, un cant
amb l'aire l'acompanya:
"Et perdràs pel camí
que no té mai tornada".

Sota la llum clement del mati,
a la casa dels morts del meu vell nom,
dic avui: "Sóc encara".
M'adormiré demà
sense por ni recança.
I besarà l'or nou
la serenor del marbre.

Solitari, en la pau
del jardí dels cinc arbres,
he collit ja el meu temps,
la rara rosa blanca.
Cridat, ara entraré
en les fosques estances."




Cançó de la mort resplendent

"Fortunes de mar
se m'emportaran.

No podràs
orsejar sense perdre,
un a un, blanc veler,
tots els pals.

Per l'engany
de la llum de migdia,
ets sobtat presoner
d'un vell cant.

A quin port
s'enrolà, serviola,
aquest nou timoner
tan estrany?

Jo no sé
quins camins del meu somni
l'han menat al govern
de la nau.

Aspres mans
mai no deixen la roda,
i el meu temps esdevé
ja calmat.

Lluny, enllà
de paraules amargues,
una mort resplendent
vaig trobar."



Cançó de la vinguda de la tarda

"Una a una,
en els meus ulls ordeno
les vides conegudes.

Casa, carena, barca,
ample respir de l'aigua,
clara rosa. Amb paraules
sempre noves vestia
la tarda ja nascuda.

La nua tarda,
que de la llum sortia
al mar i a la muntanya."



Cançó del pas de la tarda

"Entra la tranquil·la tarda
pel fosc camí de la mirada.

Enllà del mar ben treballat
pels bous del sol, endins del blat,
quan més perfecta mor la flor
a l'aire lleu, pel gran dolor
d'aquest camí de la mirada,
se'n va la tranquil·la tarda."




Cançó del capvespre

"S'enduien veus d'infants
el sol que jo mirava.
Tota la llum d'estiu
se'm feia enyor de somni.
El rellotge, al blanc mur,
diu com se'n va la tarda.
S'encalma un vent suau
pels camins del capvespre.

Potser demà vindran
encara lentes hores
de claror per als ulls
d'aquest esguard tan àvid.

Però ara és la nit.
I he quedat solitari
a la casa dels morts
que només jo recordo."



Cançó de la mort callada

"Pregunten: "Et lamentes,
quan t'és donat el càntic?
Nosaltres acceptem
aquesta mort callada.
Humilment estimem
la nostra mort."

Rellotge: rosa, sorra,
rosa, desert. Després?
Por del perdut que mira
la claror de ponent.

Mur de la nit: a penes
la remor d'unes ales
enllà de l'aire, somni
ja presoner. Camino
seguit de prop per passos
en la neu.

I sento com la muda
mort dels homes s'emporta
el meu do de paraules:
esdevé pur silenci
el meu dolor."



Cançó del triomf de la nit

"On l'or acaba
tan lentament, banderes,
nit enlairada.

Escolta una remor
de moltes aigües:
amb el vent, contra tu,
cavalls salvatges.
Quan et sentis cridat
pels corns de caça,
ja per sempre seràs
del fosc reialme.

Ai, el vell arrelat

dolor que no té alba!"



Per ser cantada en la meva nit

"Perdut en l'aigua
callada del meu somni.

Jo sol, i l'ombra
dels xiprers, que m'espera
mirall endins de l'aigua
del meu somni.

Pedra, vent: em podríeu
allunyar del continu
pas de cristall, de l'aigua
del meu somni?

Enllà d'una profunda
nit sense veus, em nego
en el dolor de l'aigua

del meu somni."



Just abans de laudes

"Benignament sóc ara guiat
enllà del vell origen de les aigües,
on ja no sento la contínua font.
Quan els purs llavis reposin, cansats
de la vigília del tercer nocturn
començarà l'ocell la clarosa lloança.
Jo, que moro i sé
la solitud del mur i el caminant,
et demano que em recordis avui,

mentre te'n vas amb les sagrades hores."



En aquest You Tube hi ha algunes de les cançons en la seva versió original, molt superior a posteriors versions...


dimarts, 20 de juny de 2017

El darrer Rothko




Quadres de Rothko pintats en els dos darrers anys de la seva vida, 1969 i 1970: