dissabte, 10 de febrer del 2018

Calendari







En certes tradicions, com ara la romana, l'any començava el mes de març, amb la primavera. Era el mes dedicat al deu Mart, ja que en ell es preparava la campanya militar que duraria fins a l'octubre (l'època de bon temps...). Després venia l'abril, derivat del llatí aperire, obrir la terra. Maig deriva de la deesa primaveral Maia, i juny de la deïtat etrusca Juno. La resta de mesos ja no tenien nom, sinó un número: quintilià (posteriorment convertit en juliol en honor de Juli Cèsar), sextilià (posteriorment convertit en agost en honor a Octavi August), setembre (de set), octubre (de vuit), novembre (de nou) i desembre (de deu). Els dos darrers mesos, gener (del deu Jano) i febrer (de la deesa Februus, de la febre) eren considerats un temps mort, d'hivernació, i de vegades a aquests dos mesos se'ls ignorava, no se'ls donava nom, ni tan sols número.


(explicat per Xavier Bru de Sala a La Vanguardia del 10.02.2007)


I Antoni Puigverd comenta a La Vanguardia del 08.01.2018:

"En llatí, porta és ianua, que prové de Janus, el déu de les dues cares: amb l'una mira cap al passat, amb l'altra cap al futur. Janus també dóna nom al més de gener (Ianuarius), que és la porta de l'any. Janus ensenyava els romans a observar el futur sense perdre de vista el passat. Ensenyava a mirar la realitat com una continuïtat, com un únic passatge (ianus)."