divendres, 18 de maig del 2018

Consideracions sobre el país




Hernández Pijuan 1994


Tot i que les independentistes ho neguin, hi ha una nova i greu fractura social a Catalunya, experimentada no només a nivell polític sinó també a la vida quotidiana (relacions amb familiars, amics, companys de feina, etc.). És greu perquè comporta el no reconeixement de facto de la legitimitat de l'interlocutor, i això no havia passat en la història recent de Catalunya. Aquesta fractura serà difícil de superar (alguns en diuen "recosir el país", altres "refer els ponts", etc.). Tampoc ningú sembla tenir gaire ganes de fer-ho.

La fractura no parteix el país en dos sinó en tres. Els independentistes tendeixen a no reconèixer aquest fet i considerar que només hi ha una confrontació entre independentistes i unionistes. Els convé aquesta dualitat, en la que ells són "els bons", els que tenen la raó. Però de fet hi ha tres grans blocs: independentistes, catalanistes no independentistes i unionistes. I l'esquerda decisiva, la més greu pel país, és la que separa independentistes i catalanistes no independentistes.

Quan els independentistes parlen d'eixamplar la base social de l'independentisme deuen pensar en convertir en independentistes a alguns sectors del catalanisme no independentista, però vist com s'han fet les coses és difícil que això passi. Hi ha hagut massa menyspreu dels primers envers els segons (en el fons, se'ls considera traïdors per no donar suport a la independència).

Es diu que "el consens compartit s'ha acabat" i que cal oblidar la mitologia d'"un sol poble". Alguns, quan sentim això, experimentem consternació, desolació. No es pot construir un país des de la confrontació.

La ofensiva independentista ha aconseguit un alt grau de mobilització emocional en una part molt important del país, i ha creat inestabilitat (el "programa pollastre", Jordi Amat dixit). Però la manca de força política no li permetrà aconseguir la independència. I en canvi la fractura social romandrà, i l'arrossegarem temps, potser dècades, amb el consegüent afebliment del país.