dimarts, 9 de maig de 2017

Condicions de possibilitat




Schönberg 1910



"La possibilitat de la música sacra al nostre temps té un doble significat. D'antuvi: és possible compondre avui música sacra? I encara: és possible executar-la?

L'extrema trivialitat a la qual les virtualitats aparentment infinites de la tècnica han reduït en els nostres dies un concepte estètic tan central com el de "possibilitat" duu molta gent a pensar que avui tot és possible en l'art: tant es podria construir una catedral gòtica com pintar un quadre a la manera de Rafael o compondre una missa palestriniana. Davant això cal dir que tal "possibilitat" és inautèntica i que els fruits que produeix són ja morts abans de néixer.

La possibilitat d'alguna cosa és veritablement autèntica només quan es dóna precisament allò que Kant anomenava les "condicions de possibilitat" d'una cosa. Quines són aquestes condicions de possibilitat en el cas de la música sacra? Sembla ser que, al menys, les dues següents (i aquí s'està parlant per damunt de tot de la composició).

La música sacra té com a pressupòsit primer l'existència d'una comunitat, és a dir, la realitat efectiva d'un grup humà vinculat per allò que hom anomena una fe religiosa. El contrari de la comunitat és, d'una banda, la massa, i per l'altra, l'individu. Massa i individu no són, de fet, realitats contraposades sinó que constitueixen les dues cares d'una mateixa moneda. L'individu és l'àtom humà de l'amorfa acumulació del qual es compon la massa. La comunitat, en canvi, ni és una massa ni es compon d'individus; la comunitat consta de persones singulars (a l'inrevés dels individus) que es troben relligades entre elles per una creença religiosa. I a propòsit d'això, és important no oblidar que el sentit més profund de religió és el de relligament.

Sembla evident que el nostre segle és el segle de la massa i, per la mateixa raó, és també el segle dels individus. El concepte de comunitat resulta avui anacrònic i gairebé impensable. Si això fos cert, a la composició de música sacra li mancaria la primera de les seves condicions de possibilitat. No es donaria un dels seus pressupòsits indispensables.

La música sacra té com a segon dels pressupòsits l'existència d'un culte, l'absència del qual la privaria del seu sentit social, de la seva ubicació en el context humà.  Existeix als nostres dies un culte veritable? O bé els cultes avui existents no són sinó simples clofolles buides, meres exterioritzacions imitatives d'una realitat que en un temps va existir i que ja s'ha evaporat del tot?"


Andrés Sánchez Pascual al programa de mà dels concerts de música religiosa per a cor i orquestra de l'Orquestra de Cambra Teatre Lliure de l'octubre de 1989.