Plenes de grandesa

Hodgkin 1997

"Lliure encara és la terra per a les ànimes plenes de grandesa. Encara molts indrets romanen buits per a solitaris i aparellats, al voltant dels quals bufa el perfum de mars silenciosos.

Encara tenen oberta una vida lliure les ànimes plenes de grandesa. En veritat, qui no posseeix gaire, menys encara és posseït: lloada sia la petita pobresa!

Allà on l'estat acaba, hi comença l'humà que no és superflu: hi comença la cançó dels qui són necessaris, l'única i insubstituïble melodia.

Allà on l'estat acaba -mireu allà, doncs, germans meus! No hi veieu l'arc iris i els ponts de l'ultrahumà?-"

Friedrich Nietzsche a Així parlà Zaratustra (1885), "Del nou ídol"


(traducció de Manuel Carbonell, amb adaptacions de Raimon Ribera)